La història de l’art de Catalunya, especialment pel que fa a l’arquitectura, no es pot entendre sense el modernisme. Tot i que els monuments més coneguts, com la Sagrada Família o la Pedrera, es troben a la capital catalana, el mosaic modernista català no comença i acaba a Barcelona amb les obres d’Antoni Gaudí, sinó que està present a tot el territori català. Altres grans noms del modernisme català han deixat la seva empremta tant a la capital com en altres ciutats del país. Josep Puig i Cadafalch, n’és un –tot i que es dedica al modernisme només en la seva primera etapa com a arquitecte, ja que després evoluciona cap al racionalisme i el neoclassicisme– i és l’artífex de grans obres a Barcelona com la Casa de les Punxes i la Casa Amatller. Però també va contribuir al mosaic modernista de Catalunya amb altres edificis com la Casa Coll i Regàs, situada a Mataró (Maresme), la seva població natal.

Aquesta obra data de l’any 1898 gràcies a l’encàrrec de l’empresari Joaquim Coll i Regàs, un dels grans productors tèxtils del municipi maresmenc. Seguint l’estil de les seves construccions, carregades d’elements ornamentals i unificant totes les variants estilístiques, la Casa Coll i Regàs abasta totes les arts i, alhora, representa una manera de viure. Combina la gran tradició constructiva catalana amb l’escultura, els oficis artístics i les arts aplicades, especialment amb la incorporació del ferro com a nou element estructural -un material poc usat fins al moment en el modernisme. De fet, és precisament a causa de la riquesa arquitectònica d’aquesta casa que l’any 2000 van declarar-la bé cultural d’interès nacional dins la categoria de monument històric.

Més de cent anys d’història

La història de la Casa Coll i Regàs es remunta més d’un segle enrere. L’any 1897, un jove Joaquim Coll havia heretat darrerament la fortuna de la seva família. Una fortuna que cada vegada creixia més a causa del bon moment del sector tèxtil català, que teixia connexions amb Cuba i Puerto Rico. El 12 de maig del 1897, la família va anar a demanar permís a l’Ajuntament de Marató -on fins llavors Puig i Cadafalch havia estat l’arquitecte en cap de la ciutat, ja que també és nascut en aquest municipi maresmenc- per reformar totalment les cases número 55 i 57 del carrer d’Argentona. El consistori va donar vistiplau a reformar les dues cases i, llavors, tenint en compte que Puig i Cadafalch ja treballava per lliure, l’arquitecte mataroní es va posar al capdavant del projecte. L’edifici també va ser conegut com a casa Fontdevila, nom del propietari posterior, quan Joaquim Coll va perdre la vida de forma prematura. A finals del segle XX la va adquirir la fundació Caixa Laietana, fins que l’any 2013 va acabar canviant de mans a la Fundació Iluro, que actualment s’encarrega de la gestió de l’espai.

Comparteix

Icona de pantalla completa