Un català li dona una segona vida a la Game Boy

Dana Puch és el responsable de Green Boy, un projecte que dissenya jocs per a la mítica consola portàtil de Nintendo gairebé vint anys després de la seva mort

Ja fa gairebé vint anys que la primera Game Boy, la famosa consola portàtil de Nintendo, va deixar de vendre’s a les botigues. El seu aterratge al mercat no va ser exactament revolucionari, perquè no era la primera màquina que et permetia jugar a videojocs allà on volguessis, però la seva resistència la va fer molt famosa: tenia una bona bateria i resistia gairebé tots els cops. Qui ha volgut portar la resistència de la Game Boy a un altre nivell és en Dana Puch, un jove català que ha volgut ressuscitar la consola de Nintendo des de casa seva. És el creador de Green Boy Games, un estudi que a dia d’avui es dedica a crear videojocs sense llicència oficial per part de la gran empresa japonesa per jugar-los en aquesta consola portàtil. 

“Els videojocs m’han agradat sempre i soc un col·leccionista de la Game Boy”, explica Puch a El Món, que assegura que no va ser fins el 2018 que li va passar pel cap començar a desenvolupar videojocs pel seu compte i posar-los a la venta. Explica que això ho va poder començar a fer un cop va trobar l’eina GBDK, que és el que permet crear videojocs per a la Game Boy. El que va començar sent una idea de bomber, ha acabat sent la seva principal font d’ingressos.

“Pel primer joc vaig reunir uns 8.000 dòlars a través de Kickstarter, pel joc que acabo de posar a la venda vaig arribar a obtenir uns 32.000 dòlars i ara estic a punt de treure’n un de nou que ha superat els 70.000 dòlars”. En la seva conversa amb aquest diari, Puch explica que ell té diverses empreses, però que ara viu d’allò que li genera aquest projecte. De fet, ell és l’únic treballador de Green Boy Games. Només col·labora amb dos músics per tal de posar banda sonora als jocs, el Cesc Mozota i l’Óscar Latorre.

Treballa des de la Xina

En Dana és català però no treballa des de Barcelona. Actualment viu a la Xina. Va ser la seva vida personal el que el va acabar portant al país asiàtic, però viure-hi li ha aportat avantatges pel que fa al negoci de Green Boy. “Per fabricar aquests jocs necessito una sèrie de materials que a Europa no els trobo, mentre que a la Xina sí que n’hi ha, de manera que així també m’estalvio molts diners”, explica Puch.

No és cap tonteria que viure a la Xina li faci el negoci més rendible. Això és perquè aquest creador de videojocs ha volgut ser purista i vendre les seves obres tal i com s’haguessin venut fa vint anys o més: amb els famosos cartutxos, la capsa de cartró i un llibret. “Per a mi no tenia cap mena de sentit que aquest projecte no et garantís experimentar els videojocs com en els 80 i 90”, assegura. Puch podria haver dissenyat jocs amb l’estètica de la Game Boy però que poguessin jugar-se a l’ordinador. “Aquesta és una línia vermella per a mi: els jocs s’han de poder disfrutar igual que abans”, afegeix.

Un moviment underground que ve de lluny

El que fa Puch, però, no és una gran novetat. S’ha de dir que no és l’única persona del món que ha apostat per ressuscitar una manera retro de consumir videojocs. De fet, el fenomen homebrew ja fa anys que existeix; dècades, de fet. Es refereix a tots aquests jocs que han estat creats i dissenyats per aficionats i no per cap gran estudi que tingui llicència oficial de les consoles per distribuir-ho. A l’Estat espanyol hi ha alguns estudis més que es dediquen a vendre, o a deixar jugar de manera gratuïta, jocs d’aquest tipus. 1985 Alternativo, The Flying Cortijo i Mojon Twins són alguns exemples, així com Incube8 i Mega Cat Studios, que són de l’estranger.

A Puch li apassiona crear videojocs retro per “les limitacions que tenen”. “És constantment un repte perquè tens limitacions en els colors, en la memòria i en la música”, explica, a més d’assegurar que al principi havia intentat crear algun videojoc per a PC i Android “però no em suposava cap repte”. “Pensa que hi ha cançons que pesen més que un videojoc de Game Boy”, apunta.

Curat en salut

Preguntat per si li fa por que Nintendo decideixi denunciar-lo, Puch es mostra molt tranquil. Creu que aquest escenari no es produirà i que, en qualsevol cas, no podria perdre. “Sí que m’haguessin pogut denunciar pels cartutxos fins fa pocs anys, però ha passat ja tant de temps que ara sí que es poden fer servir”, assegura. “Per altra banda, vaig registrar la marca Green Boy, i ja va passar el suficient temps com perquè algú protestés i per tant ara aquesta marca és completament meva. L’única cosa és que el disseny de les lletres de Green Boy de les meves capses recorden a Game Boy; si em sorgeix cap problema seria tan fàcil com canviar la franja de color gris per un color daurat i ja està”, afegeix.

Nou comentari