Quin és el plat fort de BCNegra?
Són tres. Michael Connelly, que rep el premi Pepe Carvalho d’aquest any; Sue Grafton, que és l’autora de L’alfabet del crim; i Roberto Saviano, ara mateix prou conegut, dissortadament, per l’amenaça a què està sotmès.
Quin és el seu objectiu? Quines novetats té respecte altres edicions?
Tenim voluntat de recollir allò que s’està produint en aquests moments. Al mateix temps sempre fem un homenatge al passat, i aquest any el dediquem al setmanari El Caso. També recordem un personatge que hauria de ser tan important com Jack l’esbudellador, que és Enriqueta Martí, la primera assassina en sèrie d’aquí Barcelona.
Quina relació hi ha entre Barcelona i la novel•la negra? Barcelona és una ciutat que convida a la literatura negra?
Barcelona té característiques molt especials. És una ciutat en un país, però en realitat és més propera a França. Té un port que és dels més importants del Mediterrani, i en els ports hi passen moltes coses. A la Barceloneta totes les cases són petites perquè tenen soterranis molt grans. Si els soterranis parlessin, parlarien de contraban de tabac o d’altres coses. Ha estat una ciutat on durant el segle XX hi han passat molts coses. Ara, d’aquí poc temps, celebrarem el centenari de la Setmana Tràgica, per exemple.
Quin autor va ser el primer en relacionar Barcelona i la novel•la negra?
En la literatura catalana tenim Jaume Fuster, que recull la tradició de Manuel de Pedrolo. Ell i Vázquez Montalbán van obrir una porta per la qual hi han accedit altres autors. Gràcies a ells i els que van continuar, Barcelona és una de les ciutats on passen més novel•les negres, més protagonistes, i on hi ha més autors de novel•la negra d’Europa.
En quim moment es troba la novel•la negra catalana? Apareixen nous autors?
Sí, però haurien d’haver-n’hi més. Durant molt de temps a les escoles no s’ha llegit novel•la negra, ni en castellà ni en català. Estem patint un buit. No hem sabut recollir el fruit de la fecunda tradició que va ser l’editorial Cua de Palla. Això s’ha oblidat. Per exemple, és una vergonya, una vergonya, que ningú s’hagi preocupat de traduir Michael Connelly al català.
La Conselleria d’Interior i els Mossos d’Esquadra atorguen des de l’any passat, el premi a la millor novel•la negra. Com veu el suport de les institucions?
És molt important la creació de premis com Crims de Tinta de novel•la negra en català, que han convocat els Mossos d’Esquadra. És important que el llibre guanyador La mala dona, de Marc Pastor, ja porti tres edicions. Ha connectat amb el públic.
El guanyador va ser precisament un Mosso d’Esquadra…
No hi ha res d’estrany. T’ho puc assegurar perquè jo era president del jurat que va lliurar el premi. No sabíem quin era el nom del guanyador, la seva identitat o que fos Mosso d’Esquadra. Va ser tota una sorpresa.
Els temps de crisi són ideals per la novel•la negra?
La novel•la negra, al ser una novel•la realista s’impregna de la realitat. Els fenòmens de corrupció o els banquers que es reparteixen els diners dels contribuents, tot això són elements de novel•la negra, perquè aquesta relata tant la corrupció econòmica com la del poder… Si Andreu Martín hagués escrit la trama d’espies del PP de Madrid li haurien dit exagerat. Com sempre la realitat supera la ficció.
Encara es pot indagar en novel•la negra? No és un gènere massa espremut?
Ara es mata de manera diferent de com es matava al segle XX, les formes d’estafar, delinquir o corrompre també canvien… doncs la novel·la negra també evoluciona. Qui pensi que la novel•la negra és Scherlock Holmes, la pipa, la gavardina suada i l’olor a whisky té un visió molt simple. La novel•la negra està molt relacionada amb la realitat.
Barcelona té un referent molt clar de novel•la negra, en aquesta edició hi ha un reconeixement a Vázquez Montalban…
Ell és el fundador de la novel•la negra en castellà, però no només això, sinó que mitjançant un personatge com Pepe Carvalho va explicar la transició, la consolidació de la democràcia, els canvis a la ciutat de Barcelona.
Les editorials comencen a introduir al mercat els llibres digitals. Com contempla el fenomen una llibreria com Negra i Criminal, de la qual vostè n’és propietari?
No ens preocupa perquè el nostre lector és especial. Ve a la llibreria a buscar llibres que no troba enlloc més. Ve a buscar el servei d’un llibreter. Un llibreter mai podrà ser substituït per un ordinador. Fem d’intermediaris. Un llibre digital podrà ser més còmode, però l’olor, la portada, la conversa amb el llibreter això de moment no canviarà. Si anem cap a una societat de persones cada vegada es llegirà més, si anem cap una societat de consumidors cada vegada es llegirà menys.
