• Barcelona–
  • Girona–
  • Lleida–
  • Tarragona–
  • Tortosa–
  • Mataró–
  • Vic–
  • Vilafranca del Penedès–
  • Vilanova i la Geltrú–
  • La Seu d'Urgell–
  • Puigcerdà–
  • Figueres–
  • Gandesa–
  • L'Hospitalet de Llobregat–
  • Sant Carles de la Ràpita–
  • Sant Cugat del Vallès–
  • Terrassa–
  • Sabadell–
  • Granollers–

La intel·ligència artificial (IA) comença a transformar les tasques i els perfils professionals del sector de l’auditoria. De fet, la digitalització (que inclou l’adopció de la IA) és un dels grans reptes que identifiquen les firmes d’auditoria (78,7% dels enquestats), només superat per la preocupació per la captació i retenció del talent (80,3%), segons les conclusions del I Baròmetre de l’Auditoria a Catalunya (CCJCC).

Prop del 30% de les firmes afirmen tenir un nivell mitjà d’aplicació de la IA, però el 64% de les firmes auditores catalanes encara reconeix un ús baix o molt baix de la IA, fet que mostra que una part del sector ja es troba en una fase intermèdia d’adopció, però encara lluny d’una implantació generalitzada. Les dades revelen que la dimensió de la firma influeix en el grau d’implementació de la IA i, en aquest sentit, s’observa que les firmes grans (Big Four) semblen tenir més capacitat per incorporar la IA als processos d’auditoria i són les més avançades en el seu ús: un 13,6% declara un nivell alt i un 31,8% un nivell mitjà d’implementació.

En canvi, les firmes mitjanes presenten una polarització més elevada: tot i que un 8,7% indica un nivell alt, també registren el percentatge més elevat d’ús molt baix (26,1%). En el cas de les firmes petites, les xifres denoten un nivell d’implementació més baix: cap declara un nivell alt i el 56,2% situa l’ús de la IA en un nivell baix.

«Les dades del Baròmetre apunten a una digitalització encara desigual, amb les firmes grans avançant amb més recursos que les firmes petites i mitjanes. És comprensible que les firmes grans tinguin més capacitat d’inversió en la implementació de la IA i en la necessària formació en l’ús de les eines. Per això, és essencial facilitar l’accés a la intel·ligència artificial i impulsar la formació per garantir que totes les firmes puguin aprofitar les oportunitats», va afirmar Joan Vall, president del CCJCC.

Un dels grans avantatges de l’aplicació de la IA a l’auditoria és la possibilitat d’augmentar la mida de les mostres analitzades pels informes i treballar amb grans volums de dades, així com l’automatització de tasques repetitives. Aquests dos aspectes són els que centren l’interès del sector i un 59% afirma que en fa un ús moderat o alt.

Tanmateix, el Baròmetre posa de manifest que la generació d’informes, la detecció de fraus i la predicció de tendències financeres encara tenen una aplicació més limitada de la IA. Des del CCJCC hi ha el ferm convenciment que la IA no pot substituir el factor humà: «La tecnologia pot ser una gran aliada per analitzar mostres més àmplies, agilitzar processos i millorar l’eficiència, però en cap cas pot substituir el criteri professional, la capacitat d’anàlisi i l’opinió crítica dels auditors i les auditores. No podem confiar cegament en la IA, hem de continuar aplicant el rigor de la nostra pràctica professional», va indicar José Antonio González, vicepresident primer del CCJCC i membre de la Comissió d’Innovació i Tecnologia del CCJCC.

Les eines més utilitzades són els assistents virtuals o xatbots per a consultes tècniques internes, amb un 62,3% d’ús per part de les firmes participants en l’estudi. Per la seva banda, l’anàlisi automatitzada de contractes i documents arriba al 47,5% d’ús declarat pels enquestats, mentre que els sistemes d’automatització intel·ligent/RPA amb IA integrada tenen un ús del 31,1%.

FORMACIÓ

En termes generals, el principal obstacle que troben moltes firmes per desplegar la IA és la manca de coneixements o de formació en IA, tal com considera el 80,3% dels enquestats. La segona barrera són les preocupacions sobre la precisió i la fiabilitat de la IA, una inquietud present en el 50,8% dels casos.

Els costos elevats d’implementació i els problemes d’integració amb els sistemes interns també són esmentats pel 36,1% de les firmes que han participat en el Baròmetre. Cal destacar que la resistència al canvi no sembla ser un problema important, ja que només s’esmenta en un 13,1% dels casos.

Si s’observen les opinions en funció de la dimensió de les firmes, es constata que la formació és el principal repte en tots els segments. Cal apuntar que les firmes petites són les que manifesten més preocupació per la manca de regulació i d’estàndards clars; les firmes de mida mitjana són les que més esmenten els costos elevats d’implementació i, per la seva banda, les firmes grans mostren més preocupació per la integració amb els sistemes actuals i la traçabilitat del model.

Per fer front a la necessitat de formació, l’Escola d’Auditoria i la Comissió d’Innovació i Tecnologia del CCJCC ja impulsen iniciatives per facilitar-ne la incorporació a les firmes, amb cicles de formació en IA i treballant en l’elaboració de guies d’aplicació de polítiques d’ús i en l’establiment de criteris compartits de documentació. La formació, a més, ja no respon únicament a una necessitat d’adaptació tecnològica. L’article 4 del Reglament europeu d’intel·ligència artificial introdueix l’obligació de garantir un nivell suficient d’alfabetització en IA de les persones que intervenen en la utilització d’aquests sistemes. Formar els equips i proporcionar-los criteris per utilitzar aquestes eines de manera adequada es converteix, per tant, en un element imprescindible del procés de transformació.

Pel que fa al talent jove, les firmes valoren positivament la seva familiarització amb la IA, però un dels temes que preocupa la professió és com la IA pot impactar en els perfils júniors, ja que part de l’aprenentatge de la professió venia donat, fins ara, per la repetició de tasques: «Si la IA substitueix aquesta repetició de feines reiteratives, que ajudaven a entendre els processos, haurà de canviar el model d’aprenentatge i s’hauran de millorar la supervisió, la formació i l’acompanyament», apunta José Antonio.

El Baròmetre evidencia una digitalització encara desigual, amb les firmes grans avançant amb més recursos que les petites i mitjanes. La inversió en digitalització és majoritàriament moderada. El 70,5% de les firmes ha destinat menys de 100.000 euros durant l’últim any. Les grans inversions són minoritàries: només un 9,8% ha invertit més de 500.000 euros (són Big Four), fet que indica que la transformació digital encara no és massiva en termes pressupostaris.

Comparteix

Icona de pantalla completa