Una de les cares més visibles de TV3 durant els darrers anys, Toni Soler conegut pels programes ‘Polònia’ i ‘Està Passant’, deixà de veure’s a les pantalles de la televisió pública de Catalunya aquest pròxim dijous, i per comentar la seva marxa va passar pel Col·lapse, dirigit per Ricard Ustrell, també de TV3. Ustrell va començar l’entrevista fort, preguntant els motius de la seva marxa, quelcom al que Soler va respondre que sis anys (els de l’Està Passant) per ell són “un període bastant llarg”, malgrat que l’estada a la televisió l’ha “gaudit molt, m’ho he passat bomba”.
Soler porta a les televisions de Catalunya des del segle passat, un fet el qual també ha propiciat la seva marxa: “Tenia ganes de sortir de l’aparador, em veuen a la tele des de l’any 96 o 97, l’audiència de TV3 i jo ens mereixem que corri l’aire, l’exposició pública té el seu desgast”.
Minoria Absoluta, la productora del Polònia i l’Està Passant ha marcat molt la vida de Soler, i per això Ustrell li va preguntar si “era un bon empresari”, una pregunta que Soler va contestar taxativament: “No, sóc bo triant a la gent, m’he d’atribuir aquest mèrit, Minoria Absoluta té uns directius boníssims, bones persones, eficients i creatius, i els vaig triar jo, m’atribueixo aquest mèrit, però jo no sé fer la o amb un ‘canuto’“.
L’actualitat política, quelcom que va marcar Toni Soler
El tarannà dels seus programes, focalitzats en la sàtira política, sempre ha viscut de l’actualitat i la realitat política del país. A Soler se li va fer visualitzar un gag de l’any 2007 on es veia la paròdia de l’expresident Montilla a Catalunya en Miniatura, simbolitzant el poder del PSC durant aquells anys.
Un PSC que es va emportar una floreta per part del còmic presentador: “La resurrecció del PSC és un fet molt notable, el PSC va arribar a estar en una situació molt precària a Catalunya i ha demostrat la seva resiliència, que aguantant, aguantant, aguantant, ha deixat passar Ciutadans i Podemos i aquí el tenim una altra vegada“.
“El procés va canviar el país”
És l’afirmació de l’humorista sobre la política catalana, una situació que va repercutir en els seus programes. “Del 2017 cap aquí ha estat més difícil (fer humor sobre els polítics), tot el país s’ha instal·lat amb un mal humor col·lectiu producte del trauma de l’1-O i del 2017 i tot el que ha passat després, empresonaments, quan fas un programa en què els teus protagonistes la meitat se’n van a la presó, és molt difícil fer humor”.
Aquesta situació política ha deixat una reflexió per part de Toni Soler: “si perdem l’humor ens queda poca cosa més a Catalunya, han estat els anys més complicats també la gent, que no tenia ganes de riure d’una situació que trobava dramàtica, i els partits estaven més hipersensibles”.
La dificultat de fer humor sobre la política sempre ha estat quelcom que pot comportar reaccions, i no totes poden ser bones, de fet Soler ho ha volgut destacar: “la gent que es creu molt important pensen que l’humor és nociu, ho veu com una amenaça” a més va afegir que “als sketchs del Polònia sempre hi ha un ‘tonto’ i un cabró“
Minoria Absoluta, la productora de Toni Soler, ha fet una pel·lícula sobre la figura de Jordi Pujol i la situació que va passar la família de l’expresident quan va confessar els diners no declarats que estaven a Andorra, un fet que ha aprofitat Ustrell per preguntar si Pujol era un ‘tonto’ o un cabró, la resposta, però, no ha estat fàcil per a Toni Soler: “Jordi Pujol seria més dels cabrons que dels ‘tontos’, era un personatge molt intel·ligent, preparat, però li va passar com a molts polítics, durar molt en el poder li va crear una sensació d’impunitat, també li va passar a Felipe González, que ha confós els termes al final”.
El Toni Soler més personal
Ara Soler deixarà l’Està Passant, i el pas del temps és inexorable per a l’home que va començar a satiritzar sobre política a Catalunya, un pas del temps i fer-se gran que segons ha reconegut Toni Soler porta “com el cul”. La mort dels seus pares, quan ell encara era jove va ser quelcom que va marcar el presentador i humorista, i Soler ho ha aprofitat per deixar una preciosa reflexió: “és molt important fer les paus amb el passat i no amarga-te coses a tu mateix, i això no sempre és fàcil. Els meus pares eren profundament morals, no s’impressionaven per els assoliments externs, em jutjarien com em van jutjar sempre, les meves actituds i els meus valors, no pels meus èxits professionals, tot i que mon pare va fer teatre a Figueres, suposo que si estarien molt contents”.
