El nou disc d’Obeses, Fills de les estrelles, es caracteritza -com gairebé tota la seva música- per ser un recull de gèneres, sonoritats, timbres i temàtiques diferents. L’àlbum conté, a més, una cançó que tracta sobre els fets del referèndum de l’1 d’octubre, Ens en sortirem. Arnau Tordera, vocalista, guitarrista i líder del grup, explica en aquesta entrevista a El Món que va viure l’1-O “amb una intensitat desbordant”, que després d’haver acabat el disc està “exhaust” i que està “convençut que ens en sortirem”, en referència a al situació actual de Catalunya.
Fills de les estrelles és potser el disc més heterogeni d’Obeses en quant a gèneres i sonoritats. Tenien pensat explorar coses noves en aquest àlbum?
Sí, indiscutiblement és així. També diré que aquesta ha estat sempre la voluntat dels discos d’Obeses. Això potser no era tant així en el quart, l’òpera Verdaguer, ombres i maduixes, per una qüestió de la seva naturalesa. Però la resta de discos sí que també tenien aquesta voluntat d’oferir un ventall de vivències diferents. Al final, una cançó t’aporta un seguit d’emocions i de valors, i és un ventall cromàtic divers. Probablement en aquest disc això estigui més accentuat perquè hem madurat com a artistes. Però sí, en efecte, és un disc molt heterogeni des del punt de vista de les temàtiques, de la tímbrica, del que t’acaben transmetent les cançons…
Quan van plantejar el disc, quines noves coses volien aportar o canviar?
Realment només hi havia un element que teníem en ment. Aquest disc ha tingut un procés creatiu d’un any de durada, estrictament, perquè justament ara estàvem enllestint Verdaguer, ombres i maduixes, i va ser acabar aquell projecte, i començar amb aquest nou disc. La banda volia que aquest àlbum fos més rítmic. Que la vivència rítmica de la música fos més present. Al final crec que això és intranscendent, però sí que puc parlar d’aquest element perquè va ser una conversa que vam tenir els membres del grup. El que uneix aquestes peces és que no tenen una connexió estètica.
La seva música és molt atrevida. Quines barreres o facilitats els provoca això?
Obeses mai ha tingut la voluntat de fer una cosa diferent. La nostra música sempre ha estat plantejada amb una honestedat absoluta. Hem fet allò que hem cregut necessari en aquell moment com a artistes. La diferenciació d’Obeses amb la resta de bandes no remet a una voluntat, sinó que respon a una necessitat creativa. Per tant, això no influencia en la dificultat de seguir creant en aquest sentit. Com a Obeses hem seguit fent el que hem volgut. El disc és testimoni d’aquesta llibertat absoluta.
El creador i l’artista sempre té la vista posada en el futur. Ja tenen pensat algun projecte nou?
Creativament parlant, aquest disc m’ha deixat exhaust. Hem creat el disc un any però l’hem gravat en tres mesos. Això avui en dia és una cosa bastant inaudita. La gent fa discos en una setmana. I en aquest cas han sigut tres mesos molt intensos. No hi ha hagut descans. Eren 24 hores de feina al dia. Però estem feliços, també. L’obra ha acabat sent la que desitjàvem. Ara mateix, a curt termini, el que volem fer és presentar el disc amb la màxima excel·lència possible, però probablement després dels primers concerts el gen creatiu tornarà a fer pessigolles.
Com és que van estar tres mesos per gravar-lo? Han estat més temps que amb els altres discs?
Sí, però no molt més. Estem parlant d’una música amb molts recursos instrumentals i amb les peces molt diferents entre elles. Aquí, cada peça és un microcosmos. Cada peça té el seu arranjament, el seu so, el seu timbre, el seu univers propi, i això requereix que cada peça hagi de tenir un tractament especial, gairebé el mateix temps que si treus un disc d’aquell estil. El problema recau precisament aquí. Per aconseguir un disc amb aquesta dimensió estètica tan heterogènia necessites molt temps, molts recursos, molts músics… Realment ha estat un procés molt laboriós. D’orfebreria.
No hi ha hagut res que s’hagi quedat a mig camí i no hagi pogut entrar al disc?
No. Si jo decideixo que tiro endavant una peça, aquella peça acaba escrita. És així. I abans no ho decideixo, ja ha passat el sedàs del meu criteri, que és molt exigent. Hi ha una peça d’aquest disc -concretament Un món de bojos, la peça més extrema des del punt de vista de l’estil-, la melodia principal de la qual feia set anys que la tenia al cap. Però no havia aconseguit crear-la perquè no tenia un domini de l’harmonia prou sofisticat. És curiós perquè el que volia explicar en aquella peça ho tenia molt clar, però no dominava un element tècnic que necessitava per ser coherent amb l’harmonia que tenia aquella part de la peça.
Per què van apostar per fer una cançó sobre el referèndum de l’1 d’octubre com és Ens en sortirem?
Quan van succeir tots els fets de l’1-O jo ho vaig viure amb una intensitat desbordant, tant la prèvia com els dies posteriors, i gairebé va ser una necessitat moral i artísitca vehicular tot el que jo havia sentit en aquell moment. És una peça que al final és un cant col·lectiu però que era un cant absolutament subjectiu, perquè aquella vivència ho va ser així. Crec que la gràcia i el valor que ha tingut aquesta cançó és que precisament la gent s’hi sent reflectida perquè va viure el mateix que jo. I també perquè, retornant a l’element que deia abans, està escrita des de l’honestedat. Em van dir que ens en sortirem, i ho canto amb un convenciment total, convençut que això és així. I no hi ha dubte possible.
Quan diu que ho va viure molt intensament és perquè vostè o algun company del grup es va trobar en un dels col·legis on hi va haver violència policial?
Companys nostres no, però sí seguidors d’Obeses. El dia previ a l’1-O jo vaig estar fent concerts a escoles diferents on la gent s’hi havia tancat. Vaig anar a molts col·legis, i el perill era constant… Sobretot recordo la gent de la Ràpita, on hi ha uns seguidors molt intensos d’Obeses, allà va haver-hi violència policial. O a Callús… També hi van anar. I això encara em va impressionar més. I aquell mateix dia de l’1 d’octubre jo tenia un concert a Òdena, però vaig decidir i van entendre que la meva responsabilitat era quedar-me defensant l’escola. Semblava que havien d’aparèixer en qualsevol moment. Finalment a Tona no van venir, però sí que em va tocar d’aprop perquè molts seguidors d’Obeses amb qui tinc una amistat profunda van estar a llocs on van ser víctimes de la violència policial.
Hi ha unanimitat de pensament dins del grup entorn al moment actual de Catalunya?
Sí. Absolutament. Malgrat siguem persones molt diferents des del punt de vista de les nostres procedències i les nostres essències humanes, en aquest sentit som un grup que té les idees claríssimes. Malgrat no siguem un grup polític en absolut. No fem “música política”.
Però la cançó Ens en sortirem no la qualificaria de combativa i una excepció dins del seu repertori?
Bé, el contingut combatiu el té. Obeses té la seva pròpia lluita. No des d’un punt de vista polític, però sí des d’un punt de vista artístic. Per tant, salvant totes les distàncies, la lluita de Catalunya per reafirmar-se ella mateixa i esdevenir sobirana d’allò que pensa també és una lluita d’Obeses com a projecte musical, dins del marc dels projectes musicals col·lectius.
