La nova producció teatral de Minoria Absoluta, Polònia, el musical. La independència tenia un preu, s’estrena oficialment demà, dimecres 12 de novembre, al Teatre Poliorama, tot i que ja va començar les seves funcions el dia 7. L’espectacle compta amb els principals actors del programa de TVC.
En aquesta entrevista d’El Singular, l’Artur Mas del Polònia, el Molt Honorable Bruno Oro, detalla que ja està tot a punt per l’estrena del musical.
Demà estreneu Polònia, el Musical. Com van els preparatius?
Molt bé, molt bé. Tècnicament l’obra és complexa. El públic ara ens dóna l’últim ingredient, que és el fet d’incorporar els riures i el ritme d’aplaudiments, i això ens permet lligar tota la maionesa de les cançons i la trama de l’obra.
És una aposta diferent al Polònia habitual. Com viviu aquest canvi?
En ser una obra teatral l’has de tancar, però hem afegit coses d’actualitat a l’últim moment. És un altre registre. Ens dóna molta més llibertat per aconseguir més el personatge i poder fer un treball molt més teatral. Jo crec que no és un musical ben bé, és més aviat una obra teatral amb cançons, com el Polònia, una sàtira on de tant en tant hi afegim alguna cançó.
Què enyores de la teva època al Vinagre (2008) i a El Cor de la Ciutat (2005-2007)?
La veritat és que no enyoro gaire perquè no sóc massa nostàlgic del passat, en tot cas sí una mica del passat molt remot. El que passa és que en aquesta professió sempre millores amb els anys, i agafes més paciència, aprens a relativitzar molt més les crítiques. Això està molt bé en aquesta professió. Quan ets jove costa assumir tot això, i més si tens un reconeixement una mica aviat. Tinc un bon record d’El Cor de la Ciutat, i del Vinagre també, perquè amb la Clara ens ho passem molt bé treballant junts. Però em venen molt de gust els projectes que estic fent ara i els que faré més endavant.
Quina importància tenen programes com el Polònia i el Crackòvia a l’hora de satiritzar la política?
Són catàrtics i necessaris per la societat. Suavitzen la crispació o frustració que a vegades provoca la política en el ciutadà.
Has fet d’Acebes, d’Aznar, de De la Vega, de Mas… amb qui has gaudit més?
L’Acebes era el més agraït perquè era el personatge més xalat, un esquizofrènic molt divertit i molt agraït de fer. Seria el meu favorit. Però amb el Mas gaudeixo ara pel moment que vivim, perquè és un personatge que ha comprat tothom i això és molt d’agrair per mi.
Al monòleg del Mas al final del Polònia, ¿qui tria la cua posterior al “catalans, catalanes…”? Els guionistes? O et deixen aportar propostes?
La cua normalment em ve donada pels guionistes, tot i que a vegades la canviem al moment, perquè ja ha passat de moda o trobem alguna cosa més graciosa. Però l’equip de guionistes és tan bo que difícilment millores el que proposen.
Vas anar a votar el 9-N?
Sí, sí!
Vas haver d’imitar algú o vas poder votar tranquil?
Vaig sortir aplaudit del col·legi perquè hi havia un fervor… Imagino que els va fer gràcia veure el president de mentida anar a votar. Els va fer il·lusió als voluntaris. Va ser bonic i divertit, la veritat. Em va sorprendre que hi hagués molta gent tot i ser un col·legi on aparentment no hi havia gaire gent. Va ser un matí xulo.
Quin gag voldries fer en el futur?
M’agradaria fer un gag que no s’esperi ningú. Un gag que no fos previsible, que són els que al final fan més riure. A vegades quan la realitat és previsible és difícil parodiar-la. Però quan la realitat és tan boja com en aquests moments, és xulo que es faci un gag que ningú s’esperi.
