“Tot comença i mira com acaba, donant voltes a les coses com no m’esperava”. Amb aquest vers arrenca Mira com acaba, un dels temes que conforma l’EP d’Andana, un jove grup de reggae maresmenc, titulat Easy Go. Una cançó que és un gran reflex de l’explosió musical del Maresme, perquè tot va començar un bon dia i ha acabat com ha acabat. Ara com ara, artistes com The Tyets o la Mushkaa, tots dos maresmencs, formen part de l’star-system musical de Catalunya i omplen cada concert amb milers de persones que es desviuen per les seves cançons. Una sobtada exposició mediàtica que ha situat el Maresme en l’Olimp de la música en català, però que té unes arrels molt més profundes. La nova fornada d’artistes catalans abandera el gènere conegut com a ‘música urbana’, una categorització que engloba les bateries del reggaeton combinades amb unes lletres fresques, festives, però que també amaguen, en alguns casos, un punt polític. La primera “llavor” d’aquesta nova fornada, tot i que encara allunyada del gènere urbà, la va plantar Ebri Knight.
La banda nascuda l’any 2003 a Argentona (Maresme) va portar el folk-punk en català, amb lletres punyents i reivindicatives, a tots els escenaris de Catalunya. “El gran impacte que va tenir Ebri Knight al Maresme i a Catalunya en general va fixar les primeres arrels de la nova onada de músics”, argumenta en conversa amb El Món Miguel Zamarripa, productor de concerts en directe, organitzador de festivals i mànager de bandes musicals, com 31 Fam, que va ser “testimoni directe” de les primeres passes d’aquesta nova escena catalana. Després de l’explosió d’aquest grup d’Argentona va néixer El Veïnat a mitjans de la dècada dels 2000, una banda originari de Vilassar de Mar que va revolucionar l’escena maresmenca al ritme de sons jamaicans -des del reggae fins a l’ska. La “segona llavor” que va plantar El Veïnat va començar a crear “arrel” i va donar pas a altres artistes, com A trenc d’alba o Skapada, dels quals han begut els artistes de la nova fornada: des d’Andana, passant per Boom Boom Fighters, fins a arribar a The Tyets, que es van consolidar a l’escena musical catalana l’any 2019 amb la cançó RRHH: “Ens hem inspirat des de sempre amb els grans referents del Maresme”, explica Àlex Garcia, cantant i cara visible d’Andana, que acaben de publicar el seu darrer treball d’estudi Glow Up, el qual van començar a elaborar després de la pandèmia a causa de la cancel·lació de la seva gira.
De la cultura ‘sound’ i les festes majors als grans escenaris
Tots aquests grups de música van començar la seva carrera musical en petits escenaris, omplint les sales dels casals joves i centres cívics, com el casal de barri de les Esmandies de Mataró -on Ebri Knight va fer el seu primer espectacle en directe-, i jugant amb els sons en sound systems -els esdeveniments de ball tradicionals de Jamaica que uneixen DJ i enginyers de so. “Vam començar quan només teníem 15 anys [any 2016], encara no havíem ni configurat Andana com el coneixem avui en dia, però ja ens movíem pels sounds del Maresme”, relata Garcia. Una situació molt similar a la que expressa Sergi Camps, més conegut com a Yung Rovelló, un jove maresmenc que s’ha convertit en una de les grans promeses de l’escena urbana catalana i que es va consolidar l’any 2021 amb la publicació del seu darrer disc Seny I Rauxa, tot i que en aquests moments està preparant un nou treball d’estudi. “Vaig començar a temptejar amb el rap a les places improvisant i després fent ‘batalles de galls’ [nom amb què es coneix els duels d’improvisació]”, explica l’artista calellenc.
Segons relaten, l’ambient que es crea als sounds i les places entre artistes, amb l’afegit d’haver-se criat en un entorn molt similar i, fins i tot, haver compartit institut o escola de música, va generar una escena maresmenca molt “unida”: “Sempre ha estat força habitual col·laborar entre grups, sigui amb cançons sigui amb músics que toquen en altres bandes”, apunta Yung Rovelló. De fet, aquesta col·laboració de la qual parlen es pot veure clarament en peces musicals com Fredolics, de Yung Rovelló i The Tyets publicada l’any 2020, Pull Up, una unió d’Andana i Boom Boom Fighters que, tot i publicada l’any 2021, forma part del seu darrer treball d’estudi, o el disc Animalari Urbà, en què van unir forces grans exponents de Catalunya per crear un disc conjunt produït pel duo conformat per Oriol de Ramon i Xavier Coca, entre d’altres. Ara bé, cada vegada és menys freqüent -tot i que encara n’hi ha- veure col·laboracions entre grups més emergents del Maresme i artistes ja consolidats.
Aquesta petita escena que es va forjar a les places i els carrers maresmencs també s’ha acabat traslladant als grans escenaris del territori, especialment per les “festes majors”. Escenaris com el de la Garrinada -coneguda com la “festa més porca del Maresme” que se celebra a Argentona del 4 al 6 d’agost- o el de Les Santes, la festa major de Mataró que se celebra la darrera setmana de juliol en honor a Santa Juliana i Santa Semproniana, patrones de la ciutat, i considerada una de les més importants de Catalunya: “El Maresme és el que és, i amb una mínima exposició ja podies arribar a tocar a Les Santes. Això ens ha ajudat molt a guanyar pes dins l’escena”, argumenta Yung Rovelló. En aquest sentit, Miguel Zamarripa assegura que un dels factors que ha catapultat la nova fornada maresmenca és la “bona qualitat” tècnica i d’infraestructures que disposa el Maresme com a territori, ja que això permet als artistes “guanyar experiència” més de pressa que en altres ciutats o comarques, com ara Barcelona: “Les festes majors del Maresme tenen millors condicions tècniques que les festes de barri de Barcelona”, argumenta.
Ara bé, els mateixos artistes consultats per aquest diari també asseguren que no sempre ha estat fàcil poder arribar a grans escenaris dins el Maresme: “Els ajuntaments són força esquerps a l’hora d’apostar per la cultura, i això fa perdre molt talent”, lamenta Àlex Garcia. De fet, és per aquest motiu que molts grups maresmencs, com Andana, s’han acabat desplaçant fins a Girona -a l’hora de fer concerts- per fer créixer encara més el seu projecte musical: “La proximitat amb Girona i la seva tradició musical l’ha convertit en un dels eixos principals de la música a Catalunya”, apunta Yung Rovelló.
El Maresme, un territori amb identitat musical i política pròpia
Un altre dels factors que ha construït l’escena musical maresmenca és la forta “identitat política” del territori: “El Maresme és una entitat en si”, assevera Miguel Zamarripa. Per al productor i organitzador d’esdeveniments, la presència d’un “teixit polític i associatiu” ha generat l’auge d’una nova fornada d’artistes que, en aquests moments, ja s’han convertit en “nous referents” per als futurs músics del territori. De fet, Yung Rovelló assegura que gran part dels seus ‘bolos’ han sigut en escenaris d’ajuntaments “independentistes” que coincideixen amb el discurs de les seves cançons -un missatge reivindicatiu i amb una línia política molt marcada.
Les cançons, però, no només reflecteixen ideologia, sinó que també plasmen l’esperit del Maresme. En aquest sentit, el raper calellenc defensa que “hi ha diferències” internes dins el territori: “No és el mateix ser del Baix Maresme que de l’alt. La proximitat amb Barcelona o Girona crea dos corrents socials diferents. No és el mateix criar-se a Vilassar que a Sant Pol de Mar”, assevera. Ara bé, independentment del poble o ciutat natal de cada artista, moltes de les cançons plasmen sentiments molt similars, com les nits a la discoteca Clap -un dels locals de referència de Mataró.
Més enllà d’artistes com Yung Rovelló o Andana, en els darrers anys també han aparegut exemples com Baya Baye -un raper de Montgat que va irrompre a l’escena fa poc més de dos anys- que relata la seva vida com a pagès i viticultor. Aquests artistes encara no han arribat als grans festivals com el Cruïlla, on enguany sí que hi actuen The Tyets, però sí que s’han afiançat dins el circuit maresmenc. “És molt bonic veure tots aquests grups que van començar fa uns anys i ara s’han consolidat al circuit català”, celebra Zamarripa, que considera que “continuaran sortint” noves fornades de músics. El Maresme, doncs, ha estat el bressol d’una nova generació d’artistes, alguns dels quals ja s’han convertit en autèntics referents de la música en català.
