La plataforma Salvem Cal Macià-Casa Vallmanya, que fa anys que batalla per la conservació de la finca d’Alcarràs on va passar temporades Francesc Macià, torna a xocar amb la Generalitat. Mentre continua l’estira-i-arronsa perquè la casa –que havia estat de la dona del president, Eugènia Lamarca– es compri un cop declarada bé cultural d’interès nacional (BCIN), s’ha obert una altra lluita perquè la feina no quedi a mitges. I, de moment, el col·lectiu d’activisme patrimonial del Segrià va perdent enfront del Departament de Cultura. A través de la direcció general de Patrimoni, la conselleria ha desestimat les al·legacions presentades a la resolució de declaració de la propietat com a BCIN, amb què Salvem Cal Macià reclamava ampliar la zona protegida.
La iniciativa popular havia demanat protegir sis elements de la finca: el camí d’accés flanquejat de xiprers, les escoles velles, les escoles noves, la casa dels caçadors, la bàscula de vehicles pesants i les collites i la plataforma de formigó per a les anomenades “cases dels colons”, conegudes amb aquest nom perquè després de la guerra les ocupaven famílies de treballadors arribades del sud d’Espanya a través de l’Instituto Nacional de Colonización creat per Franco. Patrimoni ho ha rebutjat tot. Segons consta a la resposta comunicada el passat 23 d’abril, a la qual ha tingut accés El Món, només dos dels elements, les escoles velles i la casa dels caçadors, van formar part de la finca de Vallmanya en vida de Francesc Macià, però rebutja protegir aquests dos espais igualment perquè “pertanyen a l’esfera o a la categoria de les funcions econòmiques de la finca de Vallmanya”. D’altra banda, subratlla que els altres quatre elements “no existiren en vida de Francesc Macià” i, en conseqüència, diu que “no són susceptibles de ser presos en compte per a una hipotètica ampliació dels béns a protegir”.
Ferran Dalmau, portaveu de la plataforma, assegura, en conversa amb aquest diari: “L’argument que si aquests elements es van aixecar en vida de Francesc Macià tenen un valor i si no, un altre, ja no el comprem”. Segons remarca, “en una finca totes les construccions pengen de la principal i totes tenen la seva importància, independentment de quan van ser aixecades”. De fet, Dalmau, en nom de la plataforma, va ser el responsable de presentar, el passat 10 de març, davant el Departament de Cultura, un escrit d’al·legacions a la resolució perquè considerava, segons consta en el document, que “la protecció plantejada no s’ha de cenyir exclusivament a la casa i proposa la seva expansió per incloure-hi altres construccions de la finca agrícola, les quals estarien vinculades a la casa pairal i a l’època en què va residir el president Francesc Macià, les quals considera que formen un conjunt inalienable de la història de la finca“. S’hi reclamava la protecció de sis elements més de la finca i se’n detallava el valor de cadascuna. Salvem Cal Macià va defensar que s’ha de protegir el camí dels xiprers perquè ja era l’accés en “l’època de plenitud de la casa”.
En relació amb les escoles velles, detallava que “podrien haver estat dissenyades pel mateix Francesc Macià i que hauria servit per escolaritzar els fills dels colons en l’etapa anterior a la Guerra Civil”, mentre que les escoles noves “van ser bastides després de la Guerra Civil seguint el model habitual en els nuclis rurals”, i justifiquen la seva protecció “perquè és dels pocs exemples que es conserven en tot el Segrià amb aquesta tipologia característica”. Sobre la casa dels caçadors, la petició recordava que “va ser residència de Maria Macià Lamarca després de la Guerra”, mentre que de la bàscula es deia que “s’hauria utilitzat per pesar els camions que transportarien la producció de la finca” i la plataforma de formigó per a les cases dels colons l’hauria dissenyat el mateix Francesc Macià, “amb la tècnica pionera desenvolupada per ell i amb un avançat concepte de la salubritat”. La Generalitat, però, considera que tots aquests arguments no són vàlids per ampliar la catalogació de BCIN per a aquests sis elements.
Els arguments de la Generalitat per rebutjar ampliar la protecció
Patrimoni ha consultat les bases de dades de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) i ha donat resposta als sis elements, un a un. Sobre el camí de xiprers afirma que “no existia amb anterioritat a l’any 1945 i, en conseqüència, no es pot establir una relació fefaent amb la figura de Francesc Macià”. Pel que fa a les escoles noves, la bàscula i la plataforma, la direcció general respon que “no existien amb anterioritat a l’any 1945”. Dalmau defensa el valor d’aquests quatre espais, sobretot “si es vol preservar la idea que allò era una finca agrària”, i, com a exemple, assenyala que l’espai de les escoles noves es va fer perquè “les antigues queden en desús i hi ha una població de colons, que requereix que els fills siguin escolaritzats”. I va més enllà, i apunta que és un espai que es pot aprofitar “per fer un espai de museïtzació” i, per exemple, explicar la colonització de la finca, però fa la sensació que no volen incomodar a la propietat i posar “limitacions a tota l’activitat que pot fer en el turó”.
En canvi, la Generalitat arriba a la conclusió que les escoles velles i la casa dels caçadors “es construeixen i/o es reformen en vida i per iniciativa de Francesc Macià” entre 1914 i 1923, i destaca “les semblances estilístiques de determinats trets de les portes i finestres” de la casa dels caçadors “amb altres presents en immobles construïts a la ciutat de Lleida per l’arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell durant les dues primeres dècades del segle XX apuntarien cap a la seva possible autoria dins d’aquest horitzó cronològic” i veu “versemblant” que “fos un encàrrec fet pel mateix Francesc Macià”. Dalmau veu incoherent que se li doni un valor arquitectònic i que, en canvi, es digui que “no cal preservar-ho”.
De fet, Patrimoni descarta la protecció d’aquests dos espais perquè estan “vinculades a l’explotació agrària de la finca”. En aquest sentit, deixa clar que “no poden ser preses en consideració com a part del lloc històric, atès que la seva relació és circumstancial i estretament vinculada a l’activitat econòmica de la finca”. “Per tant, en ells no hi ha constància que s’hagin produït fets, creacions o altres circumstàncies que puguin ser considerades d’alta significació per al país”, conclou la resposta de la Generalitat. “No té cap sentit”, replica Dalmau sobre la decisió de la Generalitat de rebutjar ampliar la protecció de la finca, i opina que “estan fent a contracor a catalogació com a BCIN i cada cop en recaragolen més les justificacions”.
La Generalitat diu que l’objectiu és protegir un “element icònic”
Patrimoni defensa en la seva resposta a la petició de la iniciativa popular que “la declaració posa com a element central i protagonista del BCIN-Lloc històric la casa pairal, com a espai, no solament de residència i descans del president i la seva família, sinó com l’espai de reflexió i gestió d’estratègies polítiques, com molt probablement hauria estat la preparació de l’aixecament de Prats de Molló”. En aquest sentit, remarca que Cal Macià va ser considerada durant un temps “com a sinònim de la residència presidencial” i s’hi van produir trobades, reunions i contactes amb republicans, nacionalistes, periodistes i polítics catalans.
Aquests fets, segons la resposta, justifiquen l’expedient de declaració de la casa pairal “des del punt de vista del territori, amb la construcció del canal d’Aragó-Catalunya; com des del punt de vista polític, com a centre i laboratori de gestació de l’ideari de fets i decisions polítiques transcendentals per a Catalunya”. “És per això que la casa de Vallmanya s’escull com a l’element icònic i de reconeixement de la figura de Francesc Macià i es materialitza com un ‘lloc de memòria’ del primer president de la Generalitat en època moderna, altrament justificat perquè la figura del president Macià, tot i el seu prestigi i viu record en la memòria popular, aquest és un personatge infrarepresentat en els nostres llocs de memòria”, conclou.
Davant aquesta situació, Dalmau recorda que en el passat “els tècnics no consideraven que Cal Macià s’hagués de catalogar com a BCIN” i que s’ha aconseguit gràcies a “la força de la plataforma i les recerques dels estudiosos”. “I, ara, com ho estan fent de mala gana, tornem a dir que té un cert valor”, exposa, i deixa clar que la decisió que ha pres la direcció general de Patrimoni és inamovible i el següent pas serà sotmetre l’expedient a validació del Consell Executiu, ja que el Govern es va comprometre a fer-ho a principis de juny. “Si no es compra la casa a la propietat, la catalogació com a BCIN no servirà de res”, avisa Ferran Dalmau.
