Eufòria ha emès una gala al revés que ha acabat amb una sorpresa, la notícia que no expulsarien ningú. Aquest dissabte, els membres del jurat han acudit a Col·lapse per comentar com estan vivint l’inici d’aquesta nova edició, que de moment no compta amb unes xifres d’audiència tan bones com la passada. Divendres van liderar, això sí, amb un 12,8% de share que se suma al milió de reproduccions a la plataforma digital les quals han arribat per primera vegada.
Carol Rovira, Alfred García i Albert Sala han fet un bon tàndem i gaudeixen de valent cada gala, encara que diguin que els costa prendre decisions difícils. L’Alfred reconeix que això de ser jurat és “com anar a un concert” però amb la responsabilitat que has de valorar-ho des d’un punt de vista tècnic, també: “M’ho passo molt bé i tinc uns companys excepcionals“. En el cas del coreògraf, assegura que el cap se li posa “com un timbal” per culpa de la pressió: “Jo sempre he acompanyat l’artista i ara vull fer la meva feina molt ben feta perquè he estat darrere i veient com jutgen els altres, quan pensava que no ho feien bé. Ara em toca a mi i sé que ho he de fer bé i amb les paraules adequades perquè sé que els concursants estan patint”. La Carol Rovira reconeix que moltes vegades va indignar-se quan sentia certes valoracions de l’antic jurat: “Nosaltres teníem la visió de tot el procés i tota la setmana de treball. Ens falta informació, a vegades”.
Carol Rovira, Albert Sala i Alfred García revelen per què creuen que triomfa Eufòria
Els membres del jurat saben que Eufòria ha traspassat fronteres. La Carol Rovira té una gran legió de fans llatinoamericans, els qui li reconeixen que han arribat a aprendre català amb el programa: “Hi ha gent d’Argentina o Xile que ha vist el programa, que els ha arribat i estan aprenent una llengua tan maca com és el català i estic encantada. Em fa molta il·lusió”.
No saben què té Eufòria que enganxa tanta gent, però creuen que va estrenar-se en el moment ideal: “Va arribar tot just després de la pandèmia, quan necessitàvem una explosió de llum i d’eufòria i brilli brilli. Eufòria és un reflex molt real del ventall de possibilitats, és un mirall per a les noves generacions veure que no tot és blanc i negre”, creu la Carol.
L’Albert Sala l’ha definit amb més concreció: “És un producte català que enriqueix la cultura catalana, que unifica la comunitat catalana més enllà de Catalunya i reuneix famílies. Recordo que el meu pare va venir a veure el concert del Palau Sant Jordi i es va emocionar perquè va veure els avis, els nens i famílies unides cantant la mateixa cançó. Eufòria unifica avui dia en una llengua que cada dia es va perdent, que és maca i té coses molt maques“.
Tenen bona relació els membres del jurat d’Eufòria?
Tots tres han treballat en els seus respectius sectors durant molts anys i han vist moltes coses a sobre de l’escenari. Congenien bé? “Som molt diferents“, reconeixen, i confessen que els costa molt no fixar-se només en els aspectes concrets de les seves respectives professions: “Moltes vegades, en l’àmbit coreogràfic el concursant fa una cosa molt espectacular, però després ha desafinat i no ens posem d’acord. És difícil“, diu l’actriu. “Ara, també et dic que tant de bo en aquest país es respectessin tant les decisions com nosaltres respectem les nostres. Som uns angelets”, etziba l’Alfred.
Alguna vegada hi ha hagut algun lapsus a Eufòria amb la lletra de la cançó, però mai no s’han trobat amb algun concursant que s’hagi quedat en blanc. L’Alfred, en canvi, ha experimentat algun moment encara pitjor al llarg de la seva carrera: “M’he arribat a desmaiar a sobre de l’escenari, però ho he pogut maquillar bé. És dur quan fas molts concerts seguits i molts viatges en furgoneta”.
“Nosaltres passem moltes hores junts i crec que l’Alfred té moltes històries que no explica”, ha dit el coreògraf. “A veure què dius“, l’ha advertit l’exconcursant d’Operación Triunfo. “Són històries molt interessants i ens quedem sorpresos. A vegades veiem una actuació i, de sobte, diu que allò li recordava a una vegada que es va quedar atrapat en arenes movedisses“, ha explicat.
Albert Sala explica per què vesteix de manera estrafolària i per què sempre parla anglès a Eufòria
Li han preguntat a l’Albert si a la seva vida privada també és tan estrident i esbojarrat com sembla a televisió, però diu que ni tan sols ell ho sap: “Crec que la Carol és qui més m’ha vist a la vida normal i al xou d’Eufòria. De vegades sí que faig servir l’anglès amb tanta naturalitat com al programa, però insisteixo que ho faig a la feina perquè tinc aquest xip quan parlo amb els ballarins en aquesta llengua. Durant sis anys em vaig relacionar en anglès tota l’estona i això fa que tingui aquesta manera de pensar”.
“A més a més, que crec que d’aquesta manera estic aportant la meva personalitat”, afegeix. Pel que fa al seu vestuari, l’Albert diu que l’estilisme i el fashion és un art que li encanta perquè creu que aporta molta informació. És per això que acostuma a vestir d’una manera tan cridanera, diu.
La professió de la música s’infantilitza molt, encara: “Els músics hem de ser empresaris, també, i cal una mica d’educació de gestionar la teva empresa com a músic i també l’èxit. A vegades dona la sensació que estem més preparats pel fracàs que per l’èxit i és una cosa a tenir en compte. A mi em va arribar l’èxit amb 19 anys i gestionar-ho costa perquè no estàs acostumat”, ha dit l’Alfred en aquesta entrevista tan completa.
