Al voltant del 80% de l’activitat hospitalària programada va quedar suspesa durant les primeres jornades de la vaga de metges —incloent consultes, proves diagnòstiques i cirurgies no urgents—, segons les dades que manegen alguns sindicats.
Les dades desglossades per comunitats indiquen que a Galícia, el primer dia, es van cancel·lar 6.900 consultes hospitalàries, 5.400 d’atenció primària, 13.200 procediments en total, 250 intervencions quirúrgiques i 625 proves complementàries. A la Corunya, més de 1.300 consultes i 82 proves diagnòstiques van quedar sense realitzar en una sola jornada, al costat de 52 cirurgies suspeses.
A la Comunitat Valenciana, els serveis sanitaris van comptabilitzar 8.000 consultes cancel·lades, 6.000 proves ajornades i 206 operacions suspeses, dades que confirmen una paralització gairebé total de l’activitat programada. Aragó va superar el 50% de cirurgies cancel·lades, mentre que als hospitals de Balears el seguiment va aconseguir el 100% en serveis clau com a Anestèsia.
El conflicte, que suma ja quatre vagues en 2025 —maig, juny, octubre i desembre—, ha posat de manifest la deterioració del diàleg entre metges i Ministeri. Les organitzacions professionals parlen de “falta de voluntat negociadora”, “deslleialtat” i “orelles sordes”, tot denunciant que després de més de 60 reunions no s’ha produït cap avanç substancial i que el contingut de l’esborrany roman pràcticament intacte des de la seva presentació inicial. CESM exigeix retirar el text i reiniciar la negociació “des de zero”, en considerar que el document no reconeix ni la càrrega laboral ni la responsabilitat clínica del col·lectiu.
L’impacte de la vaga s’agreuja pel context epidemiològic, davant l’augment de casos de grip que ha derivat en una afluència més elevada a urgències on molts ciutadans van acudir davant la impossibilitat d’accedir a la seva atenció mèdica programada. Els serveis d’emergència han operat amb menys recursos a causa dels serveis essencials impostos, una situació descrita per professionals com a “crítica” en alguns hospitals.
Mentrestant, les llistes d’espera quirúrgica, que ja registraven 832.728 pacients el juny de 2025, podrien augmentar. Tal com va advertir el conseller de Sanitat de Galícia, Antonio Gómez Caamaño, l’acumulació d’activitat suspesa “generarà una tensió realment terrible en els pròxims mesos”.
L’anunci dels sindicats de convocar una vaga mèdica indefinida a partir del 27 de gener de 2026 situa al SNS davant un escenari sense precedents recents. De no produir-se un gir en l’estratègia ministerial, des d’alguns sectors s’adverteix que el sistema podria afrontar un col·lapse assistencial prolongat que afectaria molts pacients, acceleraria la migració de facultatius i aprofundiria la crisi de confiança entre metges i Administració.
