Les tècniques de reproducció assistida continuen consolidant-se com un pilar clau de la salut reproductiva i demogràfica a Espanya. Segons les últimes dades del Registre Nacional d’Activitat-Registre SEF, prop del 10% dels nens nascuts a Espanya en l’últim trimestre de 2023 i els primers mesos de 2024 ho van fer gràcies a tractaments de reproducció assistida. En total, els centres públics i privats van realitzar 168.372 cicles de fecundació in vitro (FIV) i 30.464 inseminacions artificials, dels quals van néixer 39.555 nens, mantenint-se xifres estables respecte a l’any anterior.
“La natalitat en el nostre entorn ha caigut a mínims històrics i el retard en la maternitat, en molts casos condicionat per factors socials i econòmics, ha incrementat l’esterilitat involuntària”, va explicar la doctora Elisa Gil, ginecòloga de IVI Zaragoza i Secretària de la SEF, qui va subratllar que “gairebé 40.000 nens han arribat al món gràcies a les tècniques de reproducció assistida, la qual cosa suposa no sols la felicitat de milers de famílies, sinó també un impuls futur per a l’economia i la sostenibilitat del sistema de benestar”.
L’informe posa també de relleu la creixent personalització dels tractaments, amb prop del 40% dels cicles segmentats per a millorar la seguretat i els resultats clínics. En aquest context, l’ús del diagnòstic genètic preimplantacional (PGT) continua en augment i ja representa el 13,2% de tots els cicles reportats, especialment en dones de major edat, on permet millorar de manera significativa les taxes de part i reduir el risc d’avortament.
“Estem davant un canvi de paradigma”, va assenyalar Gil. “Les dones són cada vegada més conscients de la importància de l’edat en la fertilitat i planifiquen la seva maternitat de manera responsable. La genètica ens permet avui seleccionar millor els embrions i augmentar les possibilitats de bebè sa a casa”.
Un altre de les dades més rellevants del registre és l’augment de la preservació de la fertilitat, amb una pujada del 13% respecte a l’any anterior. En total, 7.158 dones van congelar els seus òvuls per motius socials, en un context en el qual es van vitrificar 65.805 ovòcits, reflectint un canvi profund en la forma en què les dones aborden el seu projecte reproductiu. Evidenciant el desig de retardar la maternitat, convertint aquesta congelació d’òvuls en un recurs fonamental per a les dones que desitgen planificar la maternitat de manera més flexible, especialment en una societat que cada vegada posposa més l’edat a la qual tenir fills.
A més, els resultats gestacionals després de la utilització dels ovòcits han estat esperançadors, aconseguint-se taxes de gestació clínica del 63%, la qual cosa recalca la importància de l’edat en la fertilitat i la necessitat que les preservacions es facin en el moment adequat. “La preservació de la fertilitat és una tècnica segura i una gran oportunitat perquè les dones puguin decidir quan ser mares, amb menys desgast físic i emocional”, afirma la doctora Gil.
Destaquen que el prestigi de la medicina reproductiva espanyola, al costat d’un marc legal favorable i elevades taxes d’èxit, continua atraient a pacients internacionals, especialment procedents de França, Itàlia, el Regne Unit i Alemanya.
- CA
