El proper 26 de novembre se celebrarà la coneguda campanya comercial del Black Friday, que aquest any s’ha vist trasbalsada pel caos logístic mundial provocat per l’augment de la demanda que s’ha produït després dels confinaments per la Covid-19. Les cadenes de subministrament a dia d’avui continuen amb molta tensió i tant a Europa com als EUA s’ha assolit el rècord negatiu de disponibilitat de producte de la darrera dècada, que es troba en mínims històrics, explica Oriol Montanyà, professor de la UPF Barcelona School of Management, en declaracions a EL MÓN. Aquesta davallada en la disponibilitat de producte fa pujar els costos logístics i “repercuteix en els preus”. De fet, segons Montanyà, aquesta crisi logística és un dels factors que hi ha darrere de la inflació dels mesos de setembre i octubre, del 4 i el 5,4%, respectivament.
Malgrat tot no s’està produint desproveïment general de productes perquè, segons Montanyà, “el sector logístic treballa intensament per minimitzar els efectes” del creixement ràpid de la demanda que s’ha generat geogràficament “de forma desigual”. Les línies de subministrament han incrementat la capacitat per intentar equilibrar-se amb la demanda. L’expert de la UPF Barcelona School of Management explica que les navilieres han augmentat el nombre de contenidors i estan noliejant nous vaixells. A banda, els ports s’estan reforçant. El cas paradigmàtic és el port de Los Angeles, al qual Joe Biden va donar suport i que treballa 24 hores al dia els set dies de la setmana per acabar amb l’embús.
Quan podrà descansar el sector de la logística?
Els sectors afectats s’han anat adaptant a la situació de la demanda. Quan es va produir una parada del consum molts sectors van reduir recursos i personal i per tant la capacitat es va veure limitada. De sobte es produeix la situació inversa. “S’habiliten nous vaixells i noves rutes per intentar satisfer aquesta demanda que els experts auguren que a mitjans del 2022 es pugui relaxar una mica i donar aire al sector logístic”, explica Montanyà.
Per afrontar la situació actual les companyies s’han empescat dues estratègies principals. Per una banda, s’han avançat les compres al màxim i s’ha procurat tenir bons estocs de producte en destí, no pas en origen. “De fet aquest és un motiu que va provocar el col·lapse del port de Los Angeles, per l’estratègia d’empreses americanes per fer front al Black Friday, un avançament de compres que ha facilitat que ara es pugui afrontar el pic de consum de final d’any amb més garanties”, comenta l’expert de la Barcelona School of Management de la UPF.
L’altra estratègia ha estat la desplegada per part de grans empreses i ha consistit en la recerca d’alternatives al transport marítim. La catalana Mango, per exemple, ha utilitzat més carretera, ferrocarril o fins i tot l’avió. La nord-americana Wallmart ha arribat a noliejar els seus propis vaixells per evitar les rotacions del transport marítim, i Coca-Cola ha embarcat contenidors en vaixells de càrrega a granel. Aquesta situació no és exclusiva del comerç. El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, exposava aquest divendres que el material sanitari que necessita Catalunya també s’ha hagut de transportar des de la Xina per vies alternatives. A llarg termini, els inconvenients del caos que s’ha produït els darrers mesos seran “escurçar les cadenes de subministrament” i buscar proveïdors continentals, on es fomentarà la producció.
Montanyà destaca que cal separar les compres avançades dels consumidors de les de les empreses. Així doncs, l’avançament de les compres per part d’empreses ha agreujat el problema logístic de les cadenes de subministrament, però el fet que el consumidor s’avanci permet que no es concentri la demanda en deu dies durant les festes de Nadal. Les companyies enfronten ara una “gran incertesa” que és la de saber si “l’increment exponencial de la demanda és un efecte transitori” de la circumstància creada per la pandèmia. “Aquests nivells de demanda es mantindran? Perquè treballant amb aquestes previsions de sobrecapacitat és possible que faltin magatzems i no sapiguem on guardar l’estoc”, reflexiona Montanyà.
L’efecte en campanyes i promocions
La situació no es complica només a nivell de ports i magatzems. Les circumstàncies també tenen el seu efecte pel que fa a les campanyes publicitàries i de màrqueting. La professora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC Neus Soler, experta en màrqueting, està d’acord amb Montanyà que els venedors que no hagin fet comandes per avançat es poden quedar sense poder oferir alguns productes, especialment els tecnològics. “Els que no han anticipat les compres ja han begut oli”, afirma Soler. El caos logístic a més ha encarit els enviaments i això complica poder oferir promocions, que són la raó de ser del Black Friday. “Els costos no es poden repercutir de forma escandalosa sobre el comprador, probablement el preu de sortida serà més alt i després la promoció serà més gran de la que se solia fer”, opina l’experta.
Pel que fa a les campanyes i les promocions s’hauran de dirigir als productes en estoc i no a aquells que estiguin en procés d’enviament. “Es poden fer promocions d’un percentatge de manera genèrica, però no sobre un producte amb el qual t’estiguis arriscant a no poder complir el lliurament”. Segons algunes previsions, la mitjana de despesa pel Black Friday se situarà aquest any entre els 125 i els 180 euros de mitjana. Del context actual se’n podrà beneficiar el comerç per internet i en canvi pot ser que pateixi el de proximitat, avisa Soler.
Per assegurar-se el tret, el consumidor pot comprovar que hi ha el que vol en estoc i comprar-ho en línia. En canvi, si opta per anar a la botiga del barri s’arrisca a no trobar el que busca. A més a més, amb la pandèmia en marxa, l’experiència de compra continua sense oferir les mateixes prestacions que abans. Les plataformes de comerç electrònic ja han pres nota de la situació i han avançat ja les seves campanyes de Black Friday, com és el cas d’Amazon o AliExpress.
