Ramon Pellicer va ser entrevistat aquest dissabte a la nit en el programa Col·lapse, que presenta el periodista Ricard Ustrell a TV3. En els darrers minuts de la conversa amb Ustrell, apareix en pantalla un dels tres fills del conegut presentador del Telenotícies Cap de Setmana, la Martina, que va revelar alguns dels secrets familiars de Pellicer.
“El to quan t’explica alguna cosa és el mateix a la televisió que a casa”, va assegurar la Martina, que va explicar que el seu pare té el colesterol alt i pren actimels i iogurts. També va desvelar que el presentador és una persona molt ordenada i ho ha de tenir “tot controlat, al minut, al segon”. I va afegir: “Tota la casa estem acostumats a això. Ell intenta que siguem com ell… És bastant difícil, però estem treballant-ho per ser-ho”.
“Estava bo el bocata?”
Al llarg de la vida escolar dels seus fills, Pellicer sempre els ha fet l’entrepà que s’han endut a classe, i sempre que els tres fills tornen a casa, el pare els pregunta el mateix: “Estava bo el bocata?”
Amb posterioritat, Pellicer va concretar que el que pren no són actimels, ja que no són pel colesterol. Preguntat per Ustrell, el periodista va dir que té el colesterol alt per “herència” i “l’he de vigilar”. “El fet que sigui hereditari és el que m’ha portat a fer esport i a vigilar una mica la dieta”.
A l’hora de fer els entrepans pels seus fills, Pellicer va assegurar que a les 07.00 ja és al forn per comprar el pa i que el secret és sucar bé el pa amb tomàquet i fer-los entrepans diferents durant tota la setmana “perquè no se’n cansin” i sigui un entrepà equilibrat, tot i que reconeix que moltes vegades acaba sent d’embotit.
“Una mica de TOC amb això de l’ordre”
Pellicer va confessar que potser sí que té “una mica de TOC amb això de l’ordre”. “El que passa és que entre el concepte que jo tinc de l’ordre i el que tenen ells -en referència als seus fills- hi ha un marge… tota una distància. Hi ha coses que no acabes d’entendre…”
A 64 anys, Pellicer va dir que quan pensa en la jubilació pensa en el seu avi, que portava un camió cisterna i a ell li encantava pujar-hi. “Un dia va venir i em va dir: ja he plegat…” La jubilació li va permetre veure a l’avi a casa. “Va ser tota una troballa. Es va abocar a la lectura. Es cruspia tots els meus llibres d’història, de text… Però em va quedar clavat que va canviar la seva vida perquè s’havia jubilat”.
La jubilació llunyana
Sobre la seva jubilació, Pellicer va explicar que ell està molt content amb la seva vida i no vol que res que estigui escrit en una agenda la canviï. “Vull que ho canviï el meu pensament de les coses si n’acabo tenint. Però mentre gaudeixi amb el que faig, m’ho passi bé, mentre pensi que puc ser útil algú amb el meu dia a dia, continuaré treballant”.
