El cinema català va viure aquest dissabte un dels Premis Gaudí més reivindicatius dels darrers temps. La gala que va coronar El 47 com a gran triomfador de l’any va tenir en la Casa Orsola un dels seus protagonistes inesperats, ja que en diversos moments de la vetllada es va fer referència al primer desnonament d’aquest emblemàtic edifici de l’Eixample, fent una crida a aturar-lo. Més enllà d’aquesta incursió en clau habitatge, la nit gran del cinema de casa nostra va estar marcada pel profund caràcter reivindicatiu del discurs d’Eduard Sola, que es va emportar el Premi Gaudí al millor guió original per Casa en flames.

El guionista va sortir a l’escenari visiblement emocionat i va llegir un discurs on va recordar els seus orígens familiars, tot fent referència a les dificultats que van tenir els seus avantpassats quan van emigrar a Catalunya des d’Andalusia. “Si el meu avi era analfabet i jo em dedico a escriure, és perquè ha passat alguna cosa i, d’aquesta cosa, se’n diu progrés i això és indubtablement un èxit col·lectiu […] Enviem a la merda els xenòfobs i els que s’aprofiten dels altres, Seguim, si us plau, acollint els de fora amb els braços oberts i veurem com d’aquí a uns anys escriuran grans històries catalanes“, va assenyalar Sola, que es va reivindicar com a “orgullosament xarnego” i va rebre una sonora ovació dels assistents a la gala.

Els elogis pel discurs també s’han repetit durant tot aquest diumenge a través de les xarxes, on moltes persones han compartit la intervenció lloant-ne el contingut. Personalitats diverses com la cap de files de la CUP Laure Vega; la consellera d’igualtat i Feminisme, Eva Menor; el diputat d’ERC Jordi Salvador; el periodista i comunicador Sergi Mas o el televisiu Joel Díaz -amb alguns matisos- han aplaudit les paraules del guionista, posant en valor la defensa que fa Sola d’una Catalunya “diversa” amb igualtat d’oportunitats per a tothom.

Crítiques per “catalanòfob” i “esbiaixat”

La intervenció, però, també ha despertat força crítiques per part d’un sector del catalanisme, que considera que el discurs no fa res més que reproduir l’argumentari “catalanòfob”, obviant que també hi va haver durant dècades molts catalans analfabets i explotats i “criminalitzant el català”, associant-lo a una classe social alta “com si no fóssim els catalans els que portem segles oprimits pels espanyols”. Diferents veus com les del lingüista Gerard Furest, els periodistes i escriptors Enric Vilà i Pere Antoni Pons o la comunicadora Juliana Canet han volgut sortir al pas d’aquest discurs per denunciar que és “esbiaixat” i sembla només valorar la catalanitat “si és parcialment espanyola”.

Comparteix

Icona de pantalla completa