Una obra de no-ficció s’ha endut el Premi Josep Pla 2025. Signat pel científic i divulgador David Bueno, especialista en genètica i neurociència, l’assaig L’art de ser humans –que es va presentar sota el títol provisional Quan l’ésser humà desperta i signat amb el pseudònim Carro de Foc– era una de les cinc obres finalistes de la 57a edició del guardó que atorga l’editorial Destino cada 6 de gener, en la mateixa vetllada literària en què es lliura el premi Nadal de novel·la en castellà.
L’art de ser humans vol ser un viatge a través de les arts, la neurociència i l’educació –els terrenys d’expertesa de Bueno– per redefinir la manera com percebem el món i nosaltres mateixos. L’objectiu de l’obra, que encaixa amb l’activitat permanent com a divulgador de l’autor, és connectar la ciència amb l’humanisme i convidar el lector a descobrir l‘homo artisticus que tots portem a dins. El rerefons és un exercici per fer servir el pensament crític per contribuir a fer una societat més plena.
L’obra ja publicada de Bueno inclou textos que van des de Gens i genoma. El programa de la vida (amb Maria Tricas, Editorial Pòrtic, 2001) fins a Els beneficis de la lectura en veu alta (amb Anna Forés i Antoni Ruiz Bueno, Enciclopèdia, 2023) i La docencia universitaria en clave neuroeducativa (David Bueno i Anna Forés, Eds.], Editorial Octaedro, 2024), que són els dos darrers. Entremig, una llarga collita amb Neurociència per a educadors (Associació de Mestres Rosa Sensat, 2017), Per a què serveix el sexe? (amb Eduard Martorell, Editorial UBe / Omniscellula, 2012) i 100 coses que cal saber sobre el cervell (Cossetània, 2020) entre moltes altres obres.
Doctor en biologia i professor i investigador de la secció de Genètica Biomèdica, Evolutiva i del Desenvolupament de la Universitat de Barcelona, des d’octubre del 2019 Bueno dirigeixo a més a més la Càtedra de Neuroeducació UB-EDU1st, la primera a tot el món que es dedica exclusivament a aquesta temàtica. La genètica del desenvolupament i la neurociència, i la relació amb el comportament humà, especialment durant els processos d’aprenentatge són els camps que més ha conreat, i és col·laborador habitual dels mitjans de comunicació, on escriu articles amb freqüència.
Com Yuval Noah Harari o Salvador Macip –amb el qual ha escrit, juntament amb Eduard Carbonell, la novel·la Els límits de la vida, adreça especialment al públic jove–, Bueno pertany a aquesta mena de científics interessats a arribar a un públic ampli amb un llenguatge a l’abast de tothom.
L’argentí Jorge Fernández Díaz guanya el Nadal amb una novel·la sobre els vincles familiars
El Premi Nadal, de novel·la en castellà, que arriba aquest any a la 81a edició, se l’ha endut l’escriptor argentí Jorge Fernández Díaz amb El secreto de Marcial, que s’havia presentat sota el títol provisional de Marcial i signada amb el pseudònim de Daniel Ocampo. L’autor, conegut per les seves novel·les anteriors però especialment per Mamá, que era una carta d’amor a la seva mare, explora ara la complexa relació amb el seu pare, Marcial Fernández. Es mou, per tant, en el terreny de l’autoficció i explora els vincles familiars, entre pares i fills. Parteix de la idea que cada pare és un enigma i reflecteix el seu viatge per descobrir a fons qui era el seu pare un cop ja havia mort. La novel·la passa entre Astúries i Buenos Aires i té tocs de suspens.
Tant L’art de ser humans com El secreto de Marcial es publicaran el 5 de febrer, a la Col·lecció L’Àncora de Destino i Destino, respectivament.
