Un conflicte editorial que s’arrossega des de fa mesos ha esclatat les darreres setmanes a la xarxa, on l’escriptora de llibres infantils i juvenils Meritxell Margarit ha retret a Mediterrània la publicació del conte Una finestra a la butxaca, escrit per ella, amb la signatura de les dues investigadores que van encarregar l’obra. Les professores i investigadores Mònika Jiménez Morales, de la UPF, i Mireia Montaña Blasco, de la UOC, autores d’una recerca sobre els perills de l’abús de les xarxes per part de nens i adolescents, van demanar a l’editorial un conte adreçat al públic juvenil com a complement divulgatiu del seu treball científic. Margarit va rebre l’encàrrec de crear i escriure el relat, però quan va veure el llibre imprès va descobrir que el seu nom no constava a la portada com a autora i sí que hi apareixien Jiménez Morales i Montaña. L’editorial, que parla també en nom de les investigadores, assegura que es va tractar d’un “error” i que estan fent accions per esmenar-lo. Però després de mesos d’estira-i-arronsa les dues parts no han arribat encara a cap acord per donar el conflicte per tancat. I, la setmana passada, arran d’un post de Meritxell Margarit a Linkedin i la rèplica de l’editorial, la discussió es va fer pública.
Els fets es remunten a ara fa un any, quan Margarit va rebre l’encàrrec. “Fa 31 anys que treballo per a Mediterrània, hi he publicat 65 títols. El procediment sempre és el mateix. Necessiten un producte, normalment de divulgació, encara que es tracti del gènere de ficció com en aquest cas, i me l’encarreguen. El client el supervisa, però l’autoria és meva, i sempre me l’havien respectat”, assegura en declaracions a El Món. Aquesta vegada, però, quan va rebre els exemplars ja impresos, al febrer, va comprovar que el seu nom només apareixia a l’interior –al final del llibre– i només “com a responsable de l’editing“. “La tasca que es coneix com a editing també és meva, perquè era jo mateixa la que feia els canvis que calien, alguns dels quals sobre la base de comentaris de les autores de la recerca. Però el tema és l’autoria, que és meva i s’atribuïa a les dues investigadores, a la portada i als crèdits interiors, on hi ha els copyrights”, insisteix. Com a autores hi consten només Jiménez i Montaña, tant a la portada –on apareix també el nom de la il·lustradora, Roser Matas– com a l’interior, en els crèdits del copyright.
“El relat el vaig crear jo de zero, em vaig inventar els personatges, una família formada pels pares, un fill i una filla i un gos. De fet, el gos es diu Kas com la mascota d’una amiga meva. Vaig crear la trama, els diàlegs, totes les situacions per transmetre el sentit de la recerca de les investigadores, que alerta dels perills de l’ús de les xarxes per part dels nens. La recerca és seva, però el conte no, encara que hi fessin algunes observacions que vaig tenir en compte, ja que eren les clientes”, afegeix. Com a exemple, esmenta que el títol sí que el van proposar elles. “Però res més”, remata.
L’editorial assegura que es tracta d’un error: “No neguem l’autoria de Meritxell Margarit”
El cas és que l’editorial –que fa de portaveu també de les investigadores i de les dues universitats on treballen, que han declinat donar directament la seva versió, tal com els ha ofert aquest diari– assegura que no nega que l’autoria del conte sigui de Meritxell Margarit. “En cap moment ho hem negat. Ella n’és l’autora, que el seu nom no surti a la portada va ser tot plegat un error, un malentès, i des del primer moment en què la Meritxell ens va fer saber el seu disgust li hem ofert buscar la manera de compensar-lo”, afirma Fran Ortiz, director general de Mediterrània, en declaracions també a aquest diari. “Per això no ens sembla acceptable que ens acusi d’usurpació d’autoria”, afegeix.
La negociació per reconduir la relació entre escriptora i editorial va començar de seguida quan va esclatar el conflicte, que inicialment va quedar en terreny privat. Però les converses han naufragat diverses vegades. En un primer moment, Margarit va mantenir el diàleg amb l’editorial personalment i es va començar a gestar un acord, que consistia en una compensació econòmica i el compromís que en una segona edició del conte se li reconeixeria l’autoria, cosa que no s’havia fet en la primera edició, la que ja hi havia a les llibreries.
Tot plegat s’havia de fer constar en un contracte. Però mentre esperava aquest document va veure que s’anunciaven actes promocionals del llibre, de cara a Sant Jordi, en què Jiménez i Montaña eren presentades com les autores del conte i el comentaven. Van fer-ne una presentació en una llibreria i van signar exemplars el dia de Sant Jordi a l’estand de Mediterrània, entre altres accions. “L’editorial va arribar a publicar un post a Instagram en què elles comentaven el procés creatiu del conte. Ara, aquest post i altres estan esborrats, però en tinc una còpia”, es queixa Margarit. “És aleshores que aturo la negociació i em poso en mans d’un advocat especialista en drets d’autor, que em recomana que no signi el contracte perquè, segons la llei, els drets d’autor no es poden cedir. A més, estan actuant per la via dels fets consumats”, admet l’escriptora. “Aquests actes promocionals es van fer perquè les autores volien posar èmfasi en la seva recerca, l’estudi científic d’on surt tot. Però els posts de l’editorial estan tots retirats”, replica Fran Ortiz.
Retirada dels exemplars per tornar a imprimir la portada i els crèdits
A partir de l’entrada en escena de Mario Sepúlveda, lletrat de l’Associació d’Escriptors en Català –a la qual pertany Margarit–, les converses passen a mans dels advocats de les dues parts. “La llei espanyola de propietat intel·lectual, a diferència del dret anglosaxó, diu que l’autoria és un dret moral que no es pot cedir, per això no era acceptable la proposta de posar en un contracte una cosa que podia fer pensar que la Meritxell els cedia l’autoria en la primera edició, que seria com llogar-los-la. El que s’havia de fer per esmenar l’error era retirar els exemplars i tornar a imprimir l’obra amb l’autoria correcta, encara que fos una autoria compartida, cosa que seria discutible però que la meva clienta va decidir assumir”, al·lega Sepúlveda en conversa amb El Món.
“Vam acceptar la petició de recollir els exemplars que encara hi havia a les llibreries per tornar-los a imprimir amb una portada nova i els crèdits rectificats, malgrat els costos que representa una operació així per a una editorial petita com la nostra. I ho vam acceptar perquè la nostra voluntat era i és resoldre el conflicte. Vam encarregar un nou disseny de la coberta i ja tenim en impremta la nova versió”, argumenta Fran Ortiz. En aquesta nova edició del conte, no hi haurà cap nom a la coberta, sinó que a la solapa interior s’hi fa constar el copyright de Margarit com a autora del text –amb l’afegit “conte basat en els resultats del projecte SMARS”– i les dues investigadores tenen el copyright de la “direcció del projecte, textos i recursos pedagògics”.
Documents mostrats per l’editorial a aquest diari indiquen que s’ha donat l’ordre de retirar els exemplars que quedaven a les llibreries i que n’han recollit 400 i escaig, segons els albarans. Però Margarit es mostra escèptica: “Hi ha exemplars disponibles en diverses llibreries, segons indiquen les seves webs, i jo n’he comprat dos en dues plataformes, quan suposadament estaven retirats i m’han arribat, amb la portada original”. “El procés de retirada és lent i no el controlem nosaltres, hi ha una distribuïdora, i poc podem fer amb grans plataformes com Amazon, que fan el que volen”, replica Ortiz.
El director general de Mediterrània també assegura que un cop pactat que es retiraria l’edició l’altra part els va plantejar “una nova compensació econòmica”. “Tornem a acceptar-ho i assumim un nou cost econòmic amb la voluntat de posar fi, d’una vegada per totes, a aquesta situació”, assegura. Però l’escriptora en fa una altra lectura: “No sé de quina compensació parlen. L’única cosa que hi havia sobre la taula era que fes dues adaptacions escrites de pel·lícules de Disney, com n’he fet 15. Però en tot cas això seria cobrar per fer una nova feina, no és cap compensació pel que ha passat”.
Arribat a aquest punt, Ortiz insisteix: “Estem fent tots els esforços per tancar el conflicte i, malgrat tot, els atacs públics segueixen”. “No són atacs, és explicar la veritat”, remata Margarit.
