La cardiologia intervencionista ha transformat durant les darreres dècades el tractament de les malalties cardiovasculars gràcies al desenvolupament de procediments que permeten intervenir sobre el cor sense necessitat de cirurgia oberta. Aquesta especialitat celebra el seu Dia Internacional coincidint amb l’aniversari de la primera angioplàstia coronària, realitzada el 16 de setembre de 1977 pel cardiòleg Andreas Grüntzig, que va introduir un petit baló a través d’una artèria fins a arribar al vas sanguini obstruït i obrir-lo. Aquella fita va marcar l’inici d’una nova era en l’abordatge de les patologies coronàries.
Gairebé 50 anys després d’aquella primera intervenció, les malalties cardiovasculars continuen sent un dels principals reptes sanitaris. Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), les malalties del sistema circulatori van ser responsables del 25,7% de les defuncions registrades a Espanya el 2025. Dins d’aquest grup, les malalties isquèmiques del cor van provocar 26.711 morts.
L’evolució de la cardiologia intervencionista ha permès tractar lesions cada vegada més complexes mitjançant tècniques mínimament invasives, introduint petits catèters a través dels vasos sanguinis per accedir al cor i recuperar el flux sanguini. Aquest avenç ha estat especialment rellevant en situacions com l’infart agut de miocardi, en què actuar amb rapidesa és clau per reduir el dany cardíac.
En aquesta transformació, la tecnologia mèdica ha tingut un paper fonamental. La companyia B. Braun acompanya els professionals sanitaris a través de la seva divisió Aesculap, que ofereix solucions orientades a millorar la precisió, la seguretat i l’eficiència dels procediments, des de l’angiografia i l’angioplàstia coronària fins a la monitorització cardíaca. A més, B. Braun impulsa la formació continuada i l’intercanvi de coneixement entre especialistes per contribuir a l’evolució d’aquesta disciplina.
«L’avenç tecnològic ha estat espectacular i ha permès el tractament percutani en escenaris que abans ens semblaven impossibles d’abordar», explica el Dr. Xavier Carrillo, cap del Servei d’Hemodinàmica de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol.
Entre els procediments més estesos hi ha la intervenció coronària percutània, coneguda com a angioplàstia, que a Espanya va representar el 98% dels tractaments utilitzats en el context de l’infart el 2024, segons el Registre espanyol d’Hemodinàmica i Cardiologia Intervencionista.
L’especialitat ha avançat cap a una medicina cada vegada més personalitzada gràcies a la innovació tecnològica. Als primers balons s’hi van sumar els stents, petites estructures metàl·liques que romanen a l’artèria per mantenir-la oberta, i posteriorment els balons recoberts de fàrmac, que permeten tractar determinades lesions alliberant un fàrmac sobre la paret arterial sense deixar-hi un implant permanent. Segons el mateix registre, aquests dispositius ja van participar en el 14,3% de les intervencions coronàries percutànies realitzades a Espanya el 2024.
«Cada lesió i cada pacient són diferents. La diversitat d’opcions terapèutiques, de preparació de les lesions i de tractament final, així com la millora de les tècniques d’imatge, permeten individualitzar el tractament, adaptant-lo al pacient o a la lesió cardíaca, intentant fer una medicina de precisió i buscant sempre els millors resultats a llarg termini per als pacients», destaca el Dr. Carrillo.
«La cardiologia intervencionista demostra com els avenços mèdics i tecnològics es poden traduir en millores reals per a la salut i la vida de les persones, fent possible tractar de manera menys invasiva malalties cardiovasculars de gran impacte. En una especialitat en què la precisió i la seguretat són fonamentals, disposar de tecnologies que facilitin la feina dels professionals és clau perquè es puguin centrar en allò que és realment important: la cura del pacient», assenyala el Dr. José Manuel Molina Villar, director de Medical Scientific Affairs del Centre d’Excel·lència OR Supply de B. Braun Surgical.
