Una empresa catalana fabrica i comercialitza gespa artificial per als principals clubs esportius d’Europa. Poligras Ibérica va néixer fa 25 anys i fa pocs mesos es va unir al grup FieldTurf Tarkett, líder mundial en paviments esportius. Amb una facturació de 24 milions d’euros, la companyia representa un 30% del volum de negoci de la divisió esportiva outdoor. És una petita pota d’un gran grup que factura 2.900 milions d’euros anuals.
No obstant això, la firma amb seu a Valls destaca que ha hagut de lluitar molt per fer-se lloc en el mercat, enmig de veus reticents a la gespa artificial i constructors que, tocats per la crisi, han irromput en el mercat. “No són professionals de camps de gespa artificial i estem patint un intrusisme que hem de superar amb qualitat, imaginació i professionalitat”, declara amb contundència el director general de Poligras Ibérica, Xavier Batlle.
Satisfet de l’evolució de la seva empresa i del producte en si, el responsable de l’empresa catalana constata que els inicis van ser difícils perquè la gespa pecava de ser massa abrasiva, tenia un ús bàsicament decoratiu i s’assemblava a una moqueta. “Era el començament”, afirma. Per això, assenyala que el producte va “millorar” cap als anys vuitanta i, a finals del noranta, va arribar “el gran salt qualitatiu” amb la capacitat per imitar el màxim la gespa artificial, subratlla Batlle.
Des del juliol del 2007 Poligras té una important planta de fabricació pròpia a Valls, amb una capacitat de producció de 10.000 metres quadrats de gespa artificial al dia. Són dues naus que sumen 7.000 metres quadrats, on hi treballen una quinzena de persones que integren una plantilla de 50 treballadors, repartits també entre les seus de Sant Cugat, Madrid i Sevilla.
L’Estat, el principal mercat
Poligras ven, principalment, al mercat estatal, que acapara el 80% de les seves vendes. L’empresa catalana ha instal·lat gespa artificial a més de 1.500 camps de tot l’Estat i, de fet, una quinzena d’equips de la Primera Divisió de futbol en tenen a les seves ciutats esportives. El 20% restant de la producció és exportat al sud d’Europa, nord d’Àfrica, Portugal i Sud Amèrica. Els principals clubs europeus també han apostat per la gespa artificial de Poligras. Tot i això, l’objectiu de l’empresa és que s’empri en terrenys de joc de primera divisió i no només en camps d’entrenament, com passa ara. “Hem de passar al futbol professional”, indica Batlle.
Així doncs, el repte de l’empresa és fer el salt definitiu al futbol professional i acabar de convèncer el sector. De fet, la FIFA ja aposta fortament per les superfícies de gespa artificial. L’organisme de futbol internacional premia la qualitat dels paviments i estableix uns paràmetres de control de qualitat i seguretat molt exigents “que la gespa natural no superaria”, retreu el delegat comercial de l’empresa, Ignasi Senabre. Algunes joies de la firma són el camp de l’Hospitalet i els encàrrecs rebuts per dos equips holandesos: l’Ajax i el Feyenoord. “La Copa Mundial de la FIFA Qatar 2022 ja es jugarà en gespa artificial”, afegeix Senabre.
El paisatgisme, en alça
La gespa artificial s’utilitza en el món del futbol, però també en altres esports, com el golf i el pàdel. Així mateix, creix la demanda en paisatgisme. Des de rotondes, a hotels i aeroports, passant pel tramvia de Granada, el recorregut del qual també s’ha acompanyat de gespa artificial. L’empresa en canta les excel·lències, des de la durabilitat -12 anys de vida-, a una elasticitat i resistència que evita que l’herba quedi aixafada, passant per l’estalvi econòmic. Amb tot, requereix d’una forta inversió inicial, de mig milió d’euros si es treballa en un terreny erm, encara que el cost es redueix als 350.000 si s’adapta un camp existent.
Tot camp, sigui de gespa natural o artificial, requereix un mínim manteniment. De fet, una de les estratègies de l’empresa és oferir al client aquest servei de manteniment postvenda, que és d’uns 2.500 euros l’any, mentre la gespa natural en costa 60.000 euros. La crisi també ha passat factura en aquesta empresa, que va registrar una facturació rècord l’any 2007 amb 46 milions d’euros i, des d’aleshores, ha anat minvant. Enguany, i també el vinent, s’estima una caiguda d’entre el 10% i el 20%. “Fins al 2013 o 2014 no remuntarem”, diu Batlle. “Estem fent un gran esforç en I D que ens donarà resultats excel·lents en el futur”, sentencia.
