Històries, anècdotes, secrets i anàlisi. Tot això es troba al seu llibre: Objectiu TV3. El relat definitiu d’una televisió sempre en el punt de mira (Ara Llibres), que el periodista Àlex Gutiérrez, cap de la secció de Mèdia del diari Ara, acaba de publicar. Una de les característiques de l’obra és que no està escrita com un assaig, sinó que la componen històries d’interès que “ajuden el ciutadà a comprendre millor el funcionament del país”. “Són històries amb dimensió humana, un conjunt de peripècies que m’esforço a recollir perquè il·lustren com és el país”, subratlla Gutiérrez.
Una d’aquestes històries, explica per obrir boca, és un enfrontament entre Pilar Rahola i el president Pujol en un camerino de maquillatge de TV3. També es recull la visita de la casa reial espanyola a Mònica Terribas durant la seva època com a directora, en què Joan Carles I li va preguntar pel paper que havia de tenir Letizia Ortiz a Espanya. “Són coses que fins ara no s’havien ensenyat, i que no hem vist a pantalla”, assegura.
Al punt de mira, de qui?
El títol del llibre de seguida desperta una pregunta: al punt de mira de qui? L’autor assenyala que “per sort o per desgràcia” és l’objectiu de molta gent. “N’hi ha que la tenen al punt de mira perquè la voldrien destruir i altres perquè la voldrien controlar”, explica. Tot i així, sosté que hi ha tantes hores de programació i treballadors que “és complicat pensar que està controlada”. “Dir això suposa menystenir l’autonomia d’aquests treballadors, però el que està clar és que hi ha intents de control i pressió constant”, defensa Gutiérrez abans d’afegir que els creadors del contingut tenen maneres de bloquejar aquests “atacs”.
Tot i així, el periodista, expert en comunicació, admet que hi ha hagut etapes en què la televisió sí que ha estat subordinada als interessos d’un partit. “Hi ha una etapa especialment dura amb pràctiques qüestionables a finals dels anys 90. La gràcia del llibre és veure que els intents hi són sempre”, explica Gutiérrez, que considera “normal” que els partits del poder vulguin “controlar el relat” i intentar influir en la televisió pública. El periodista apunta, però, que els directors “no deixen d’imposar el seu criteri professional”, com demostra el descontent de sectors de Junts amb Vicent Sanchis.
Les diferents etapes en la història de TV3
El llibre d’Àlex Gutiérrez es divideix en sis grans blocs. El primer recull el moment d’esclat de TV3, que es posa en marxa “en contra de molta gent que intenta torpedinar-la”. De fet, l’autor explica que en els inicis, televisió espanyola bloquejava la xarxa de TV3, el que obligava a enviar cintes amunt i avall a través del pont aeri. La segona etapa és “l’eufòria”, l’èxit instantani d’una televisió amb caràcter nacional i molt allunyada del que pretenien els poders de Madrid, que volien una TV “folklòrica”.
Després de la caiguda de Convergència, explica Gutiérrez, s’inicia “una campanya per desprestigiar TV3 dient que és espanyolista i pro Montilla”. “El tripartit té les seves conseqüències en com funciona la televisió, però malgrat tot aguanta i suporta totes les pressions”, afegeix l’autor d’aquesta obra resultat de deu anys d’investigació i impulsada definitivament per la voluntat d’explicar què va fer que TV3 es lliurés de la intervenció del 155.
La següent etapa és el viratge del catalanisme cap al sobiranisme. “És llavors quan l’espanyolisme es desferma i es desacomplexa: posa TV3 al centre del seu discurs”, explica el periodista abans d’afegir que és en aquell moment quan s’entra en una etapa de polarització al voltant amb el referèndum de l’1 d’Octubre.
Invertir recursos per competir amb les plataformes
L’etapa actual és complicada per a TV3, ja que la revolució digital ha comportat que hagi perdut penetració i audiència. “Abans TV3 era líder amb un 23%, i ara ho és amb un 13%. Però abans el consum televisiu era per televisió i ara és per plataformes, per la qual cosa la penetració ha baixat molt més de la meitat”, explica aquest expert en comunicació.
Les inversions que es fan en digital són “de mínims”, una qüestió que s’arrossega des de la crisi del 2008. “Va caure la publicitat i també les subvencions de la Generalitat, per la qual cosa TV3 va passar a tenir menys diners i haver de prioritzar els salaris de la plantilla”, diagnostica Gutiérrez.
