Jordi Basté torna aquest dilluns als micròfons de ‘El Món a RAC1’, el programa radiofònic líder d’audiència a Catalunya. Comença una nova temporada, especial perquè aquesta temporada l’emissora arriba a la majoria d’edat, i ho fa amb novetats que el mateix conductor del programa ens explica en aquesta entrevista.
Jordi, aquest dilluns arrenca una nova temporada d”El Món a RAC1′, l’onzena temporada en què estàs al capdavant… Com es presenta?
Imprevisible, emocionant, angoixant… Com la situació que viu ara mateix la societat, que està a l’expectativa. Jo diria que estem tots una mica a l’expectativa. Es presenta amb un argument per definir i amb una oportunitat magnífica per tots els que ens agrada narrar l’actualitat, que és narrar-la amb un guió que no està escrit i que ningú sap exactament cap a on anirà.
Davant l’allau informatiu que ens espera en els pròxims dies, setmanes i mesos amb l’abans, el durant i el després del referèndum, ‘El Món a RAC1 farà algun tipus de programació especial?
Quan hi ha esdeveniments d’aquest tipus sempre ens hi posem tots. Tots som 1, i tots plegats ens hi posem. Ens posem a treballar tota la redacció, com va passar amb els atemptats. La idea és explicar l’actualitat tan bon punt sigui possible fer-ho i en present. Ara mateix hi ha una obvietat en el món comunicatiu, que és que tot va molt de pressa, els digitals heu fet que les ràdios ens hàgim hagut de posar les piles, i efectivament la xarxa és més ràpida que nosaltres. Però nosaltres ens hi hem acostumat, i ens hi hem acostumat molt bé, i per tant el que farem, com hem fet sempre des de RAC1, és explicar-ho tot el més ràpidament possiblement i sobretot explicar-ho de la manera més creïble possible, és clar.
Quines novetats ens pots avançar del programa en aquesta nova temporada?
N’hi ha una d’important. A Catalunya sempre hi ha hagut un tipus de programa amb moltes parcel·les, és a dir, a quarts de nou hi havia l’entrevista, després hi havia la tertúlia, després a les 10 l’informatiu, després de l’informatiu una secció, després una altra… Clar, ara hi ha un problema i és que l’actualitat et pot, i no pots estar pendent d’un espai, d’una secció, perquè tens el perill de què se’t mengi l’actualitat. Estan passant massa coses en aquests moments per a obviar-les. Per tant hem decidit que de moment, fins a Tots Sants, les tertúlies aniran fins a les 11 del matí.
S’allargaran les tertúlies, vaja.
Sí, perquè entre altres coses jo sempre he cregut molt amb el gènere de la tertúlia. A mi el que no m’agrada de la tertúlia és el nom. Jo crec que el nom sí que entre tots l’hem gastat, li hem de trobar un nom nou. Però com no sé quin nom l’hem de trobar, li diem tertúlia. Però sabem que el nom no fa la cosa. Jo crec molt en les xerrades, a vegades amb un to amical, creant una mena d’ambient familiar de gent que es coneix.
I veus noves?
Com a mínim fins al desembre pràcticament seran els mateixos que ens han acompanyat, més alguna cara nova, alguna veu nova, que ens acompanyarà en aquesta nova temporada. El més normal és que si arribes a la final de la Champions, juguin els que han jugat fins ara, potser amb algun canvi, però l’11 serà pràcticament el mateix. Seria injust que fos d’una altra manera.
Per tant, poques incorporacions, però sí que algun retoc.
Amb alguns farem una tertúlia més àmplia. Els dilluns, que és una tertúlia total, amb la Pilar, el Màrius, el López Alegre i el Sardà, que són uns clàssics de fa molts anys, i que crec que entre ells es combinen molt bé, que dins de les seves dificultats enormes per arribar a una entesa entre tots tenen un àmbit cordial que els fa diferents, doncs en aquest cas seran els mateixos quatre. Però en alguns casos incorporarem un cinquè tertulià. I aquí hi haurà des de la incorporació de la Cristina Puig, l’Anna Gómez, que tindrà un paper més preponderant, i una altra nova incorporació també serà el Rafa López, que va ser diputat del PP al Parlament i que també tindrà un paper. I després, en moments determinats també apareixerà el Joan Boada. Són alguns dels noms que tinc al cap, però a poc a poc aniran apareixent més.
I pel que fa a seccions, alguna que sigui completament nova?
Sí, jo des de fa molts anys he tingut una idea que a vegades penso que és una bogeria però en aquest àmbit de bogeria que m’agrada tenir de tant en tant. A mi el que m’agrada és que el programa estigui verge. És a dir, a mi m’agrada molt un programa buit. I en aquesta idea de tenir un programa verge i obert, hi haurà moments que no tot serà actualitat. Hi haurà la tele, hi haurà com sempre el cinema… Però històricament les ràdios hem sigut molt generosos amb els altres, cosa que els altres no han estat generosos amb les ràdios. I en canvi les ràdios no ens hem estimat a nosaltres mateixos, i hem parlat molt poc de nosaltres. Però no de nosaltres en el sentit d'”ara parlarem de RAC1″. No, no. En el sentit del concepte de ràdio, no hem parlat de la ràdio. I fem una ràdio pionera. Per tant, per què no podem parlar de nosaltres mateixos com a concepte “ràdio”? Hi haurà un espai quinzenal que portarà un oient de ràdio, un boig de la ràdio, i parlarem des de l’àmbit de la ràdio a través de tres mirades. Una que és la mevam perquè m’hi he dedicat tota la meva vida a fer això i perquè ja fa més de 40 anys que em poso davant d’un micro; la del Jordi Évole, que és la persona que ho portarà, i a qui li encanta i que és periodista però sobretot oient de ràdio; i després una tercera persona que pot ser un mestre, o nou mestre, o algú de la ràdio, que hagi tingut un paper molt molt important. Començarem l’endemà de la Diada, el 12 de setembre, amb l’Iñaki Gabilondo.
Venim d’un estiu mogut, amb un gran imprevist com van ser els atemptats. De fet, fins i tot vas haver d’incorporar-te uns dies. Com valores la gestió que s’ha fet dels atemptats des dels mitjans?
Des de RAC1 jo crec que vam reaccionar molt ràpidament i que aquesta capacitat de reacció es deu lògicament a un equip de gent jove que és la que ha estat aquest estiu, que no érem els titulars, i que han jugat la Champions d’una manera brillantíssima. La reacció que ha tingut la gent jove que ha estat aquest estiu a RAC1 ha estat memorable. Sóc dels que penso que hi ha una generació que sura des de baix molt important, i de la qual em sento, com a radiofonista, molt orgullós. Pel que fa a la resta de mitjans, en general crec que hem estat molt bé. Si entrem en particularitats, jo crec que hi ha una clau política aquí que es mou, i que no es pot amagar que estem a un mes d’un referèndum per la independència. Tothom està a les trinxeres, i de tant en tant es van tirant bombes. Però no hi ha hagut cap sorpresa. No hi ha hagut res que m’hagi sorprès. En algun cas l’accent, les majúscules, eren massa grosses, però de la resta, res que no em pogués esperar.
I de la reacció del país?
Jo em sento molt orgullós de la gent d’aquest país i em sento molt orgullós del que ha passat en aquest país com a tal. Des de la meravella que ha estat la Sanitat pública, fins a la brillant l’actuació dels Mossos. Crec que en una època en què discutim molt les maneres de comunicar de la política, el que han fet els Mossos d’Esquadra des del seu major en cap fins a les xarxes socials ha estat admirable. Molts haurien d’aprendre a deixar de parlar amb plasma i sortir més a parlar i a fer declaracions en rodes de premsa. També crec que hem parlat poc de la solidaritat de la gent de Barcelona i del país. La reacció de la ciutat de Barcelona i del poble de Catalunya em sembla que és perquè no només ens sentim orgullosos, sinó perquè ho visquem permanentment amb el record de la pell de gallina que se’ns va posar.
RAC1 és líder d’audiència. El Món a RAC1 és líder indiscutible de la seva franja. Això és una pressió afegida, és un estímul, què significa per vosaltres?
Significa que estem fent bé les coses, significa que tenim un esquelet de matí, migdia, tarda, vespre, nit, caps de setmana, informatius, esports, tècnics, producció, que és sòlid, del tots som 1. Costa molt fer les coses, costa molt crear-les i molt poc destruir-les. I estem fent una ràdio que crec que de moment està bé, i que per tant hem d’anar amb molt de compte per no destruir-la i per continuar-la fent com l’hem fet fins ara, i que si la gent ens continua donant el seu suport i la seva audiència continuarem, i el dia que això no passi, haurem de canviar. I aquesta ha estat la història de la ràdio i així ho continuarà sent.
Quina és la clau de l’èxit de ‘El Món a RAC1’?
Jo sempre ho dic, i ho sento en l’ànima però no em canso de dir-ho. Aquesta gent estem de molt bon humor, hi ha dies que ens costa més, però per llevar-se a aquestes hores indesitjables de la matinada has de tenir molt bon humor per treballar en equip. Jo crec que la gràcia del programa primer és l’equip. En segon lloc jo crec que hi ha hagut un element molt important, que és el fet de parlar el llenguatge de la gent. Això és molt de RAC1, no és només del matí. Parlem el llenguatge de la gent, no ens hem cregut mai res que no siguem. Ens hem equivocat i hem demanat perdó. Ens hem emocionat amb llibres, discos i concerts. Ens hem entristit amb les males notícies. Jo crec que som com la gent del carrer. I això no sé si és bo o dolent, però jo crec que és el que és. Històricament s’havia fet una ràdio que va ser molt bona amb molt faristol, i hem decidit d’alguna manera abandonar el faristol i posar-nos arran de carrer. I parlar arran de carrer fa que la gent et pugui fer de tot, abraçar, petonejar, et pugui dir que t’estima, et pugui dir que t’odia, et pugui insultar… T’ho pot dir tot, però aquesta és la gràcia, i també la desgràcia moltes vegades, d’anar pel carrer i copsar l’opinió de la gent.
Alguna sorpresa que ens puguis avançar del programa d’aquest dilluns?
Començarem parlant de la part social dels atemptats.
