Una època, unes muntanyes, una família que seria diferent en un altre context però que, alhora, té unes vivències universals: la lluita per la supervivència, dilemes morals –ser justos o salvar-se ells– i, sobretot, suportar el pes que ofega del passat i dels secrets i greuges acumulats. Aquest és el punt de partida de la pel·lícula El fred que crema, l’òpera prima com a director de llargmetratges de Santi Trullenque i distribuïda per Filmax. S’estrena aquesta divendres, 20 de gener, a les sales comercials després de la presentació que se’n va fer a l’abril a la secció oficial del Barcelona Film Fest.
Es tracta d’un thriller històric travessat per sentiments passionals, des de l’amor per un fill que ha de néixer i que activa l’instint de protecció de la mare fins al desig de venjança per fets del passat, passat per la gelosia, la traïció i l’odi. Tot plegat enmig d’una naturalesa salvatge i espectacular, la de les muntanyes d’Andorra, en un hivern dur i nevat. Un còctel que acaba sent un fred que crema, l’oxímoron que millor defineix la pel·lícula i que per això s’ha triat per al títol.
Les interpretacions dels actors són un pilar de la pèl·lícula, amb Greta Fernández i Roger Casamajor com a protagonistes, però també amb papers cabdals d’Adrià Collado, Pedro Casablanc, Daniel Horvath, Ksawery Szlenkier, que completen el repartiment d’aquesta adaptació de la premiada obra de teatre d’Agustí Franch.
Andorra, durant la Segona Guerra Mundial
Els fets se situen en un poble d’Andorra durant la Segona Guerra Mundial i la persecució dels jueus. L’Antoni (Roger Casamajor) i la Sara (Greta Fernández), són un matrimoni jove que espera el seu primer fill i intenten viure aliens al conflicte bèl·lic, del qual a més en saben poca cosa perquè els notícies són escasses i confuses. Prou feina tenen amb la seva vida dura a les muntanyes i les penúries que passen, tot i que ella ve d’una família més acomodada del poble. Aquesta família, però, serà la que els portarà problemes per fets del passat que impliquen el germà de la Sara, el Joan, l’hereu. Alguns cosa va passar en algun moment i hi ha un odi visceral entre ell i l’Antoni. Ni la Sara ho acaba d’entendre. L’espectador ho haurà de descobrir.
Per desencadenar el drama hi haurà un fet crucial: l’arribada d’una família de jueus perseguits pels nazis que el Sendo, un passador amic de l’Antoni, intenta portar a un lloc segur. El Sendo demana a l’Antoni que aculli la família temporalment, un parell de dies. Però les coses es compliquen. Enmig dels nervis i la por pel fet de tenir una família fugitiva “al cap de casa” –la Sara pateix especialment pel fill que està a punt de tenir– sorgeix el dilema entre ajudar-los o autoprotegir-se. I acaba passant el que temien: la Gestapo arriba al poble buscant la família jueva. L’Antoni es veu pressionat i acaba donant un nom per intentar salvar la seva família: el del Joan, el germà de la Sara, la seva dona. A partir d’aquí, el passat i els secrets familiars que la neu ha mantingut enterrats durant anys afloren. La Sara i el seu nadó estan en perill, i haurà de prendre decisions brutals per salvar la vida.
