Natàlia Cugueró (Terrassa, 1972), vicepresidenta 3a de la Cambra de Comerç de Terrassa –a més de professora associada a la Universitat Oberta de Catalunya– gestiona el projecte de digitalització Digital Impulse Hub, liderat per la cambra terrassenca i que aspira a accedir a ajudes europees.
La pandèmia ha demostrat que la digitalització de comerços i empreses és clau per sobreviure en un futur immediat, que justament la Covid-19 ha accelerat. Quan es comença a gestar el projecte de la Cambra de Terrassa?
Comencem a treballar-hi l’any 2019, quan ja es començava a veure que les noves ajudes de la UE s’encaminarien cap a la digitalització.
És un projecte prepandèmia, aleshores?
Sí, totalment. Des de la Cambra de Comerç de Terrassa ja volíem fer un projecte de digitalització de pimes i vam apostar per intentar ser un hub digital dins de la línia d’ajudes Digital Europe Program per al període 2021-2027. Tenim tots els fundadors del projecte Digital Impulse Hub, la Cambra de Comerç de Terrassa, el Consell General de Cambres de Catalunya, el Consorci Localret, els ajuntaments de Terrassa, Rubí i Sant Cugat del Vallès, la UOC, la UPC i el CITM, treballant des del 2019, però s’han anat retardant els terminis i no ha estat fins ara que s’ha obert el termini per presentar la memòria del projecte. D’ara i fins el febrer premem l’accelerador per presentar la memòria. El web ja existeix, tenim un grup de treball, el comitè director i un comitè de comunicació. Fa gairebé tres anys que el projecte està madurant, i de fet, la pandèmia l’únic que ha fet és accelerar set anys el que ja s’havia de produir. En els comerços realment s’ha vist que els que ja tenien un model híbrid de botiga física i on line ara l’han potenciat, però el que no tenia plataforma digital, ara s’hi han vist abocats perquè viure de subvencions no és possible. Senzillament subsisteixes per un temps.
Què fa diferent el projecte Digital Impulse Hub d’altres iniciatives de digitalització? Amb la crisi de la Covid-19 han emergit alguns projectes, entre els quals, un de l’Ajuntament de Barcelona.
El nostre és un projecte que neix des de la base, des de les empreses i les persones cap dalt, per poder donar una resposta efectiva al es necessitats de tot el territori català, tant del teixit empresarial com de les administracions locals. A més, ho fem amb la triple hèlix d’universitats, administració i empreses, amb una forma de governança participativa i activa des del primer moment, amb grups de treball operatius en tot allò que cal i és necessari, i on totes les institucions fundadores hi tenen representació i responsabilitats. Basa el seu funcionament en la col·laboració real entre institucions, universitats i empreses.
La Cambra de Terrassa i el Consell de Cambres fan la funció de baula d’aquestes tres potes?
Sí, el nostre rol d’impulsors i coordinadors és natural. Les cambres són l’eina més adequada per liderar un hub d’innovació i de digitalització empresarial. Tenen diversos aspectes que les fan idònies, perquè saben teixir xarxa internacional i tenen una elevada penetració al territori empresarial i relacions habituals amb les administracions locals i amb la universitat, sobretot des dels projectes europeus.
El projecte Digital Impulse Hub també s’adreça a les administracions locals, però de fet, la Generalitat també aspira a aconseguir aquests fons europeus amb un projecte diferent.
El Digital Impulse Hub ha passat el primer tall de selecció dels estats membres, essent un dels finalistes, i l’altre projecte és el de la Generalitat. De fet, només s’han presentat aquestes dues candidatures a tot el país. Ara bé, això no és un fons Covid, és un fons de digitalització i innovació digital que ja estava pensat abans de la pandèmia. Es volen crear uns fons justament per fugir del fet que sempre siguin les administracions les que canalitzin les ajudes. Volen que siguin consorcis privats amb empresa, universitat i administració, i és justament el que hem fet nosaltres des del primer moment. I amb la participació del Consell de Cambres i del consorci Localret, ja ampliem a tot el territori català i no només a la demarcació.
Només una de les dues candidatures accedirà als fons?
Nosaltres estem intentant que totes dues candidatures hi accedeixin, perquè Catalunya és prou gran. De fet, Europa no ho limita en cap moment, el que passa és que l’Estat espanyol s’organitza en comunitats autònomes i ha dit que disset projectes. Però Europa aquí no hi entra. En realitat, a Catalunya hi havia més projectes, que o bé s’han fusionat o han desaparegut, i en el procés final només hem quedat dos aspirants per la competició final a Europa, que és qui decidirà. El projecte de la Generalitat té una concepció totalment diferent, perquè ve de dalt cap a baix.
No han pensat a fusionar els dos projectes?
Es va plantejar, però nosaltres fa dos anys que treballem en el nostre projecte i hem d’apostar pel nostre teixit. Si al final només pot ser un dels dos, doncs cap problema, el que quedi en segona posició també tindrà altres maneres d’entrar a Europa i fer xarxa.
Tenen la sensació que la iniciativa privada-món empresarial va un pas per davant de les administracions?
L’administració va més lenta i és més complex dinamitzar-la. En el sector privat, l’oferta i la demanda és claríssima, i si no et poses les piles, la competència se’t menja. Però en el cas de l’administració, el client no té una alternativa, si has d’anar a l’Ajuntament de Terrassa, no pots anar al de Sabadell si van lents. Sovint l’administració no està preparada, i per això el nostre hub també s’adreça a les administracions locals.
Dirien que Catalunya està al mateix nivell que altres països de la UE en digitalització, o anem un pas per darrere?
És que a Catalunya tenim un model comercial en què realment a la gent li agrada aprofitar el fet de comprar per passejar, de manera que la dinamització social de les ciutats són els comerços. És un model social de proximitat que ja ens va bé. No es tracta que ara tot hagi de ser per internet, sinó que els comerços tinguin una web on es puguin demanar talles, canviar-les, i anar a la botiga a emprovar-t’ho, que la botiga sigui per valor afegit i no per coses bàsiques que pots fer online.
Portem el projecte a peu de carrer. Un comerciant que vulgui digitalitzar el seu comerç, com es pot beneficiar del Digital Impulse Hub?
Hi haurà una finestreta única, i de fet, a la Cambra de Comerç de Terrassa ja hi ha una persona que treballa per al hub, i canalitzarem qualsevol cosa que ja estan fent els fundadors, fent difusió a tota la xarxa i que realment la informació arribi al teixit.
Una sabateria que vol fer venda online, què ha de fer?
Adreçar-se a qualsevol d’aquests fundadors que formen part del hub –la Cambra de Terrassa n’és la fundadora principal i ha posat recursos- i informar-se sobre els recursos que tindrà disponibles. Aquesta finestreta única servirà també per trencar la barrera del a por que tenen alguns sectors. Per això també tenim les universitats, que poden oferir formació i cursos per justament trencar aquesta barrera i apropar el coneixement a la gent.
Serà un servei gratuït?
En les seves fases inicials de formar i explicar sí. Ara, quan implementes la solució, el cost del projecte pot estar parcialment subvencionat. Segons quins serveis, s’han de pagar, però l’empresa ja està disposada a pagar per un valor afegit.
