El jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castelló ha decidit arxivar per a Repsol i CaixaBank, així com per al president de la primera, Antonio Brufau, i l’expresident de la segona, Isidre Fainé, la recerca sobre la contractació per part de totes dues empreses del comissari José Manuel Villarejo per a, presumptament, espiar al llavors cap de Sacyr, Luis del Rivero.
En aquesta peça separada 21 de la macrocausa ‘Tàndem’ el magistrat investiga la contractació en 2011 per part de totes dues mercantils a Cenyt, el vaixell almirall del grup empresarial de Villarejo, amb el presumpte objectiu que espiés a del Rivero per a impedir que aconseguís el control de Repsol —de la qual CaixaBank és un dels principals accionistes— a través de la seva aliança amb l’empresa mexicana Pemex.
A l’abril, el titular del Jutjat Central d’Instrucció Número 6 va imputar a Brufau i Fainé per un presumpte delicte de suborn, en considerar que la reacció enfront de Sacyr va ser “promoguda pels dos presidents”, i, el passat 8 de juliol, va fer el mateix pas amb Repsol i CaixaBank com a persones jurídiques per suborn i revelació de secrets, raonant que la contractació a Cenyt es va fer en nom i benefici d’ambdues.
El magistrat ha fet marxa enrere en aquestes imputacions després d’escoltar en el seu jutjat a Brufau i Fainé, que van comparèixer el passat 7 de maig, i als representants legals de Repsol i CaixaBank, que han declarat aquesta mateixa setmana. Els investigats van exposar que va ser un encàrrec lícit —per a obtenir informació sense “accions intrusives”— i que es va fer conforme a les normes vigents, tant legals com internes.
Respecte a Brufau i Fainé, l’instructor ha assenyalat que “no consta en la causa, més enllà de les declaracions prestades, document o enregistrament que acrediti la participació de tots dos presidents en la contractació de Cenyt”.
Referent a això, ha destacat que la contractació no requeia en l’àmbit de control dels presidents, sinó dels seus caps de seguretat del moment —Rafael Araujo (Repsol) i Miguel Ángel Fernández Rancaño (CaixaBank), tots dos imputats—.
“Per tant, sense indicis que apuntin al fet que els presidents de les companyies intervinguessin de manera directa en els fets investigats, no és possible transferir a aquests presidents una obligació de supervisió i vigilància corporativa, que està delegada als òrgans competents per a això”, ha resolt.
És més, ha recordat que “en el nostre ordenament jurídic no cap a la responsabilitat objectiva per raó del càrrec”, per la qual cosa “no és possible mantenir la imputació dels màxims responsables de les companyies, pel mer fet del càrrec que ostenten”.
Controls interns eficaços
García-Castelló ha donat especial valor a l’exposat pels representants legals i a la documentació aportada posteriorment per les empreses per a acreditar-ho. Així, entén que “totes dues mercantils tenien implantat, al temps de produir-se els fets objectes de la present peça separada, un sistema de prevenció i compliment eficaç”, sense que les acusacions hagin aconseguit provar el contrari.
“CaixaBank i Repsol comptaven amb mesures adequades per a evitar la comissió dels delictes investigats dins de la seva activitat”, això és, “amb un pla de compliment normatiu i una cultura de compliment implantats en l’entitat en el moment dels fets objecte de recerca”, ha emfatitzat el jutge en el seu acte.
L’instructor ha explicat que els sistemes de compliment normatiu no poden mesurar-se des de l’exigència d’una “eficàcia absoluta”, “sinó des de la capacitat de l’ens corporatiu de prevenir, i en el seu cas, reaccionar de manera eficaç enfront de la comissió del delicte”. “Resulta suficient (…) que es pugui constatar, com ocorre en el present cas, que existia una cultura de compliment normatiu degudament instaurada” i amb “trets evidents d’eficàcia”, ha desenvolupat.
En conseqüència, perquè no s’observa “un incompliment greu dels deures de control, vigilància o supervisió”, ha ordenat l’arxiu per a ambdues, sense perjudici que puguin respondre com a responsables civils subsidiaris respecte dels delictes imputats a les persones físiques vinculades a elles.
