L’auge de les plataformes de consum en estríming de música han canviat radicalment el funcionament de la indústria musical. Mentre que abans les productores -com a mínim, algunes d’elles- pensaven les cançons i la seva estratègia de màrqueting perquè sonessin a la ràdio, l’arribada d’aplicacions com Spotify, en termes purament musicals, o TikTok ha canviat el model de consum de música. Aquesta és una de les causes que atribueix l’estudi de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), elaborat per l’estudiant del grau en Ciència de Dades Laura Casanovas-Buliart i supervisat per Carlos Castillo, director del grup Web Science and Social Computing (WSSC) del Departament d’Enginyeria de la UPF, sobre el sexisme en les cançons més escoltades de l’estat espanyol: “Les plataformes d’estríming han creat un efecte túnel”, argumenta l’autora de l’estudi en conversa amb El Món.
Les aplicacions musicals utilitzen un mecanisme de promoció de les cançons basat en la viralització. És a dir, l’algoritme fa que si una cançó té moltes reproduccions i, com a conseqüència, és més viral, es recomana més entre altres usuaris. El segon pas en la cadena és que les plataformes detecten altres cançons del mateix estil que la que s’ha fet viral i també les recomanen més, les fan més visibles i, d’aquesta manera, en maximitzen l’audiència i les situen en les llistes de distribució. “Abans, les ràdios feien més de filtre”, afegeix l’autora de l’estudi.
Aquest nou paradigma de recomanacions musicals ha catapultat les cançons amb lletres sexistes i masclistes. De fet, així ho conclou l’estudi, difós a la revista Cogent Arts & Humanities, que apunta que un 51% de les cançons més escoltades de l’estat espanyol tenen lletres amb expressions sexistes. L’autora de l’estudi de la UPF i la investigadora Priscila Álvarez-Cueva, coautora del treball, han analitzat les lletres de cent de les 2.000 cançons més populars entre el 1960 i el 2022. D’aquestes, a través d’eines d’anàlisi basades amb intel·ligència artificial, l’estudi ha determinat que més de la meitat són lletres de caràcter sexista: “No m’esperava gens obtenir aquestes conclusions”, admet Casanovas, que remarca que el seu estudi, que ha elaborat com a treball de final de grau, ha demostrat que, “tot i que hi ha hagut avenços en la igualtat i la lluita feminista, les lletres de moltes cançons segueixen perpetuant estereotips nocius”.
La influència del context social
L’estudi de l’estudiant de la Pompeu Fabra també conclou que les diferències en el sexisme en les cançons es deu al context social i històric amb què s’han elaborat: “Abans les cançons parlaven de qüestions més quotidianes, ara parlen més de sexe, que abans eren temes més tabú”, argumenta l’autora. Pel que fa als gèneres, l’estudiant de la UPF apunta que les cançons de les dècades del segle XX analitzades amb un contingut més sexista eren pop, mentre que les actuals s’emmarquen en el gènere d’urban-latin. Ara bé, l’autora de l’estudi insisteix que és “precipitat” extreure conclusions definitives sobre els gèneres musicals en què perdura més el sexisme en les lletres, ja que la mostra analitzada és massa petita. Ara bé, en línies generals, l’estudi recorda que la societat encara no s’ha desprès de l’herència històrica dels estereotips tradicionals de gènere ni de la xacra de la violència masclista, malgrat els “últims avenços socials i polítics en matèria d’igualtat i de l’auge del moviment feminista, especialment des de 2018”.
Per tal de pal·liar els discursos sexistes en el món de la música, el professor que s’ha encarregat de supervisar aquest treball de final de grau considera que les plataformes d’estríming haurien de buscar algun mecanisme per evitar la proliferació d’aquesta mena de cançons: “Igual que demanem a les plataformes de mitjans socials que redueixin la visibilitat del contingut radical o xenòfob, podríem demanar-los a les plataformes d’estríming que no donin tanta visibilitat a cançons que promouen comportaments masclistes”, argumenta. Ara bé, la mateixa autora de l’estudi desconfia d’aquesta possibilitat, ja que considera que les empreses de la indústria no estarien disposades a deixar de recomanar les cançons amb discursos sexistes perquè “mouen molts diners”: “És molt complicat regular, perquè també són formes d’expressar-se, però, de la mateixa manera que es fa amb els discursos d’odi, s’hauria de crear més consciència”, reflexiona Casanovas. L’estudiant de la UPF, que ha col·laborat durant any en el món de l’educació en el lleure, la consciència ha de començar des de casa, amb les famílies. “I si l’escola també hi contribuís, seria ideal”, afegeix. Fins que les plataformes de música en estríming no facin un pas endavant, però, les cançons sexistes continuaran escalant números entre les llistes dels més escoltats i, per tant, introduint el seu missatge entre la població que les consumeix.
