Els 22 ministeris del Govern van deixar sense executar al voltant de 52.700 milions d’euros de crèdit definitiu durant els anys 2024 i 2025, segons un Informe Especial de l’Institut Coordenades que analitza el rigor pressupostari a l’equador de la XV Legislatura.
L’estudi, elaborat a partir de les dades oficials de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat, situa Inclusió, Seguretat Social i Migracions, dirigit per Elma Saiz, al capdavant del rànquing, amb un 99,2% d’execució, seguit de Defensa (97,3%), Presidència i Justícia (96,9%), Drets Socials (96,7%) i Interior (94,3%).
A l’extrem contrari se situen Joventut i Infància (72,3%), Habitatge (67,1%), Treball (66,3%), Ciència (64%) i Economia, Comerç i Empresa, que tanca la classificació amb un 47,3%. Sanitat, amb Mónica García al capdavant, ocupa la dotzena posició, amb un 84,1% d’execució.
L’Institut destaca que els 11 ministeris situats per sota del 85% d’execució concentren més de 42.800 milions d’euros de crèdit no executat, més del 80% del total.
L’anàlisi recorda que els anys 2024, 2025 i el 2026, ja superat el seu equador, s’han desenvolupat amb els Pressupostos Generals de l’Estat de 2023 prorrogats, tot i que tots els departaments han operat sota el mateix marc institucional.
El vicepresident executiu de l’Institut Coordenades, Jesús Sánchez Lambás, ha afirmat que «un pressupost no executat és una política que no arriba, una inversió que es retarda o un servei que no es materialitza; en definitiva, una política pública que no s’executa, passant del macro al micro del ciutadà».
Sánchez Lambás ha advertit que les diferències entre ministeris «són massa àmplies per considerar-les merament tècniques».
«Hi ha departaments que freguen la plena execució i d’altres que no aconsegueixen transformar ni tres de cada quatre euros disponibles en despesa efectiva. Aquesta bretxa és també una bretxa de capacitat de gestió», ha conclòs.
