Poques vegades s’ha vist tant entusiasme immediat per una estrena de la cadena pública catalana. El llop és un talent show de TV3 encapçalat per l’actor Àngel Llàcer que busca intèrprets amateurs per tot Catalunya per fer Terra baixa. Va arrencar aquest dimecres i va causar furor, com es pot veure per les reaccions a la xarxa. I aquests espectadors entusiastes ja tenen una favorita clara: l’Alexandra Olmo, de Juneda, que aspira a ser la Marta de Terra baixa i també va deixar bocabadats Llàcer i els altres dos membres del jurat, Clara Queraltó (filòloga en llengua catalana i escriptora) i Enric Cambray (actor i ajudant de direcció al progama). Per tant, ja ha nascut una estrella i una de les coses que més ha agradat és, justament, que sigui de les Garrigues.
L’emoció del càsting
Dels vuit capítols que tindrà El llop, ahir es va veure el primer dels dos dedicats a la fase final del càsting que fa mesos que va començar, abans de l’emissió i per fer una primera tria. Els 33 aspirants que el superin passaran al Laboratori Teatral del programa, escenari de dos capítols més que serviran per a la tria definitiva dels 11 actors que acabaran estrenant Terra baixa en el capítol final, després de tres programes dedicats a seguir els assajos. Es reprodueix, per tant, un esquema gairebé calcat al d’Operación triunfo, on Llàcer va passar a la història com a professor de l’acadèmia amb el seu “saca lo que llevas dentro!“.
Però l’actor i director ha tingut la gran habilitat d’adaptar la fórmula al que Catalunya esperava, si es miren les reaccions que ha provocat: el programa converteix en televisivament popular un clàssic teatral de la terra respectat i ja força conegut, dona visibilitat a la gran xarxa de grups de teatre amateur que hi ha al país, és descentralitzat –els càstings s’han fet a Valls, Manresa, Cervera i Olot– i exhibeix varietat lingüística. El fet de situar una filòloga en el nucli dur de l’equip tampoc és banal. Tot està perfectament mesurat per a l’èxit, i tot indica que la fórmula funciona.
Els favorits: la de Juneda i el mosso
Tot i que encara és aviat per i hi pot haver molts girs de guió, tant els responsables del programa com els espectadors ja han deixat veure quins són els seus primers favorits. I la que encapçala –de moment– el rànquing, és l’Alexandra Olmo, de Juneda. La Marta que va provar, en dues versions impactantment diferents, va fer que ella mateixa acabés plorant d’emoció i Àngel Llàcer va acabar abraçant-la a l’escenari al final de càsting, mentre Enric Cambray i Clara Queraltó contenien l’emoció des de la platea on estava instal·lat el jurat.
Qui és l’Alexandra? Doncs una biotecnòloga de les Garrigues que ara viu a Barcelona i que fa un doctorat de nutrició i salut. I en el seu temps lliure fa d’actriu per “esbargir-se” i posar-se en la pell de personatges que “potser” no tinguin “res a veure” amb ella. Mai ha fet Terra baixa, però ningú ho diria.
L’altre descobriment immediat va ser el mosso Josep Manel Farràs. Té 53 anys, és caporal de cos des de en fa 25 i aspira a interpretar el Sebastià. El tastet del personatge que va oferir va impressionar, ja des del prime moment, la seva manera d’entrar a l’escenari trepitjant fort.
“Jo m’he separat dues vegades i amb el teatre m’he fet passar les penes”, va explicar per fer entendre el paper del teatre en la seva vida. Va fer el Nando de Terra baixa el 1987 i el Manelic el 1999, i ara vol tornar a fer l’obra d’Àngel Guimerà amb un personatge adequat a la seva edat actual. Té clar que és el Sebastià, i els competidors ho tindran difícil, però mai se sap.
La tercera en el podi és Janet Capra, una noia rossa amb aspecte trencadís a la qual Llàcer li veia possibilitats com a Marta però que no se n’acabava de sortir. Fins que Llàcer es va posar dur per fer-la reaccionar. “Estàs desconcentrada. Em sap greu perquè ho podries fer molt bé i no ho estàs fent bé. Hi ha una buidor. Parla amb aquella persona d’allà [un espectador imaginari del fons de la platea], pregunta-li on és el lavabo“, li va etzibar.
I es va produir la màgia: de sobte, la Janet va passar de preguntar on era el lavabo a un monòleg d’alt voltatge emotiu de la Marta. Cambray i Llàcer es miraven al·lucionats i amb la boca oberta. “Què ha passat?”, va preguntar al final Llàcer, encantat d’haver trobat el desllorigador. L’episodi va tenir també molt ressò entre el públic. Ara caldrà veure si les pròximes entregues mantenen la tensió.
