A vegades, el nom fa la cosa. I altres vegades, la fa la data. O almenys n’és un ingredient important. Ahir, 20 de novembre, es va presentar el Diccionari dels gironins de Mèxic i no va ser per casualitat el dia triat. Era el 50è aniversari de la mort del dictador Francisco Franco i el 115è aniversari de l’inici de la revolució mexicana que va acabar amb la dictadura de Porfirio Díaz. Després d’anys de conflicte, aquella revolta va posar les bases del Mèxic que a partir del 1939 acolliria milers de refugiats republicans, molts dels quals catalans. No eren els primers catalans que hi anaven. Abans n’hi havien anat d’altres a fer fortuna, però van ser la principal onada pel que fa al volum.
L’exili mexicà dels més cèlebres és força conegut. És el cas dels escriptors Pere Calders i Avel·lí Artís Gener, Tísner. Però la llista és molt més llarga i molts dels noms havien quedat en la penombra de la memòria. Capgirar aquest oblit i posar la primera baula del que s’ha acabat convertint en una cadena de memòria històrica va ser l’objectiu d’un primer llibre titulat Diccionario de los catalanes de México, publicat el 1996 per Josep Maria Murià –germà de l’escriptora Anna Murià i exiliat com ella– i José Bru. El 2021, el fill de Josep Maria Murià –José María, nascut i educat a Mèxic, on encara viu–, els acadèmics catalans Gemma Domènech i Casadevall i Salomó Marquès i la mexicana Angélica Peregrina van ampliar i actualitzar l’obra amb Segundo diccionario de los catalanes de México, publicat també al país d’acollida dels republicans exiliats del 39. Quatre anys després, acaba de veure la llum l’spin off presentat ahir, una traducció al català de la part gironina del text del 2021, amb les biografies ampliades i nova informació a cura del doctor en Història Contemporània per la Universitat de Girona Eduard Caballé.
El llibre per conèixer més de 2.600 biografies de catalans exiliats a Mèxic
“Aquest nou volum és una baula més d’un projecte més llarg, un projecte de memòria històrica que va començar el 1996 i que el 2021, amb molta més recerca i més informació va passar de tenir 1.402 entrades a tenir-ne 2.637, amb un increment especialment remarcable pel que fa a les dones, que van passar de 175 a 690, un canvi que em satisfà especialment, ja que hi va haver una voluntat explícita de fer visibles trajectòries femenines que havien quedat invisibilitzades”, subratllava ahir Gemma Domènech en l’acte de presentació, a la seu de la Cambra de Comerç a Girona. “La relació de Catalunya i Mèxic és de fa 500 anys, però quan es parla de presència catalana a Mèxic indefugiblement cal parlar de l’exili del 39, moment en el qual Mèxic va ser un país amic, l’únic país amic”, va recordar la doctora en Història de l’Art gironina. “Mèxic mai va reconèixer el règim de Franco, i va donar als exiliats republicans estatus de refugiats, de manera que hi podien treballar, i no estar darrere d’un filat com a França. De fet, l’exili de Mèxic va salvar moltes vides, perquè molts dels republicans que es van quedar a l’exili francès perquè des d’allà els semblava més fàcil el retorn van acabar al camp nazi de Mauthansen, on en van morir 5.000″, va afegir.
Un total de 242 gironins
L’exili republicà és darrere del 70% de les biografies que recollides en aquesta obra formada per diverses “baules”, i en el cas de les dones arriba al 90%. L’edició gironina a cura d’Eduard Caballé conté 242 entrades, ordenades per ordre alfabètic i amb un índex per poblacions d’origen, que són “rastres de vides”. Es calcula que entre el 1939 i el 1942 es van exiliar a Mèxic uns 20.000 republicans, més un nombre indeterminat que s’hi va anar afegint després, en el degoteig del reagrupament familiar. El diccionari que ja té tres versions aspirar a recollir les trajectòries de tots els que ha pogut documentar i els que s’hi puguin afegir si la recerca continua.
Al costat de Gemma Domènech, Eduard Caballé, va posar l’accent en els perfils diversos dels exiliats, tots ells, però, actius intel·lectualment i socialment, un tret que els situava en un especial risc de repressió per part del franquisme i que va ser el que els va empènyer a travessar l’Atlàntic. “Hi havia una constel·lació d’intel·lectuals, polítics i professors universitaris, però també hi havia gironins amb llarga nòmina d’oficis, mestres, agricultors, obrers del suro, mecànics…”, va recordar. I també ell va voler tenir una menció especial per les dones. Perfils com ara el de l’escriptora Maria Àngels Vayreda, poetessa i novel·lista empordanesa; o el de la militant anarquista Pepita Català, que a Mèxic hi va obrir una floristeria en una de les principals avingudes de la capital; o la jugadora de pilota basca de Puigcerdà Francesca Domingo. “No només hi van anar a sobreviure, sinó que també van aportar talent i compromís a la societat que els acollia, perquè van mantenir allà la seva militància i van actuar en conseqüència”, va afegir Caballé.
El paper del consolat de Mèxic a Barcelona
A la presentació hi va tenir un lloc destacat el cònsol adjunt de Mèxic a Barcelona, Adrián Michel. De fet, el president de la Cambra, Jaume Fàbrega, va subratllar els vincles de la corporació amb Guadalajara i la fira del llibre que s’hi organitza, considerada la segona més important del món després de Frankfurt i on es presentarà també la versió en castellà del Diccionari dels gironins de Mèxic. “Amb la publicació d’aquest volum i aquest acte de presentació, a la Cambra volem posar en relleu les relacions humanes, econòmiques i culturals que uneixen els gironins amb els mexicans. Val a dir que el consolat sempre ha tingut interès a fomentar-ne els aspectes culturals, més enllà dels econòmics, que són els que més ens corresponen com a cambra de comerç”, va assegurar Fàbrega, que està a punt de sortir amb diversos empresaris cap a Guadalajara per a la missió comercial organitzada aprofitant els dies de la fira, del 29 de novembre al 7 de desembre.
“Fent la presentació avui, 20-N, destaquem que aquest llibre vol ser un granet de sorra en la tasca de fer memòria i recordar el patiment de molts gironins I una època fosca que no s’hauria de repetir”, va admetre obertament Fàbrega. Una data significativa també per a Domènech, que va recordar, però, que “aquell dia va morir Franco però no va canviar res, perquè tot estava preparat perquè res canviés”. “Va ser la força de la gent, la que hi havia aquí i els exiliats, la que va empènyer els canvis”. Per acabar d’arrodonir la idea que la tria de la data per a la presentació no havia estat banal, Adrián Michel va remarcar una altra dada: “El 20 de novembre és també la data de l’inici, el 1910, de la revolució mexicana per acabar amb una llarga dictadura, un moviment que va portar molta esperança a Mèxic”. “No és cap casualitat la presentació en aquesta data d’un llibre que ha de servir per advertir a les noves generacions d’uns fets que no s’haurien de repetir”, va concloure.
