L’escriptora lleidatana Imma Monsó ha guanyat per unanimitat el VII Premi Òmnium a la Millor Novel·la en català publicada amb La mestra i la Bèstia (Llibres Anagrama). L’autora s’ha imposat a les altres dues finalistes, Maria Climent amb A casa teníem un himne (L’Altra Editorial) i Elisabet Riera amb Una vegada va ser estiu la nit sencera (Males Herbes). En rebre el guardó, Monsó ha defensat la literatura de ficció com un “espai privilegiat” per a la incertesa i exposar les contradiccions humanes, i ha afirmat que en un moment presidit per la tecnologia, les presses i la postveritat aquest gènere literari es converteix en un refugi. De la novel·la de Monsó, el jurat ha valorat “la construcció d’un personatge potent i singular que vesteix una novel·la completa amb una visió personal de la Catalunya de postguerra”.
La mestra i la Bèstia és la primera de Monsó i està situada durant la postguerra en un poble del Pirineu ribagorçà, amb la qual volia mostrar la ingenuïtat amb l’arribada d’una jove al poble i la restricció en la manera d’aprendre de l’època. Severina, la protagonista de la novel·la, arriba a Dusa -població imaginària inspirada en Vilaller- per a exercir com a professora, després d’una infància marcada per l’enigmàtica activitat del seu pare i per l’original educació rebuda per mare dividida entre l’impuls d’apartar la filla de les consignes del règim franquista i la por d’aïllar-se.
Defensa del català
Durant la seva intervenció, Monsó també ha afirmat que defensa la llengua amb les novel·les més honestes que pot escriure, i ha dit que vol que el català visqui per al que veu necessari que “bategui, es barregi, s’embruti i evolucioni, la llengua és del poble”. En aquest sentit, ha subratllat que són inadmissibles els “atacs i la manera que s’està intentant arraconar” la llengua catalana al País Valencià i les Balears, una qüestió, ha sentenciat, que s’ha de denunciar. Monsó també ha agraït al jurat que aposti per una mena de literatura que no és la “tendència majoritària”, en tenir una atmosfera romàntica, molta passió, el tema de la postguerra i una protagonista allunyada dels estàndards actuals.
El guardó està dotat amb 25.000 euros –20.000 per a l’autor i 5.000 per a promoció–. A més les tres finalistes havien sortit d’una preselecció de nou obres publicades entre novembre de 2022 i octubre de 2023, i el jurat que ha triat la guanyadora ha estat format per Magí Camps, Neus Real, Marta Pessarrodona, Toni Puntí i Marta Segarra.
El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha subratllat que amb aquest premi es vol reconèixer la qualitat i diversitat de la literatura catalana, que ha situat com “una de les més potents i creatives d’Europa”. Antich ha destacat de les tres novel·les finalistes la potència dels imaginaris, la voluntat de transformació de la llengua que utilitzen i que són escriptores de diferents generacions.
