Diuen que cadascú, a la vida, hauria de tenir un fill, plantar un arbre i escriure un llibre. Tret de plantar un arbre, que és el repte més senzill dels tres, són objectius molt ambiciosos i sacrificats, tot i que hi ha casos, com la jove autora de best-sellers Joana Marcús, que poden animar a llançar-se a l’escriptura. Però el que està a l’abast de tothom és llegir llibres, com més millor, un objectiu assolible per a qualsevol i igual de convenient que escriure. Llegir, el que sigui, entrena el cervell. Però hi ha obres que són especialment recomanables i que ho seran sempre. Són els clàssics. La llista pot ser molt llarga, però la Universitat Harvard, una de les més prestigioses dels Estats Units i del món, ofereix una tria molt curta però essencial: els quatre llibres que tothom hauria d’escriure almenys una vegada a la vida. Són aquests quatre.
1. ‘La mort d’Ivan Illich’, de Tolstoi
L’obra de Tolstoi –més popular per la novel·la Anna Karenina, de la qual se n’han fet pel·lícules i molts muntatges teatrals– proposa una introspecció sobre conceptes com la riquesa, el control i l’ambició pel triomf, incitant el lector a valorar i sentir goig per les mateixes adquisicions i èxits. És considerada una de les obres fonamentals de la literatura mundial. Narra l’existència d’Ivan Illich, un magistrat l’existència del qual de cop fa un gir inesperat, ja que s’ha d’enfrontar a una malaltia terminal.
2. ‘Zen en l’art del tir amb arc’, d’Herrigel
El segon llibre que recomanen és ‘Zen en l’art del tir amb arc’, una obra del professor Eugen Herrigel. Llançada al públic el 1948, l’obra s’erigeix en un text canònic en l’àmbit de la literatura vinculada al Zen, ja que indaga en la sinergia entre aquesta disciplina espiritual i l’art del kyudo, o tir amb arc tradicional del Japó.
3. ‘Middlemarch’, de George Eliot
L’obra de George Eliot, pseudònim de l’escriptora Mary Ann Evans, es va publicar el 1872. Una enquesta de la BBC a 82 crítics no britànics preguntava per la millor novel·la britànica de tots els temps, i va guanyar Middlemarch. L’escenari és un poble del camp anglès pels volts de l’any 1840. El llibre és molt coral i és protagonitzat per diversos joves amb caràcters i aspiracions diferents. Planteja l’efecte de la societat victoriana i l’heteropatriarcat sobre les noies de l’època, amb personatges que s’hi enfronten de maneres diferents.
4. ‘La República’ de Plató
La República, de Plató, és un dels pilars fonamentals sobre els quals s’ha construït el pensament filosòfic de la societat moderna. Aborda temes com la justícia, la teoria política i la cultura pedagògica. Moltes generacions d’estudiants l’han hagut de llegir durant el batxillerat i potser l’han vist com una obra densa. Però és molt recomanable recuperar-la uns anys després per acabar-ne de copsar el significat.
