L’Ambaixada de Suècia a Espanya ha llançat “No som tan s(u)ecs”, una investigació que busca entendre en profunditat la percepció dels ciutadans espanyols sobre la societat sueca i que indica que gairebé el 40% dels espanyols creu que els suecs són freds en teoria, mentre que més del 70% els considera propers en la pràctica.
Segons els resultats del Global Soft Power Index, els espanyols situen Suècia dins del seu imaginari entre els països més ben valorats en àmbits com el futur sostenible i la innovació. Aquesta percepció coincideix amb els indicadors oficials d’Eurostat, que situen el país al capdavant del continent en inversió en recerca i desenvolupament (R+D), superant la directriu de la Comissió Europea amb una taxa constant superior al 3% del PIB.
Tanmateix, la investigació de l’Ambaixada sueca apunta que el coneixement real sobre Suècia i els suecs és menor. L’estudi, desenvolupat juntament amb la consultora YouGov i basat en més de 1.000 entrevistes representatives, parteix d’un diagnòstic clau: un 16% dels espanyols reconeix que no té prou coneixement per definir quins aspectes representen la societat sueca. Entre els qui sí que la defineixen, els trets més associats són la fredor (22%), la disciplina (13%) i la seriositat (10%).
Encara que un 38% dels enquestats es decanta per qualificatius que projecten distància, com freds, seriosos o secs, es tracta d’una percepció vinculada a la manca de vivència directa amb l’entorn suec. De fet, l’informe revela que només un 17% diu conèixer bé el país i només un 15% hi té contacte directe amb suecs.
A la pràctica, el 74% dels enquestats afirma que un suec s’aturaria a ajudar-lo amb un somriure si es perdés a Estocolm. Aquesta percepció positiva és encara més alta entre els qui coneixen millor el país: gairebé 9 de cada 10 espanyols amb alta familiaritat amb Suècia asseguren que rebrien ajuda sense dubtar-ho.
BENESTAR, TEMPS LLIURE I FAMÍLIA
Més enllà dels estereotips culturals, l’estudi demostra que espanyols i suecs coincideixen en allò fonamental: els valors vitals i l’estil de vida. Entre les característiques essencials que es considera que comparteixen ambdues societats s’indiquen la recerca de la qualitat de vida i el benestar (31%), el gaudi del temps lliure i la vida social (26%), i la importància de la família i les relacions personals (24%).
Ambdues cultures estan més unides del que podria semblar, i així ho demostra el concepte “Fika”. Tot i que actualment és un costum desconegut per al 87% dels espanyols, aquesta pausa quotidiana per prendre un cafè i alguna cosa dolça (molt arrelada a la jornada laboral sueca) genera una gran acceptació espontània: un 66% no la coneixia però la considera una idea molt atractiva.
Aquesta sintonia per adoptar costums nòrdics també es trasllada a la gastronomia. Tot i que el coneixement de la cuina sueca encara se centra en productes populars com el salmó (68%) o les mandonguilles (44%), el 82% dels espanyols afirma estar totalment obert a provar propostes de fusió gastronòmica sueco-espanyola. En aquest cas, la combinació preferida és el pa cruixent (knäckebröd) amb pernil ibèric, l’opció més atractiva per al 34%.
“Suècia genera una certa distància per manca de vivència directa. Quan fem visible que compartim els mateixos objectius, per exemple en benestar o qualitat de vida, aquesta distància desapareix immediatament”, va explicar l’ambaixador de Suècia a Espanya, Per-Arne Hjelmborn. Així, la campanya liderada per les agències Allwhite i Tinkle, i amb el suport d’empreses i organitzacions sueques capdavanteres en innovació i creativitat com ABB, AstraZeneca, IKEA, Nordea Asset Management, Swedish-Spanish Foundation, Swegon o Volvo Cars, evidencia que el repte no és canviar la percepció del país nòrdic a Espanya, sinó apropar-la.
MOMENT CLAU
La campanya “No som tan s(u)ecs” té lloc en un context cultural concret: la commemoració del 400è aniversari del naixement de la reina Cristina de Suècia. Des de l’Ambaixada de Suècia s’està desenvolupant un programa d’activitats, majoritàriament al Museu Nacional del Prado, inspirades en la figura de la reina: una dona que va desafiar la seva època, sense motlles, intel·lectualment valenta i radicalment lliure, apassionada per la cultura, l’art i la ciència.
L’agenda coincidirà amb l’obertura d’una remodelació total de la sala d’escultura (sala 74) del Prado, que reuneix algunes de les peces més destacades de la col·lecció formada per la reina Cristina durant la seva estada a Roma. Aquestes peces van ser adquirides pel rei Felip V al segle XVIII i, després de formar part de les col·leccions reials, van acabar enriquint el patrimoni del Museu Nacional del Prado. La mostra forma part del projecte “El Prado en Femení”, que aquest any homenatja, a més de la reina Cristina de Suècia, Mariana d’Àustria i Isabel de Farnesio, tres reines que van estimar l’art i van contribuir a la creació del museu actual.
Les trobades organitzades per l’Ambaixada es desenvoluparan entre octubre i desembre de 2026 amb l’objectiu d’apropar la cultura sueca a través de la música i la literatura, amb noms de referència com Theodor Kallifatides, Sara Stridsberg o Liv Strömquist. Així mateix, la ciència i la tecnologia tindran un paper clau mitjançant taules de diàleg centrades en el lideratge femení i la visibilització de la dona en l’àmbit STEM, una aposta divulgativa orientada a fomentar el diàleg, l’intercanvi de coneixement i la inspiració de les noves generacions.
