Carlos Tarque i Ricardo Ruipérez són M Clan. Acaben de treure nou disc -‘Delta’- i aprofitem per entrevistar-los just abans que comencin la nova gira que els portarà a actuar a l’Auditori de Barcelona el proper 24 de novembre. El disc l’han enregistrat a Nashville (Tennessee), al bressol del country: “La idea ja venia d’aquí, ja volíem fer aquest tipus de country-rock-folk”, asseguren, alhora que reconeixen que “potser és la primera vegada que tractem les cançons amb tanta cura i delicadesa”.
Més tranquil i assossegat vol dir també més profund?
Carlos: Té la seva profunditat, sí. Però és un disc amb molts colors, amb un clima molt especial i que té molta naturalesa, paisatges i imatges. Potser parla també d’una nostàlgia post-estiu, que no necessàriament vol dir que sigui tardorenc. És un disc just de l’època en què ha sortit, de final d’estiu. Fa referència a llocs on vivim (a Llevant, el Mediterrani) i també a llocs amb els que somiem i que estan dins del nostre imaginari, com Califòrnia. És un punt mig entre qui som -la nostra ànima mediterrània- i les nostres influències americanes. Vindria a ser un Serrat featuring Neil Young.
Ricardo Ruipérez: Però per a mi és més profund ‘Arenas movedizas’ que aquest. ‘Arenas movedizas’ era més intens, i ‘Delta’ és més lluminós. És un disc honest, perquè parla més de nosaltres.
De vostès en quin sentit?
Ricardo: És molt personal i molt com som nosaltres. És la primera vegada que Tarque i jo fem un disc sols, i que composem amb molt de temps, sense tensió ni pressió. És un disc bonic, per gaudir-lo.
Carlos: A mi m’agradaria dir, però, que el disc parla de nosaltres, però no és autobiogràfic. Nosaltres no som els protagonistes de les cançons, hi ha sentiments que coneixem, però no estem explicant la nostra vida. Són ficcions, però basades en les nostres experiències.
I per quin motiu s’han decidit a fer ara un disc majoritàriament acústic?
Ricardo: Era una assignatura pendent. Feia 7 o 8 anys que Tarque i jo parlàvem de fer en algun moment un disc més tranquil, amb cançons que donessin més importància a la melodia i l’harmonia vocal. En tots els nostres treballs anteriors hi ha una mica d’això, però ara volíem fer un disc clarament temàtic en aquest sentit.
Aquest disc l’han enregistrat a Nashville, als Estats Units, al bressol del country.
Ricardo: Volíem fer-lo amb Brad Jones com a productor i amb músics d’allà, amb aquest color que donen els músics americans.
Carlos: Sí, té tocs de country, però la idea ja venia d’aquí, ja volíem fer aquest tipus de country-rock-folk.
En alguna ocasió han dit que en aquest CD han intentat fer cançons que sobrevisquessin per si soles.
Ricardo: Sí, i això vol dir que el tracte que li donem a cada cançó és específic. No és un concepte, que ha de sonar com una cançó o l’altra, sinó que qualsevol de les cançons d’aquest disc podrien estar a qualsevol altre disc nostre. Potser és la primera vegada que tractem les cançons amb tanta cura i delicadesa.
I hi ha un missatge de fons en tot el disc?
Carlos: Les cançons són independents, però sí que hi ha cançons que fan referència a d’altres, i que es comuniquen. Hi ha una idea global, però jo crec que cada disc la té. Tot disc bo té una idea conjunta, tot i que cada cançó sigui independent. Potser sembla que em contradic una mica, però és així.
Vostès fan rock en castellà, i defensen el fet de cantar en castellà…
Carlos: Jo no vull defensar res. Vull que tothom faci el que vulgui. Però jo entenc millor el castellà que qualsevol altre idioma, perquè és la meva llengua materna. Si algú canta en anglès i ho fa pronunciant-lo malament, serà més difícil que m’arribi la cançó. Però, de fet, quants més cantin en anglès, més espai tindrem els que cantem en castellà!
Després de més de 20 anys fent discos i concerts, com afronten aquesta nova gira?
Ricardo: Aquest disc ens ha rejovenit deu anys. Comença una nova etapa, una nova banda, nous músics, un repertori nou… Tot això és molt estimulant. A més, intentarem portar un escenari diferent, i oferir alguna cosa nova a la gent, que s’ho mereix.
El 24 de novembre toquen a l’Auditori de Barcelona. Com és el públic català?
Carlos: Ja no fem gaires distincions, però el primer lloc on va tocar M Clan, fora de Múrcia, va ser a Barcelona. Hi ha un gran públic a Barcelona per a nosaltres.
Ricardo: El públic català és molt intel·lectual i crític. I d’entrada està pendent de veure què farem, però al final sempre es bolquen amb nosaltres. Barcelona és un termòmetre important per nosaltres, com Madrid i Bilbao.
Carlos: Al final sempre els surt més l’ànima mediterrània que europea. Tot i que Catalunya és, efectivament més europea, continua sent mediterrània. Efectivament, a Barcelona el públic és molt culte, i per tant és més crític.
