Entre Alcarràs i Gimenells, enmig del no-res, trobem Cal Macià – Casa de Vallmanya, un immoble que està en risc de col·lapse “imminent” per un conflicte entre administracions, que s’han anat passant la pilota fins aquest passat divendres per “garantir una intervenció” que conservi l’única casa que queda dempeus a Catalunya del president Francesc Macià, on l’Avi va passar llargues temporades gràcies a la seva dona, Eugènia Lamarca, que la va heretar del seu pare, l’arquitecte Agapit Lamarca.
Com cada any el dia de Nadal, la figura de Macià és recordada per la política i les entitats catalanes que van a la seva tomba a retre-li homenatge en l’aniversari de la seva mort. I ha sigut tot just l’últim dia laborable abans de Nadal que, després de quatre anys de lluita popular, la Generalitat, la Diputació de Lleida i l’Ajuntament d’Alcarràs han assolit un acord per comprar l’antiga casa de Francesc Macià a Alcarràs. El portaveu de la plataforma Salvem Cal Macià, Ferran Dalmau, ha explicat a El Món que estan “molt contents” per l’acord després de quatre anys de “batalla” amb les administracions, però avisa que “no és el final de res”, perquè queden coses per dirimir i, en aquest sentit, afegeix que volen ser “un agent actiu” en el procés de decisió dels usos que se li donarà a Vallmanya.
D’altra banda, s’ha mostrat prudent sobre una futura catalogació de l’immoble com a bé cultural d’interès nacional (BCIN) i afegeix que seguiran “remant en el sentit d’aconseguir aquesta catalogació que es mereix l’espai”. En efecte, durant el primer semestre d’aquest 2023, la Generalitat, a través del Departament de Cultura, va resoldre que la seva qualificació com a bé cultural d’interès local (BCIL) era adequada, però ara, davant del recurs d’alçada presentat per la plataforma Salvem Casa Vallmanya per elevar la qualificació de l’immoble a BCIN, la Generalitat ha demanat informació complementària a l’Institut d’Estudis Catalans i, segons el Departament, que encara no ha resolt el recurs d’alçada, la casa podria acabar sent catalogada com a BCIN en la categoria de “lloc històric”.
Aquests anuncis s’han produït després de la publicació del llibre coral Vallmanya, el paradís perdut de Francesc Macià (Pagès Editors), que té cinc capítols, escrits per l’arqueòleg Joan Ramon González, el periodista Francesc Canosa, el doctor en història contemporània Marc Macià, el llicenciat en història David Sancho i l’economista Ferran Dalmau. L’obra posa damunt la taula informació rellevant sobre l’immoble per defensar el seu “indubtable interès patrimonial, arquitectònic, memorial i històric”. El llibre, a més, compta amb un pròleg de l’expresident de la Generalitat Quim Torra i un epíleg a càrrec del doctor en història de l’art Alberto Velasco. El Món ha parlat amb tres dels autors del llibre, que aporten un seguit de dades que els permeten definir Vallmanya com “el Camp David català” i assegurar que “en qualsevol altre país del món la casa del pare de la pàtria estaria arreglada i museïtzada”.
El periodista Francesc Canosa opina que el principal problema que ha tingut Vallmanya és que es troba un centímetre després de la Panadella, en direcció Lleida, i que tot seria diferent si fos a la inversa. Així mateix, lamenta que “ningú sap” o “ningú vol saber” què és Vallmanya perquè, segons ell i el doctor en història contemporània Marc Macià, tot el que apareix en el llibre és una documentació “tremendament fàcil” que s’ha trobat consultant documents i premsa de l’època. Entre altres coses, els autors han pogut constatar l’activitat oficial de Macià a Vallmanya, així com que la finca va patir humiliacions durant la Guerra Civil i que va servir de prostíbul de la guàrdia mora de Franco. “Estem constatant evidències, no estem constatant cap fenomen paranormal”, apunta Canosa.
Macià hi preparava “l’agenda oficial”
La Casa Vallmanya no va ser només una casa de vacances, per a Macià. De fet, Marc Macià, que treballa a l’Espai Macià de les Borges Blanques, ha pogut documentar com a mínim “una quinzena d’estades” dins de l’agenda oficial al llarg de la seva etapa com a cap del Govern, entre el 1931 i el 1933. Allà Macià “preparava l’agenda presidencial” i planificava “les visites oficials pel territori” -itinerari, trobades o les inauguracions que havia de fer en cada desplaçament-. “Normalment, ell es desplaçava a la finca un dimecres o un dijous i el cap de setmana feia la ruta marcada pels pobles de Catalunya i tornava a Vallmanya abans de tornar a Barcelona”, detalla l’historiador, autor del capítol La pau lleidatana: el president Macià i la finca de Vallmanya (1931-1933). “Cada cop que Macià anava a Madrid com a president sortia de Vallmanya”, afegeix Dalmau.
També ressalta que Cal Macià durant aquest període és “un centre d’activitat política” en el qual se celebren trobades “polítiques” amb consellers, l’alcalde de Lleida i el governador civil, entre d’altres. I fins i tot, diu, “Vallmanya s’imposa en l’agenda presidencial a Barcelona” i per evidenciar-ho fa referència a un “episodi divertit” que es produeix a la Casa dels Canonges, on una nit li van projectar una pel·lícula que s’havia d’estrenar l’endemà per permetre que l’aleshores president pogués desplaçar-se a Vallmanya. Això demostra, segons ell, que “no hi ha cap cosa de l’agenda que l’aturi per anar-hi”. També apunta que el 1932 és un altre any important d’activitat presidencial a la casa, ja que serveix de “punt d’enlairament” de la campanya de l’Estatut. “El president hi fa moltes estades per planificar aquesta campanya, que se centra a anar pels pobles fent mítings a favor de l’aprovació de l’Estatut en referèndum”.
Per tot això, el periodista Francesc Canosa diu que “Vallmanya és el Camp David català” perquè “és la casa de Catalunya”. “És on s’assaja la indústria agroalimentària de Catalunya, la justícia social, les llibertats nacionals de Catalunya. Vallmanya és, després del Palau de la Generalitat, l’altra casa, l’altre palau oficial, com tenen els presidents de tot el món“, conclou. “És una mica això, és una residència presidencial de Macià que és coneguda”, apunta en aquest sentit Marc Macià, que destaca que “en la majoria de les cròniques de l’època es parla constantment de Vallmanya”. De fet, a Macià la propietat li comporta problemes, ja que, segons explica el doctor en història, els diaris de la dreta nacionalista de Cambó critiquen la “contradicció irresoluble” de l’Avi, que tenia una gran propietat però parlava en termes de repartiment de la propietat agrícola.
Una casa on Macià forja la seva figura
La Casa Vallmanya, però, tampoc és només patrimoni exclusiu del llegat del president, que hi forja la seva figura de líder “de masses” quan agafa les regnes de la finca en morir el seu sogre. També ho és de les terres de Ponent, ja que la casa és testimoni del desenvolupament social i econòmic de la comarca amb l’arribada de l’aigua a través de la construcció del canal d’Aragó i Catalunya, i “passa del marró-misèria al verd-esperança”. “Aquí hi ha un quilòmetre zero” i “un programa polític”, assenyala el periodista Francesc Canosa, i destaca que Macià és enginyer. “Es fa líder per l’aigua”.
L’autor del capítol La caseta i l’hortet fets d’aigua subratlla que Ponent és “el rebost de Catalunya” i “si tenim fruita al Baix Segre és gràcies a Macià”. En aquest sentit, destaca que “no hi hauria Raimat sense el canal d’Aragó i Catalunya” i aquesta obra és gràcies a la “política” i el “pactisme” de Macià, que acaba pactant la part catalana del canal amb qui acabarà sent el seu “enemic” Alfons XIII. “Francesc Macià és un líder i aquest lideratge de masses l’assaja a Vallmanya” perquè, a parer seu, “darrere Vallmanya hi ha coses com la sequera, Macià, els pobles i el país i, en el moment en què un país passa a ser territori tenim un problema”. “Es pot resseguir la història de Catalunya a través de Vallmanya”, conclou.
Humiliacions durant la Guerra Civil i el franquisme
El valor històric de Cal Macià s’explica, a més, per les humiliacions que va patir a partir durant la dictadura de Primo de Rivera, la Guerra Civil i el franquisme com a càstig per haver dut aquest nom. Marc Macià detalla que la casa ja va ser víctima de la “repressió” durant la dictadura de Primo de Rivera i va ser “saquejada” per “algunes autoritats”, que van robar joies, un llibre sobre el setge de Girona que ell “com reconeix en una entrevista li fa molta pena que li haguessin pres” i li tallen arbres “com a càstig”.
Però des que les forces franquistes ocupen el Baix Segre, encara decau més i les humiliacions es fan més visibles. Al llarg d’aquells anys, la finca de Vallmanya passa a ser quarter general franquista, prostíbul de la guàrdia mora de Franco, centre d’internament de presoners republicans -al llibre s’hi pot consultar el llistat- i, fins i tot, és expropiada per l’Institut Nacional de Colonització durant la dictadura, que l’esbocina tant com pot per “interessos polítics”.
Ferran Dalmau subratlla que tots aquests episodis són “represàlies” contra la finca pel fet d’haver estat “la casa de Macià” i, a parer seu, aquests fets en qualsevol altre lloc serien prou rellevants per declarar la casa com a BCIN perquè s’adapta a tots els requisits necessaris per ser espai de memòria democràtica. “Què més cal per donar-li el valor que li pertoca a aquesta finca?”, es pregunta el portaveu de la plataforma Salvem Casa Vallmanya.
La vinculació de Vallmanya amb l’alçament militar de Prats de Molló
Tal és la importància històrica de la finca que, fins i tot, la “família” i els “descendents familiars” afirmen, segons apunta Ferran Dalmau, que Macià la va fer servir d’aval per sufragar l’operació de Prats de Molló l’any 1926. Segons Dalmau, aquestes mateixes fonts expliquen que la decisió del president va provocar una “crisi matrimonial” entre Macià i la seva dona Eugènia Lamarca perquè ella “no ho veia gens clar”. Tanmateix, deixa clar que no han trobat cap document que confirmi aquesta teoria, però “els descendents familiars tenen molt clar que això va ser així”.
El suport de Quim Torra i la ruta Macià
El llibre ha comptat amb el suport de l’expresident de la Generalitat Quim Torra, que és l’autor del pròleg, on remarca el seu valor patrimonial, artístic, arquitectònic, històric i memorial i avisa que “seria vergonyós que ens limitéssim a posar només una placa informativa i mantinguéssim la casa en un estat de conservació tan deplorable i indigne com ara”. Una petició que ha estat escoltada per les administracions amb la signatura d’un conveni per comprar i rehabilitar l’espai que, segons la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, “permetrà situar la casa Vallmanya com un espai de memòria del president Macià, un espai de la memòria republicana”. “Quan les administracions treballem juntes i entenem les necessitats tant locals com del país sencer, s’aconsegueixen bons acords com aquest”, ha remarcat.
A més, Torra creu que la rehabilitació de l’immoble i l’ús que se li pugui donar pot convertir-lo en un punt de “referència nacional” i un atractiu turístic i cultural més, com són els centres d’interpretació de l’Espai Macià de les Borges Blanques o l’Espai Companys del Tarrós. Això, segons Quim Torra, permetria revitalitzar la zona i atraure cap a Ponent gent de tot arreu “amb ganes de conèixer més bé la història i el país”. Una reflexió que també comparteix Marc Macià, que creu que podria donar lloc a la ruta Macià a Ponent que passés per viles clau per al president, com les Borges Blanques, Vallmanya i Puigverd de Lleida, on hi ha un dipòsit d’aigua creat pel mateix Macià. “Es podria crear una petita xarxa per descobrir millor els valors del personatge”, conclou.
