La cursa de cara a les eleccions europees del pròxim 9 de juny ja està en marxa. Els diferents partits han arrencat els seus actes de campanya amb la mirada posada en uns comicis que amenacen de canviar els equilibris de l’alta cambra decantant-la cap a la dreta. En aquest context, l’expresident i candidat de Junts a les passades eleccions del 12-M, Carles Puigdemont, ha aprofitat un acte celebrat aquest divendres a Bèlgica per criticar el poc compromís que a parer seu ha mostrat la Unió Europea durant aquest temps amb la causa independentista i els exiliats.
“L’etapa de l’exili es clourà a partir de la setmana que ve, però no pas gràcies als esforços de la Unió Europea, sinó perquè els catalans ho hem posat com a condició per donar suport a l’actual govern espanyol”, ha assenyalat Puigdemont en unes declaracions recollides per l’ACN des de la ciutat de Lovaina, on estava tenint lloc la presentació de la versió neerlandesa del llibre ‘Cartes des del cor d’Europa’ del candidat de Junts per Catalunya a les eleccions europees, Toni Comín, i que ha comptat amb la participació del ministre-president de Flandes, Jan Jambon.
El cap de files de la formació durant les eleccions del 12-M també ha aprofitat la seva intervenció per reivindicar la “veu pròpia” de les nacions sense estat i ha alertat que Europa “no es pot construir només amb la mirada dels grans estats o els grans partits polítics”. “Europa és un projecte en construcció, i segurament sempre serà així, i el desafiament que tenim no és completar de manera definitiva el projecte europeu, sinó de quina manera el construïm i amb qui: si acaba convertint-se en un ‘superestat’ que centralitza i uniformitza o si és una federació d’identitats múltiples que es posen a disposició d’un objectiu comú”, ha remarcat.
Una democràcia que no és “homologable”
Al seu torn, Comín ha criticat la “mala qualitat” de la democràcia espanyola i ha afirmat que aquesta no és “homologable” a la resta de democràcies europees. “Espanya és l’únic estat d’Europa que va tenir un règim feixista i no el va derrotar […] Això explica la mala qualitat de la democràcia espanyola, que la transició no va ser una veritable transició a la democràcia i que els jutges espanyols, com hem pogut comprovar, no tinguin res a veure amb els belgues”, ha assegurat.
El candidat de Junts també ha volgut subratllar que Flandes i Catalunya són dues nacions que “ho tenen tot per ser un estat” -territori, població, llengua, una capital internacional-, però que no ho són. “Els estats europeus, grans i mitjans, comparteixen una sèrie de condicions, i hi ha molt poques regions a Europa que les compleixin i no siguin un estat […] Catalunya és una d’aquestes i Flandes, una altra”, ha defensat.
