Els catalans de les zones que visita El foraster s’estan revelant com a experts a parlar de sexe sense complexos i amb sentit de l’humor. Va passar fa quinze dies, quan el programa de TV3 va estar-se 48 hores a Sant Ramon, a la Segarra, on una parella d’octogenaris van explicar què era fer l’amor sense sexe a la seva edat. I ha tornat a passar aquesta setmana, amb l’estada de Quim Masferrer a Sant Martí Vell, al Gironès. Un poble de postal, tot de pedra, amb paisatges magnífics sense ser grandiloqüents, amb 251 habitants i situat a només 15 quilòmetres de Girona. En aquest racó de les Gavarres, el programa de la cadena de televisió pública catalana que bat rècords d’audiència el dilluns ha trobat una família que assegura que trobar “murgueles” –versió local de les múrgoles– és com “tenir un orgasme”.
La família de la Sílvia i el seu pare boletaire, en Joan, es completa amb la mare, la Paquita. I, per no fer espòilers, s’ha de dir que l’episodi que va començar com si fos un segrest va acabar amb una gran recompensa per al foraster, després d’un viatge en furgoneta amb els ulls tapats per arribar a un lloc ignot de les Gavarres ple de múrgoles. Els fogons de la Paquita i la vedella de Girona van ser les altres dues claus de l’èxit.
L’esquerp més simpàtic que s’ha vist mai a TV3
Però no ens avancem. Abans d’aquest final gastronòmicament brutal –amb permís de Marc Ribas– el foraster Masferrer va tenir altres experiències sensorials al petit i pintoresc Sant Martí Vell. La primera va ser ensopegar, en una casa de l’entrada del poble, amb en Robert. Se’l podria descriure com l’esquerp més simpàtic i rialler que s’ha vist mai a TV3. L’home, que diu que controla tothom que passa però que per allà no passa “ningú” perquè al poble “no hi ha ningú”, es vanta d'”acollonar” la gent, que “no és el mateix que acollonir”. “D’acord, acollonar és tocar els collons i acollonir és que te’ls posin per corbata”, va dir Quim Maferrer quan ho va haver entès. Resumidament, en Robert va afirmar que no se sent estimat “ni ganes” i que ell, quan carda “un cop d’ull a algú” ja sap si aquell “és un fill de puta o no”.
Acte seguit, el foraster es va trobar amb la Jovita, jubilada com en Robert, malparlada com en Robert i divertida com en Robert. Una senyora enèrgica que es vesteix amb roba llampant –”la roba de vella que m’ensenyen a les botigues no la vull”– i que té com a hobby caminar, prendre el sol i estirar-se al llit a pensar. “Al sofà no hi estic bé. Em vaig comprar un sofà de collons i no hi estic bé”, va al·legar.
La dura negociació amb els boletaires
I a la tercera va ser la vençuda. Aleshores va ser quan Quim Masferrer va topar amb la família que marcaria la seva visita a Sant Martí Vell. Primer, en enxampar la Sílvia i el seu pare davant d’una furgoneta amb un cistell, el foraster va haver de suar fins endevinar que anaven a buscar bolets: no l’hi volien dir per mantenir en secret el lloc on els troben. Després va caldre una deliberació pare-filla per decidir si li permetien acompanyar-los. I, al final, el veredicte: podia anar a caçar bolets amb ells però si acceptava que li tapessin els ulls durant el camí. “Et farem una volta de 8 o 10 quilòmetres i amb els ulls tapats. És que això [saber on són els “claps” on es fan bolets] és la seva herència”, va dir en Joan en referència a la seva filla. “Si ara ho filmes, quina herència li queda?”, va preguntar.
L’argument era inapel·lable i el foraster va acceptar les condicions. Com si l’haguessin segrestat, Masferrer es va deixar portar amb els ulls embenats amb una cinta negra fins a arribar a lloc. I va valdre la pena, perquè la recerca va ser d’orgasme. Almenys així ho va definir la Sílvia quan van arribar al punt on van començar a trobar “murgueles”. “Al tanto que ara ve un orgasme del forts!”, va advertir la Sílvia. “Ah, que trobar murgueles és com tenir orgasmes?”, va estirar Masferrer. I així va ser com la broma es va anar allargant.
Després ja només quedava anar acumulant orgasmes al cistell. Al final de l’expedició, en Joan va anunciar que aquells bolets s’havien de menjar “en un platillo” i la Sílvia va comunicar que trucaria el carnisser perquè li guardés la vedella. I aleshores entrava en escena la Paquita, per al dinar de l’endemà.
Dos viatges amb cara de velocitat: el Meari i la fornera ambulant
Abans, però, Masferrer va passar per més peripècies a Sant Martí Vell. Sobretot dues: una excursió amb el Meari restaurat d’en Josep –un vehicle de col·leccionista que és el “nen mimat” del seu amo i restaurador i que l’any que ve farà 50 anys i se li prepara “un pastís”– i una cursa per repartir pa per la comarca amb la fornera a domicili Georgina.
Dos episodis amb cara de velocitat, el segon dels quals li va permetre a Quim Masferrer conèixer un nen de Bordils que és un fan absolut d’El Foraster. Va ser en una entrega de pa a casa la Laura, que en veure qui acompanyava la Georgina va córrer a buscar el seu fill. “No puc creure el que veig”, deia el nen posant-se les mans al cap. Una foto de tots dos va ser el peatge per poder marxar d’aquella casa i poder continuar repartint pa amb la Georgina.
Arribat a aquest punt, Masferrer ja portava tot el matí sentint l’olor del pa i la brioixeria artesana de la Georgina al cotxe i passant una gana de por. Per sort, en tornar a Sant Martí va poder anar de dret a la casa dels orgasmes –bé, de les murgueles– i dinar el platillo de vedella amb bolets de la Paquita amb la Sílvia i en Joan. Final feliç.
