Ho va avisar un dels mestres de cerimònia de la nit, en Markus, en començar la final de Catalunya Freestyle, la primera competició de freestyle rap en català de la història, que aquest diumenge celebrava la segona edició. “Hi haurà sang i hi haurà fetge”, va advertir, i raó no li va faltar, però sobretot hi va haver espectacle, bon rap, humor, rapers audaços i un públic disposat a gaudir de les batusses i les picabaralles. La sala del 62 del Paral·lel va ser el temple que va acollir els 16 finalistes després d’una llarga lliga regional de classificatòries.
Els combats de primeríssim nivell i actuacions d’arreu dels Països Catalans, van conduir a una final que semblava guardada per a les grans ocasions. El mataroní Vankss i el manresà Bilal es van enfrontar oferint un recital de primeríssim nivell de duels i rimes que va comportar una rèplica de desempat. Una actuació brillant que venia precedida per una gloriosa final pel tercer i quart lloc, entre el gironí Geri -que ostentava el títol de campió de l’any passat- i en Yung Rovelló, de l’Hospitalet de Llobregat, que se’n va endur la plata.
Setze finalistes
La gran final va començar amb un petit recital d’una ronda dels quatre rapers que havien quedat entre el lloc 16è i 20è. Quatre genets que ja van apuntar que el circuit competitiu de batalles de rap improvisat en català, CatalunyaFreestyle, reuneix els millors improvisadors. Una tasca encomiable perquè a més de descobrir grans talents i amb molta ànima, potencia l’ús social de la llengua catalana en contextos en què no té gaire presència. Els 16 finalistes van ser d’arreu dels territoris de parla catalana. D’Andorra com l’Osiris, amb en Joël de Reus, la Marina, l’Afropagès de Banyoles, l’Enka, en Dani Entrelitri, Le Mat, en Majaraca de Sabadell, en Zoyert, l’Endo, en Kosmo i en Fossas.
Després d’uns disputadíssims vuitens de final, que va requerir desempats, els quarts de final van apuntar a l’apoteosi, amb rondes de 120 segons, imatges i un patró de rima. Les semifinals van fregar el cel i la gran final va mostrar dues maneres de rapejar amb ofici, desimboltura, humor i traça. Bilal, amb el seu aspecte d’acabat de sortir de l’esplai, va aguantar les picabaralles amb perspicàcia que li plantejava en Vankss que, presumint de ‘capgròs’, es va endur la palma. Rodalies, el Procés, el president, els pentinats, Palestina, la cervesa, la llengua i tot el que és susceptible de crítica i defensa va omplir d’un excel·lent rap improvisat i en català.
