El preu de la llum s’ha convertit aquest estiu en un tema de debat en qualsevol sobretaula pels rècords que està marcant i continuarà marcant. De fet, el preu de l’electricitat seguirà donant màxims històrics almenys els pròxims sis mesos. Segons els experts consultats per El Món, aquesta tendència no revertirà fins, com a mínim, a principis del 2022, i es podria donar una situació encara més extrema si arriba una onada de fred severa a l’hivern i la demanda de gas es dispara encara més.
Si dimarts passat se superaven els 130 euros per megawatt/hora, una xifra rècord mai assolida fins ara, dijous el preu s’enfilava fins als 140 euros, gairebé 100 més que ara fa just un any. D’aquesta forma es tanca un agost que ha passat a ser el mes amb el preu de la llum més car de la història per entrar en un mes de setembre que seguirà la mateixa tendència i que, tot i la lleugera baixada del cap de setmana, el preu s’ha tornat a enfilar aquesta setmana, amb un dilluns que ha arribat als 132 euros un altre cop, per exemple. “Tot i la pujada dels preus, no s’ha d’oblidar que el 2020 va ser l’any amb el preu de l’electricitat més baix de les darreres dues dècades”, indica Miguel Fandiño, gerent de l’empresa d’eficiència energètica Enertika.
Si es confirmen les prediccions de les dades de l’OMIE (Operador del Mercat Ibèric d’Energia), en el pròxims sis mesos el preu del megawatt/hora continuarà per sobre dels 110 euros i arribarà al màxim durant al novembre. “La situació actual és conseqüència d’una privatització constant de les elèctriques des de fa més de trenta anys”, opina Albert Botrán, diputat de la CUP al Congrés, en declaracions a El Món.
Davant d’aquesta situació, la ministra de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, Teresa Ribera, evitava assumir responsabilitats els darrers dies excusant-se en el fet que es tracta d’un problema que es regula a Europa. És veritat que el preu de l’electricitat es decideix a nivell europeu al mercat de subhasta elèctrica o pool, i que es tracta d’una competència d’àmbit comunitari, però també existeixen alternatives com ara la reducció permanent de l’IVA, l’eliminació de certs peatges (com el lloguer del comptador que encara es paga a les distribuïdores) o la fixació d’un topall de preu per a les hidroelèctriques. “Endesa era una empresa pública que l’any 1988 es va privatitzar en un 25% mitjançant el govern de Felipe Gonzalez i un altre 35% l’any 1997 durant el govern de José María Aznar”, subratlla Joan Mena, diputat d’En Comú Podem –socis de govern del PSOE de Pedro Sánchez– al Congrés.
L’augment en la recaptació dels drets d’emissió de CO2
“Espanya és un país que forma part de la Unió Europea i té la responsabilitat de pressionar per repensar el model de subhasta que fixa el preu a escala comunitària”, argumenta Joan Capdevila, diputat d’ERC al Congrés i portaveu del partit a la Comissió de Transició Ecològica. El sistema de subhasta marginalista, que funciona en tots els països de l’OCDE des de la dècada dels 90, fixa el preu del megawatt/hora prenent com a referència la xifra més alta en lloc d’establir un preu mitjà. Segons Pilar Calvo, diputada de Junts per Catalunya al Congrés dels Diputats, “tots som una mica responsables de la situació, però el que ha de fer el govern espanyol és investigar què està passant exactament perquè s’hagi arribat a aquests preus i donar ajudes directes a les famílies més vulnerables, sobretot ara que ve l’hivern”.
La raó d’aquest augment s’explica en bona part per l’augment del preu del gas, que ha passat dels 8 euros del megawatt/hora als 48 euros en tan sols un any. Aquest fet es deu, en part, a la desviació d’una bona part del subministrament cap a Àsia a conseqüència de la crescuda de la demanda per part de la Xina, fet al qual darrerament s’hi ha sumat la crisi diplomàtica entre Algèria i el Marroc, que ha provocat que els algerians hagin decidit deixar d’utilitzar el gasoducte que passa per territori marroquí i que fa arribar el gas directament a Espanya.
“La Comisió Europea ja va alertar temps enrere de l’alta fiscalitat que té el preu de l’energia a Espanya. Paguem una sèrie de peatges i taxes que tenen un petit marge de reducció immediat”, indica el consultor energètic Miguel Fandiño. A més, segons l’expert, l’augment en la recaptació del govern espanyol dels drets d’emissió de CO2 ha passat de 1.000 milions el curs passat a més de 2.000 milions d’euros aquest any, uns ingressos que podrien justificar una reducció de la càrrega fiscal que s’aplica o un major finançament dels costos de les renovables.
El curiós cas de Batres i l’amenaça de Podem
Davant d’aquesta falta de voluntat política, alguns alcaldes han pres mesures dràstiques per rebel·lar-se contra la pujada exponencial de preus, com és el cas del petit poble madrileny de Batres. En un comunicat oficial, el batlle Víctor Manuel López Rodríguez, del partit Agrupación de Batres (ADB), va exposar que l’Ajuntament “no tornarà a pagar una factura de la llum a les companyies elèctriques fins que no abaixi el preu”.
Tot i anunciar que la factura d’aquest 2021 augmentarà de mitjana un 25% en relació amb la de l’any passat, la ministra Ribera va refusar públicament fixar preus màxims o intervenir el preu de la llum en l’àmbit estatal per considerar-les mesures “frontalment contràries al dret comunitari” que podrien tenir com a conseqüència “una pèrdua de confiança en el país, multes i sancions”. El govern espanyol també s’enfronta a un nou litigi polític fruit de l’augment del preu de l’energia, i és que Unides Podem, segons va anunciar El Confidencial el passat divendres, condicionarà el seu suport als pressupostos a una intervenció del preu.
