Una desena de tractaments contra el càncer de mama estan pendents d’aprovació a Espanya per l’Agència de Medicaments i Productes Sanitaris (Aemps) malgrat haver estat aprovats per l’Agència Europea, en algun dels casos fa més de dos anys, la qual cosa impedeix a milers de pacients rebre aquests tractaments contra un tumor.
Aquestes dades surten a relluir en vespres del Dia Mundial de Càncer de Mama Metastàsic, que se celebra el 13 d’octubre per a donar visibilitat a una malaltia que no té cura i que depèn de la recerca perquè les dones que la pateixen puguin guanyar temps.
Des que els tractaments són aprovats per l’Agència Europea del Medicament (EMA) fins que els homòloga la Aemps a Espanya passa una mitjana de 469 dies. La xifra és molt superior als 100 dies que sol trigar-se a Alemanya, els 140 a Dinamarca o els 218 a Suïssa, entre altres exemples.
Segons l’informe WAIT, a Espanya encara no es pot accedir al 40% dels últims tractaments contra aquesta malaltia que ja estan aprovats a Europa. Per això, el president del grup de recerca de càncer de mama Solti, Aleix Prat, expressava el mes de juny passat que “la situació comença a ser dramàtica. Els retards des que l’Agència Europea aprova els medicaments i fins que els tenim finançats són inacceptables, sobretot, per a tractaments com aquests que aporten molt valor”.
Segons l’informe anual de la SEOM i Redecan ‘Les xifres del càncer a Espanya 2022’, s’estima que enguany hi haurà al voltant de 280.000 nous casos de càncer a Espanya. D’ells, aproximadament un 60% el patiran homes, en els quals els tres càncers més comuns diagnosticats seran els de pròstata, còlon i recte; i un 40% dels casos de càncer es donarà en dones, on el tumor més freqüent és i continuarà sent el de mama (es preveuen 34.750 nous casos a tancament de 2022).
Per a Aleix Prat, la tardança a aprovar medicaments contra el càncer a Espanya suposa “quedar-se en uns llimbs d’espera” quan hauria d’haver-hi “un procés ràpid i transparent en el qual sapiguem en tot moment en quina situació està el fàrmac, quina oferta s’ha fet i per quina raó s’ha rebutjat o no decidit sobre el seu finançament perquè els pacients cada vegada s’informen més, saben perfectament quan una nova teràpia s’ha aprovat en la EMA”.
De fet, va advertir que els pacients, davant l’increment de la informació a la qual poden accedir avui dia, cada vegada demanen un major nombre d’explicacions als oncòlegs sobre els tractaments en marxa i les raons per les quals no se’ls administra, per la qual cosa la pressió acaba recaient sobre els propis metges sense tenir responsabilitat directa en els tractaments.
Fa poques setmanes, la de Tenerife Hilda Siverio, referent en xarxes socials per a milions de persones a tot el món per la seva manera d’enfrontar-se al càncer de mama triple negatiu metastàsic, reclamava un major accés a fàrmacs com ‘sacituzumab govitecán’, aprovat a Europa a la fi de 2021, però que a Espanya segueix en negociació.
“El Govern d’Espanya està negociant si aquest fàrmac el dona la Seguretat Social a aquelles persones amb càncer triple negatiu amb metàstasi múltiple”, i és “molt trist” que s’estigui negociant aquesta possibilitat quan pot “allargar una miqueta més la vida” clamava en diversos mitjans i a través dels seus canals socials.
Siverio denunciava que “el que no tenim és temps, perquè estem en temps de descompte. Aquest fàrmac ens pot ajudar a aguantar dignament, sense dolor. És vergonyós que s’estigui decidint a qui s’ofereix i a qui no. És molt trist”.
A més de ‘sacituzumab govitecán’, altres fàrmacs com ‘trastuzumab deruxtecán’, ‘pembrolizumab’ o ‘olaparib’ són algunes de les noves teràpies que formen part d’aquesta desena de tractaments que es troba en espera d’aprovació a Espanya i que podrien ser efectives en dones amb càncer de mama metastàsic, els qui avui dia s’enfronten a un mal pronòstic i per a les quals les opcions de tractament són extremadament limitades.
L’oncòleg Javier Cortés, director del International Breast Cancer Center (IBCC) i coautor de l’estudi sobre ‘trastuzumab deruxtecán’ en càncer de mama HER2+ avançat, destacava que la seva recent autorització a Europa suposa “una fita important per a pacients i metges, ja que aquests pacients prèviament tractats amb l’estàndard de tractament presenten progressió de la malaltia en menys d’un any i en l’assaig, el temps fins a la progressió es va prolongar més d’un any, la qual cosa demostra el seu potencial per a poder ser el nou estàndard de tractament”.
La desena de tractaments contra el càncer de mama, segons SOLTI, són ‘pertuzumab’ (adjuvant per a càncer de mama HER2+ primerenc), ‘sacituzumab govitecán’ (càncer de mama triple negatiu metastásico), ‘neratinib’ (adjuvant per a càncer de mama HER2+ primerenc), ‘olaparib’ (càncer de mama HER2- metastásico amb mutació germinal de BRCA), ‘talazoparib’ (càncer de mama HER2- mestastásico amb mutació germinal de BRCA), ‘tucatinib’ (càncer de mama HER2+ metastásico), ‘trastuzumab’ (càncer de mama HER2+ primerenc o metastásico), ‘trastuzumab deruxtecan’ (càncer de mama HER2+ metastásico), ‘pembrolizumab’ (càncer de mama triple negatiu metastásico) i ‘pembrolizumab’ (càncer de mama triple negatiu primerenc).
César Hernández, nomenat a la fi d’agost director general de la Cartera Comuna de Serveis del Sistema Nacional de Salut i Farmàcia en substitució de Patricia Lacruz, obre una nova etapa amb el repte de respondre a la demanda dels pacients, els qui reclamen al Govern que els fàrmacs innovadors estiguin disponibles per a les persones amb necessitats mèdiques urgents i facilitar la política del ministeri.
A més, el tema ja està sobre la taula i en l’agenda política. Sense anar més lluny, en el marc del Debat sobre l’estat de la Nació celebrat el mes de juliol passat, el Congrés va aprovar la proposta de resolució per a agilitzar els terminis d’autorització i d’incorporació al Sistema Nacional de Salut (SNS) dels medicaments autoritzats per la Unió Europea contra el càncer metastàsic.
En concret, la proposta de resolució acceptada contempla agilitzar els terminis d’autorització i d’incorporació al SNS dels medicaments autoritzats per la UE, per a tractar el càncer metastàsic, no superant el període de 180 dies que estableix la llei, incorporant immediatament els fàrmacs que haguessin superat aquest període. Aquesta iniciativa, segons Pilar Fernández, presidenta de l’Associació Espanyola de Càncer de Mama Metastàsic, “agilitzarà els terminis d’accés, especialment a fàrmacs que ja estan salvant vides en altres països de la Unió Europea”. “És una satisfacció haver aconseguit tirar endavant el projecte de resolució amb el suport de tots els grups parlamentaris, excepte del PSOE, i és un punt de partida molt important per a pacients, com les de càncer de mama metastàsic, per als qui portem molt temps reivindicant aquesta necessitat”, va dir.
Aquesta proposta, registrada pel partit català Junts i que recull la reivindicació de les pacients de càncer de mama metastàsico que la recerca no cessament i es faciliti l’accés a innovacions terapèutiques, va comptar amb el suport d’Unides Podem i el PP, i el vot en contra del PSOE. A Espanya hi ha més de 100.000 dones afrontant un càncer metastàsico, la qual cosa enfronta a les pacients a la dura realitat de saber que la seva supervivència depèn la recerca i que arribin els nous fàrmacs i teràpies.
