L’actor asturià Javier Gutiérrez ha estat un dels convidats del primer Col·lapse de l’any 2026 i només començar l’entrevista s’ha volgut disculpar amb el presentador Jordi Gonzàlez i els teleespectadors de TV3 per no parlar en català. Abans de contestar a la pregunta que li fa en castellà el presentador sobre si la cultura és el millor refugi, Gutiérrez ha volgut “demanar disculpes per no parlar en català”.
El guanyador de dos Premis Goya per les seves actuacions a La isla mínima (2015) i El autor (2017) es declara “gran amant de Catalunya i seguidor del Barça des de petit”. “Espero que hi hagi una propera vegada i puguem fer-la en… parlar en català, encara que sigui una miqueta”, afegeix Gutiérrez a un Jordi González que s’ha mostrat “encantat” amb la idea, però al llarg de l’entrevista no fa ni l’intent ni la proposta de fer-li les preguntes en català.
De fet, durant l’entrevista ha explicat que recorda amb “molt d’afecte” el seu primer viatge a Barcelona perquè va deambular pel Raval per on estava l’oficina de Pepe Carvallo, el protagonista d’una sèrie de novel·les i relats de ficció escrits per Manuel Vázquez Montalbán, que devorava d’adolescent. També va anar a menjar a Casa Leopoldo, a Ciutat Vella. “Em va traslladar a un lloc màgic”, sentencia.
💛 🗣️ @javiergutialva: “Soc un gran amant de Catalunya i seguidor del Barça. Espero, en el futur, que hi hagi una altra entrevista i poder fer-la en català.”#Col·lapse3Cat
— 3Cat (@som3cat) January 10, 2026
📲 https://t.co/ofvMWW5cP8 pic.twitter.com/pnewPYzJ7G
L’actor lamenta que des de la pandèmia ens hem tornat “més insolidaris”
En una entrevista per promocionar la pel·lícula Rondallas, de Daniel Sánchez Arévalo, l’actor ha manifestat que “la cultura és un refugi excepcional” i que juntament amb l’educació i la sanitat són àmbits “prioritaris i fonamentals” en qualsevol societat. “Aquesta pel·lícula necessita la cultura com a refugi per sobreposar-se a aquesta tragèdia”, i lamenta que després de la pandèmia ens hem tornat “més insolidaris”. “És una pel·lícula humanista en la qual preval el sentit comí i es dona moltíssima importància a l’esperit de comunitat, on tots a una aconsegueixen sobreposar-se a la tragèdia”.
La pel·lícula més important de la seva vida
Amb tot, Javier Gutiérrez afirma que hi ha una pel·lícula que l’ha marcat més que qualsevol altra en la seva trajectòria com a actor. Es tracta de Campeones, on es posava en la pell d’un entrenador de bàsquet d’un grup de nois amb discapacitat intel·lectual. “És la pel·lícula de la meva vida”, assegura, i detalla que el seu fill gran té una discapacitat: “Hauria tingut un deute amb el cinema si no l’hagués fet”. Així mateix, celebra que amb el pas del temps “s’ha aconseguit una política d’inclusió i visibilitat de les persones amb alguna discapacitat que, fins fa ben poc, no existien” perquè se sentien paraules com “subnormal” o “deficient”, que considera “desterrades en gairebé tota la societat. “
