Aquest excombatent és un dels pacients que venen diàriament a completar el seu procés de rehabilitació a l'hospital de Truskavets. Truskavets City Hospital és a prop de Lviv, a l'oest d'Ucraïna, on cada vegada són més els ferits de guerra ucraïnesos que acudeixen a la recerca d'assistència sanitària i rehabilitació. Només en aquest centre s'ha tractat fins ara més de 150 amputats.
Es tracta d'un edifici de certa antiguitat, de terres marbrats color beix i vermell que simulen una catifa, parets amb gotelé i sostres alts que permeten sentir el ressò del so dels passos i les crosses recolzant-se contra el terra. En aquest hospital treballen diferents professionals per oferir una atenció mèdica completa: des d'infermeres fins a traumatòlegs, passant per cirurgians o fisioterapeutes.
Tot i que aquest és un hospital públic, la guerra ha canviat la prioritat d'atenció als pacients. Segons Iryna, doctora a l'hospital de Truskavets, atenen tots els pacients que arriben, siguin aquests civils o militars. Tot i això, es prima oferir serveis de rehabilitació a militars i, segons la doctora, els civils ho entenen i comparteixen. En aquesta habitació s'allotgen (d'esquerra a dreta): Stephan, Sergei i Yuri, combatents ferits al front que actualment es troben en rehabilitació.
A l'esquerra Stephan, soldat de la 8a i 10a brigada d'assalt de Lviv a qui van mobilitzar dos dies després de l'inici de la guerra, el 26 de febrer. Juntament amb la brigada va dur a terme diverses tasques de combat fins que, el 3 de desembre, va ser ferit al cap durant una batalla a la regió de Luhansk. Sergei, a la dreta, vestit amb un xandall color verd militar, va resultar ferit després de l'1 d'agost del 2014. Des d'aleshores, la seva salut ha empitjorat. Declara que, des de llavors, la seva salut física i mental ha anat empitjorant progressivament.
En un país amb una economia fallida, és un repte per als hospitals ucraïnesos, també atacats i mancats de personal, proporcionar una atenció adequada enmig de l'augment d'una necessitat que creix diàriament.
Volodimir és un dels múltiples soldats que han perdut una extremitat al camp de batalla. Encara que no hi ha dades exactes sobre la xifra d'amputats, la demanda de rehabilitació i pròtesi creix diàriament. Alguns amputats pateixen dolors fantasma: una sensació de dolor a l'extremitat absent. A més, altres problemes físics que es poden donar després de la pèrdua d'una extremitat inclouen complicacions per la cirurgia o problemes de la pell en cas que es faci servir una extremitat artificial o pròtesi, la qual requereix temps per aprendre a usar-la.
Aquesta és una de les sales del complex hospitalari de Truskavets on els pacients realitzen les seves sessions de rehabilitació. La recuperació física després de perdre una extremitat requereix un cert temps. Així mateix, psicològicament també suposa un impacte; pot derivar a sentir ràbia, frustració o tristesa. No obstant això, la majoria dels interpel·lats entonen una tornada comuna entre els soldats: si pogués, tornaria al camp de batalla.
Ell es en Vitaly, un combatent del batalló Azov. El batalló, que va estar especialment actiu a Mariupol el 2014 i el 2015, és una força de combat eficaç i molt compromesa en el conflicte actual que té un historial d'inclinacions neonazi, que no va desaparèixer del tot una vegada que es va integrar a l'Exèrcit d'Ucraïna. Les branques militar i política del moviment es van distingir el 2016, quan es va fundar el partit d'ultradreta Cos Nacional i el Batalló Azov s'havia integrat a la Guàrdia Nacional d'Ucraïna.
Agafant Vitaly amb el braç esquerre amb afecte, Peter, un dels soldats estrangers mobilitzats al capdavant des de l'inici de la guerra. Vivia a Berlín i, un cop el conflicte armat es va iniciar, va venir a Ucraïna a instruir soldats. Més tard, va lluitar a Kharkiv-Srinatrymak i Izum, on va ser ferit i enviat a l'hospital.
En Ruslan va començar a formar part de la milícia ucraïnesa com a voluntari quan va començar la guerra. Primer va estar servint a la zona est d'Ucraïna fins que, des d'octubre, van enviar la brigada a la primera línia de batalla. El 22 de gener va ser ferit en combat, com molts dels seus companys, relata. Després, ho van enviar a l'hospital de Kramatorsk per operar-ho. De Kramatorsk va ser enviat en condicions pèssimes fins a l'hospital de Dnipro, on ho van estabilitzar.
1
de 10
