Poc s’esperava la Paloma Vargas, una andalusa que estudia català des de fa un mes, que un fil seu sobre l’escriptura de la ce trencada es faria viral. “Fa un mes que vaig a classes de català i aquesta setmana m’he adonat d’un tret de l’escriptura catalana que em porta de corcoll“, explica la Paloma.
En poques setmanes d’estudiar català, la noia s’ha adonat que els catalans escrivim la ce trencada de manera diferent a altres idiomes com el francès, el castellà o el portuguès. “Em va cridar molt l’atenció perquè mai l’havia vist escriure d’aquesta manera, amb una ratlla tallant la lletra“, assegura. “Em recordava més al símbol de l’euro que a una ç”.
Pero se me quedó el runrún y pregunté a un grupo de amigues catalanes cómo escribían la ç. Me enviaron esto. pic.twitter.com/xOvA55ZVdK
— Paloma Vargas (@Palomavruiz) February 2, 2022
Després de fer una enquesta informal entre les seves amigues catalanes, va comprovar que escriure la ce trencada amb una ratlla que travessa la lletra c és la més habitual a Catalunya. En canvi, entre les persones de fora del país la resposta també era força unànime: la ratlla de la c l’escriuen a sota, “perpendicular” a la lletra i “amb una mica de corba”.
Algunas respuestas de gente no catalana: pic.twitter.com/iko3FlI8tN
— Paloma Vargas (@Palomavruiz) February 2, 2022
“A totes les persones els demanava que escriguessin la ç o una paraula amb ç sense dir-los res més per no contaminar la resposta“, afirma. La Paloma creu que el fet que en català s’anomeni ce trencada i en altres idiomes ce cedilla (petita zeta) pot jugar un paper important a l’hora de determinar la seva grafia.
Tot i que la seva teoria no disposa de cap fonament científic, l’Institut d’Estudis Catalans ha confirmat que la ce trencada se sol escriu tal com explica la Paloma quan es fa a mà, mentre que quan es fa servir lletra d’impremta –fixada per estàndards internacionals– la grafia és la més habitual en idiomes diferents del català.
En la seva entrada sobre la ç, la Wikipèdia recull que en català “segueix una evolució gràfica a partir de “ci” conuenientia > conueniencja > convinença”, mentre que en castellà “evoluciona per arcament superior de la zeta i amb un següent canvi cap avall de la posició” i, amb el pas del temps, “es van capgirar els caràcters posant la z sota la c”.
