Tossa és el centre d’un món. Un món que s’assembla al dels altres pobles de la Costa Brava, però que -afortunadament- té un paisatge físic i humà que el fa diferent i què va convèncer fins i tot Josep Pla, l’escèptic més notori del país. “Som el que mengem”, deia Michel de Montaigne. O sigui que amb raó els tossencs han sabut ficar dins del plat, al llarg de generacions i generacions, la raó de ser de la seva feina al mar, la cassola que donava força als pescadors per aixecar les xarxes i cobrar el tribut d’un mar que, al capdavall, ha estat el bressol de la nostra manera de ser, pensar i… menjar.
Un cim-i-tomba a Tossa de Mar
Tot això és el cim-i-tomba, un plat que es cuinava dalt de la barca amb els ingredients més senzills (patates, all-i-oli, sal, oli…) i el peix que costava més de vendre, que normalment eren el que a Tossa -i a Mallorca- es coneixen com a bastines i a la resta del domini lingüístic com a rajades. La recepta és senzilla i el resultat, deliciós.
El mes de setembre és el millor moment per acostar-se a Tossa. Durant els pròxims dies, quinze restaurants del poble ofereixen la pròpia versió del cim-i-tomba, de la més clàssica a la més innovadora, però sempre dins de l’ortodòxia tradicional. Tossa només s’assembla a Tossa, o sigui que val la pena entrar-hi des del cim-i-tomba.
