Els comentaris, la recerca de l’eterna joventut, la perfecció, les crítiques alienes, la pressió de voler ser com la resta i mai deixar cap aspecte del nostre físic a l’atzar. L’exposició a les xarxes socials i les llibertats que es prenen els usuaris per opinar sobre el físic dels personatges públics són alguns dels temes que es tracten en la nova producció del programa Sense ficció a 3Cat.
Sempre (im)perfectes posa la mirada i obre un debat sobre la denúncia diària que fan moltes persones respecte als seus cossos per culpa de la pressió estètica que els envolta. Gràcies a set testimonis de personalitats que formen part de l’esfera pública, aquest documental mostra com les exigències de la societat envers el seu físic els han obligat a sentir que devien canviar per encaixar en els cànons de bellesa establerts. Des de El Món hem assistit a la preestrena per saber de primera mà com ha estat aquest projecte.
Els perfils públics s’obren en canal davant el mirall
L’actriu i influencer Mara Jiménez, el cantant Miki Núñez, l’atleta paralímpica Desirée Vila, la model Pino Montesdeoca, l’actriu Àngels Gonyalons, el cantant Toni Mejías i l’estilista i activista Adriana Boho són els protagonistes d’aquesta nova producció de la cadena catalana. Un espai on s’obren en canal per explicar la seva situació davant les exigències que la societat els ha obligat a dur a terme per sentir-se més acceptats i sobretot, com aquesta mentalitat els ha afectat en el seu dia a dia.
La creadora de contingut Mara Jiménez ha hagut de lluitar contra la grassofòbia des de ben petita, per no complir amb les expectatives i els cànons sobre què és un cos normatiu. “Gorda, vaca, foca, balena”, són alguns dels insults amb què ha hagut de conviure. De fet, en el documental admet que aquesta lluita ha anat molt vinculada amb la idea de ser estimada.
El rebuig corporal forma part d’aquesta pressió, de fet la pateixen sis de cada deu adolescents i en molts casos acaba vinculant-se a un trastorn de la conducta alimentària. A Catalunya, hi ha 28.000 joves que ho pateixen i en el 90% dels casos són noies.
Des d’aquest diari hem parlat amb l’activista antiracista Adriana Boho sobre què significa poder parlar obertament d’aquest tema. “Per a mi suposa que moltes noies com jo se sentiran identificades amb el que explico. El meu missatge és que s’estimin, que no els importi el que els diguin i que sàpiguen que si tu ets diferent això és el que et fa especial”, ens ha explicat.
Laia Mestre, directora d’aquest documental, explica com aquest projecte “neix de la idea que no som suficients, uns cànons impossibles als quals no podem arribar mai”.
Els testimonis del documental
“Des dels nens que veuran aquest documental fins a les dones i els homes que em diuen que per primera vegada van a la platja, la meva motivació a les xarxes és aquesta”, ha revelat Mara Jiménez. “La Mara més petita estaria molt emocionada de saber les coses que està fent ara”, ha explicat l’actriu en el col·loqui de la preestrena del documental.
Àngels Gonyalons posa el focus en l’edatisme i com aquesta recerca de l’eterna joventut els persegueix. “S’escriuen poques protagonistes dones de més de seixanta anys, i per això aplaudeixo molt el discurs d’Emma Vilarasau”.
Adriana Boho destaca que la responsabilitat dels retocs estètics no és només part de les creadores de contingut que ho promocionen, també forma part de la feina dels especialistes. “Mai seràs prou prima, alta, rossa, guapa… Estem constantment sotmeses a aquestes imposicions”, declara Jiménez.
Darrere hi ha una indústria que mobilitza aquests cànons. L’any passat, per exemple, es van fer 260.000 intervencions de cirurgia estètica i l’edat dels primers retocs ha baixat a 20 anys. Pel que fa a la indústria de la bellesa, només a Catalunya, les empreses del sector van facturar més de 9.000 milions d’euros.
Aquest dimarts 28 de gener a partir de les 22:05 arriba la nova producció Sempre (im)perfectes de Sense ficció a TV3 i a la plataforma 3Cat.
