Notícies com les relacionades amb maduixes del Marroc amb hepatitis B o taronges d’Egipte i pebrots verds marroquins amb pesticides generen una alarma en els consumidors que repercuteixen seriosament en la confiança, en les empreses importadores i en els mercats espanyols i europeus, segons assenyala aquest dilluns l’Institut Coordenades de Governança i Economia Aplicada.
“Faules, desinformació o, a vegades, interessos comercials i econòmics que intenten desacreditar als competidors i, no en poques ocasions a empresaris espanyols. Davant aquesta mena d’informacions, totes les agències dedicades al control d’aliments importats en els ports i duanes espanyoles i europees confirmen que són exhaustius i compten amb mecanismes de seguretat que resulten efectius, amb reacció immediata per a bloquejar, recollir i destruir qualsevol aliment sospitós”, afegeix aquesta entitat.
Les alertes sanitàries, que detecten habitualment tant l’Aesan (Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició) a Espanya, com la Rasff (Rapid Alert System Feed and Food) a Europa, i Infosan (Xarxa Internacional d’Autoritats d’Innocuïtat dels Aliments) a escala mundial, impedeixen que qualsevol aliment destinat al consum humà arribi als mercats i en conseqüència als consumidors si no compleixen els molt estrictes controls. Precisament aquest tipus de controls i requisits formen part de les demandes dels agricultors i europeus, que demanen incrementar-los i que s’igualin a les exigències fitosanitàries que ells han de complir.
El cas de la maduixa del Marroc en les quals s’hauria detectat hepatitis B ha estat un dels més mediàtics dels últims mesos. Molts mitjans i posteriorment associacions d’agricultors es van fer ressò de l’alerta publicada pel portal europeu de notificacions sanitàries, però no van incidir en el fet que la notificació es referia a un control a la frontera i que, després de realitzar tots els controls, en cap moment aquestes maduixes van arribar als consumidors. El mateix va succeir amb una altra importació de maduixes marroquines contaminades amb Norovirus, que es van detectar a la frontera i no van arribar als mercats.
L’Institut Coordenades sosté que les notícies falses es van amplificar, generant alarma injustificada, sobretot en les xarxes socials, on es podien llegir missatges com que gairebé totes les maduixes del mercat espanyol “són del Marroc i venen amb regal inclòs, femta humana el Norovirus”.
En tots dos casos, i davant l’alerta emesa per la Rasff i l’alarma social, l’Oficina Nacional de Seguretat Sanitària del Marroc (Onssa) va fer els seus exàmens i va concloure que no s’havia detectat hepatitis A ni Novovirus en les proves fetes a l’aigua de reg i a les maduixes analitzades del camp d’on va sortir el lot que va donar positiu en aquesta malaltia en un punt d’entrada d’Espanya. L’ONNSA va realitzar les recerques necessàries, que van permetre identificar el camp i la unitat d’envasament afectats, així com rastrejar l’enviament de maduixes exportades.
Segons les dades de la RASFF les alertes sobre productes importats del Marroc no són més nombroses que les d’altres països (el que més provoca és Turquia) ni més greus: un 36% adquireixen aquesta categoria, però un altre terç són qualificades de “lleus” i en la resta no s’especifica, comparades per exemple amb les d’aliments produïts a França, que es qualifiquen de greus en un 70%. En 2024, segons l’AESAN, els aliments provinents dels Estats Units compten amb el nombre més gran de notificacions per davant del Marroc.
Els problemes pel mercat
Des que es van aprovar els acords de comercialització i liberalització del comerç entre la Unió Europea i els països socis del sud del Mediterrani: (Algèria, Egipte, Jordània, Líban, el Marroc i Tunísia), “l’impacte en el sector espanyol de fruites i hortalisses ha estat notable”, afirma l’Institut Coordenades.
“Totes les xifres reflecteixen un augment de les importacions de productes com a fruites, verdures i hortalisses en la balança comercial del nostre país. El 2023, segons els informes de la Secretaria d’Estat de Comerç, Espanya va importar fruites, llegums i hortalisses per un valor un 12,1% superior al registrat l’any anterior. Les exportacions d’aquests mateixos productes, en canvi, només van créixer un 5,1%”, agrega. Indica que un exemple és que “a causa de la pèrdua de superfície i de volum de producció l’any passat, per primera vegada en la història, el Marroc superés a Espanya en el mercat europeu de tomàquet”.
Segons els experts de l’Institut Coordenades de Governança i Economia Aplicada, crear alarma social sobre la base de les alertes sanitàries o demonitzar els productes del nord d’Àfrica suposaria un augment en els preus a tots els nivells; i reduir el volum d’importacions, a més del descens de la producció, que repercutiria directament en el consumidor.
Espanya és el primer soci comercial del Marroc, tant en importacions com en exportacions. Fins al moment, la balança comercial entre Espanya i el Marroc és positiva per a Espanya. I existeix una tendència que situa al Marroc com a destí de moltes empreses espanyoles vinculades al sector primari (360 segons l’ICEX sense comptar participades i filials), que decideixen instal·lar-se al país. Els productes continuen sent generats per empreses espanyoles que s’expandeixen a aquests territoris, “on troben nous horitzons”.
El vicepresident de l’institut Coordenades, Jesús Sánchez Lambás, assenyala que, “mentre les empreses espanyoles s’enfronten a restriccions com les derivades d’últim Pla Hidrològic (avui en els tribunals) no els queda una altra opció que expandir-se en aquests països, especialment el Marroc, on llicencien els seus productes, sota els mateixos criteris rigorosos fitosanitaris, per a produir el que a Espanya no poden fer per una política hidràulica molt qüestionable i uns costos racionals, que poden ser assumits pels consumidors europeus”.
Lambás apel·la al valor dels fets, no al de les especulacions interessades i destaca que “l’agroindústria espanyola és un èxit reconegut i la capacitat de produir en altres països, amb rigor i qualitat, forma part de l’equació. Altres discursos nacionalistes basats en informacions esbiaixades estan fora d’escenari. Caldria recordar que aquestes importants inversions fan créixer el PIB espanyol i simultàniament, fixen població i demanda de treballadors locals, evitant moviments migratoris desordenats. Els productes que d’aquests països arriben a Europa compleixen els requisits més rigorosos”.
