La crisi migratòria registrada a Ceuta des de finals de juliol, amb l’arribada irregular d’almenys 72.000 persones d’acord amb les xifres oficials reconegudes pel Govern espanyol, ha reobert la polèmica sobre la política de col·laboració publicoprivada en la sanitat espanyola.
La ministra de Sanitat, Mónica García, ha estat molt crítica els darrers anys amb aquesta pràctica i fins i tot ha plantejat una reforma legislativa per limitar l’externalització de serveis públics a altres entitats per agilitzar les prestacions o millorar l’atenció als pacients.
Ara s’ha conegut que l’Institut Nacional de Gestió Sanitària (Ingesa), que depèn expressament del departament que dirigeix García i que té les competències de la sanitat a Ceuta i Melilla, manté contractes amb proveïdors privats mentre el Ministeri impulsa una reforma destinada a restringir aquestes fórmules en el Sistema Nacional de Salut.
La controvèrsia ha sorgit just després de l’entrada massiva de més de 70.000 migrants a finals de juliol, una xifra que el Govern de la ciutat autònoma eleva a 80.000. Una part va tornar els dies següents al Marroc, però les autoritats ceutianes calculen que encara romanen a la ciutat unes 9.000 persones.
L’arribada extraordinària ha provocat una forta pressió sobre els serveis públics i, especialment, sobre el sistema sanitari. El Ministeri de Sanitat va xifrar en 5.800 les atencions prestades a migrants durant les dues primeres setmanes i va reconèixer un increment proper al 50% a les urgències, tot i que García va negar que hi hagués un col·lapse durant la visita que va fer diumenge a Ceuta.
La valoració del Ministeri contrasta amb la del Sindicat Mèdic de Ceuta (SMC), que des de l’inici de l’emergència ha denunciat una “autèntica catàstrofe assistencial” i ha qualificat la situació de “col·lapse absolut”.
En aquest context, dirigents del PP i organitzacions professionals han recuperat les crítiques contra García per la contractació de prestacions sanitàries privades a Ceuta mentre el Ministeri impulsa la Llei de Gestió Pública i Integritat del Sistema Nacional de Salut. L’avantprojecte aprovat pel Consell de Ministres estableix la gestió directa com a fórmula ordinària del Sistema Nacional de Salut i pretén limitar l’externalització mitjançant avaluacions prèvies i controls més estrictes.
Un dels casos més controvertits és la contractació per part de l’Ingesa de la clínica privada Septem per prestar serveis de Psiquiatria a Ceuta. El PP va denunciar una contradicció amb el discurs de García contra la col·laboració publicoprivada, mentre que el Ministeri de Sanitat va defensar que es tractava d’un recurs complementari per garantir la continuïtat assistencial en situacions excepcionals.
El Sindicat Mèdic de Ceuta va sostenir, però, que aquests contractes evidencien mancances estructurals de planificació i personal i va qüestionar la coherència del Ministeri en restringir aquestes fórmules mentre les manté a Ceuta. La polèmica també afecta altres prestacions concertades amb proveïdors privats.
Algunes informacions publicades els darrers mesos xifren en uns 31 milions d’euros la despesa acumulada des del 2020 en externalitzacions sanitàries de serveis contractats a Ceuta i en 19 milions més la corresponent a Melilla, incloent-hi proves com ecografies, mamografies, TAC, colonoscòpies o densitometries.
La controvèrsia ha tornat a situar en primer pla el model sanitari madrileny, que García ha criticat reiteradament des de la seva etapa com a portaveu de Más Madrid a l’Assemblea regional. La ministra ha situat durant anys la col·laboració de la Comunitat de Madrid amb empreses privades, especialment amb operadors com el grup Quirón, entre els principals objectius del seu discurs polític sanitari.
Els seus crítics sostenen que els contractes vigents als territoris gestionats per l’Ingesa evidencien una contradicció entre aquesta posició política i les necessitats de gestió que afronta el Ministeri quan ha de prestar directament els serveis.
La polèmica previsiblement continuarà al Congrés, ja que Mónica García ha sol·licitat comparèixer a la cambra baixa divendres vinent per explicar la situació sanitària de Ceuta i la resposta del seu departament a la crisi migratòria. Serà una de les integrants del Govern que acudiran a la cambra baixa durant la setmana per informar sobre els diferents aspectes de l’emergència.
La compareixença tindrà lloc després que García hagi rebutjat les acusacions de col·lapse formulades pel PP i sectors sanitaris ceutians, tot i que ha reconegut la forta pressió que suporta el sistema. El debat se centrarà previsiblement en els recursos mobilitzats per l’Ingesa, les condicions dels professionals, la capacitat hospitalària i les mesures adoptades per atendre els migrants que romanen a la ciutat.
