La caixa forta de l’Ajuntament d’Olot s’ha obert aquest dimecres per treure de dins seu un “tresor de la ciutat”. La directora de la Biblioteca Marià Vayreda, Judit Badia, i el regidor de Cultura, Josep Quintana, han traslladat aquest dimecres el cançoner popular, que data del segle XVII i que es va restaurar fa uns anys, a l’Arxiu, on dos tècnics l’estaven esperant per iniciar els treballs de digitalització d’una peça que es considera “única” a Catalunya.
L’Ajuntament ha destacat en un comunicat que el cançoner és un document de “gran valor patrimonial” i forma part del fons bibliogràfic i patrimonial de la Biblioteca Marià Vayreda i de la ciutat d’Olot i assegura que aquesta iniciativa significarà “un abans i un després” en la consulta del document, que, fins ara, estava guardat a les dependències de l’Ajuntament d’Olot per preservar-ne la seguretat i no hi havia una via fàcil de consulta per al públic.
El consistori ha explicat que es tracta d’un text manuscrit sobre paper d’unes 164 pàgines amb cobertes de pell i pergamí que va ser donat a la Biblioteca d’Olot l’any 1912 per Joan Prat. Arran d’aquesta donació, el document es va passar a conèixer amb el nom de Cançoner d’Olot, s’ha datat de principis del segle XVII i “compta amb una col·lecció de música profana espanyola i de textos tant per ser cantats com recitats”. “Aquests escrits aporten informació sobre les tendències i els gustos literaris, poètics i musicals del segle XVII”, ha ressaltat l’Ajuntament.
Un cançoner únic
Badia ha assenyalat en declaracions a l’ACN que les cançons i escrits que hi ha no es poden trobar en cap altre cançoner del país i només apareixen en llocs molt concrets com el que hi ha a la biblioteca nacional de Madrid, un altre a Cambridge (Regne Unit) i en alguna biblioteca italiana. La directora ha assenyalat que la seva digitalització és un “pas molt important” per donar notorietat a “una de les joies de la biblioteca”.
I és que en només dos mesos es podrà consultar el cançoner i, per tant, tothom podrà veure quines eren les peces que s’escoltaven pels carrers de la capital de la Garrotxa entre el 1600 i el 1700. A més, el cançoner també estarà a disposició de musicòlegs i historiadors que podran treballar i fer estudis per comprendre millor els costums i els gustos de la societat d’aquella època. “Podrem identificar la música i les cançons populars que identificaven en aquell temps i de la qual se’n té molt poca informació. Més enllà del valor material que té el cançoner per ser una peça física de fa tants anys, té un valor immaterial important”, ha destacat el regidor de Cultura de l’Ajuntament d’Olot, Josep Quintana.
Activitats per difondre’l
Des de l’Ajuntament ja han anunciat que es faran una sèrie d’activitats per difondre el contingut del cançoner, sigui amb concerts o xerrades per explicar “la importància d’aquest patrimoni”. “Creiem que és molt interessant que els olotins puguin saber què s’escoltava a la ciutat fa més de 200 anys”, ha afegit Quintana.
Des de l’Ajuntament ja han anunciat que es faran una sèrie d’activitats per difondre el contingut del cançoner, sigui amb concerts o xerrades per explicar “la importància d’aquest patrimoni”. “Creiem que és molt interessant que els olotins puguin saber què s’escoltava a la ciutat fa més de 200 anys”, ha afegit Quintana. S’espera que la digitalització de tot el cançoner estigui llesta en els durant els pròxims dos mesos, ja que s’aprofitarà per fer el mateix amb altres documents de l’Ajuntament. Els treballs estan subvencionats per la Diputació de Girona, que serà qui guardarà la digitalització a la seva pàgina a internet.
