Joel Joan està promocionant Vània, l’obra que protagonitza al Teatre Romea on s’exprimeix el clàssic de Chéjov. El punt més potent? Que, aquí, interpreti vuit personatges ell sol. Pot semblar una bogeria, però tothom surt encantat d’un espectacle que té una pintassa. Hem sentit l’actor al Col·lapse de TV3, aquest dissabte, on ha reconegut que és difícil perquè cadascun dels personatges té “la seva petita frustració, debilitats i conflictes interns”. No són l’alegria de la huerta, però sí que hi ha més sentit de l’humor del que pot semblar tenint en compte que parteix d’aquesta obra.
Ha donat molts detalls sobre aquesta feina, però també podem destacar la queixa que ha fet sobre la no nominació de Scape Room als Premis Gaudí. La pel·lícula va aconseguir un èxit de recaptació molt alt, però l’acadèmia no la va valorar i el Joel Joan creu que té a veure amb el menysteniment que pateix la comèdia: “És una mica injust, però les comèdies no acostumen a ser nominades potser perquè hi ha un prejudici com si fos més fàcil o com si fes riure a l’espectador no tingués el mateix valor que fer-lo plorar”.
Quan acabi Vània estrenarà Scape Room 2, un projecte “molt xulo” en el qual han transformat molt l’obra de teatre i l’han convertit en una mena d’història d’aventures. La part més curiosa d’aquesta intervenció ha arribat, però, quan ha dit no té previst tornar a fer televisió encara que li faria “gràcia”. I és que lamenta que no li estiguin donant feina a la petita pantalla: “Sempre em fa gràcia la televisió i tinc ganes de tornar-hi i fer coses, però sembla que ara és molt difícil. És increïble, perquè hi penso molt, ja que tenia més fàcil per fer tele fa 30 anys i mira que ara hi ha moltes més teles, que la meva solvència és contrastada perquè les coses que he fet han anat bé, però ara sembla que no toca… no toco i no se’m demana que faci res“. “Les coses que presento, no agraden, i no ho entenc perquè em pensava que amb l’edat guanyaves solvència i una mica de prestigi i sembla que aquests valors no acaben de… o no importen. Potser és que he passat de moda“, ha denunciat des de la televisió pública.
La interpretació a Vània, la feina més difícil que ha fet mai Joel Joan
Vània és una comèdia “trista” i sense final feliç, amb personatges amb moltes frustracions. L’actor considera “entranyable” que no el tingui; ja que és representatiu de la vida real: “Ningú no arriba on volia arribar, tots som semideus. I aquesta obra ens transmet això, que les nostres vides potser no són tan lluminoses però sí que són vides discretes, amables i dolces”, diu. Una obra que descriu com “inspiradora” i que li exigeix molt a sobre l’escenari: “És la feina més difícil que he fet, sense cap mena de dubte, i no tornaré a fer-la mai més… així que l’heu de veure ara“. “Mai més ho faré. M’exigeix molt a l’escenari, però la veritat és que gaudeixo molt i m’ho passo bé”, ha acabat reconeixent.
En aquesta intervenció, Joel Joan ha compartit una anècdota que va tenir lloc en aquest primer dia amb públic quan hi ha tants nervis. Després que se sentís sonar un mòbil, el que la persona en qüestió no agafava perquè no volia que sabessin que havia estat ell: “Jo no ho entenc, fa 30 anys que anem amb mòbils i sempre t’avisen que l’apaguis o el deixis en silenci”. El mòbil va tornar a sonar i, justament llavors, una dona va començar a cridar demanant un metge: “Vaig parar, és clar”. El problema? Que la dona s’havia ennuegat amb un caramel.
L’èxit, un dard enverinat per a l’actor
El Jordi González va entrevistar-lo quan el Joel Joan començava a Plats bruts, un moment en què va preguntar-li si la fama li havia arribat massa jove. En aquell moment, no va saber respondre-li. Ara, però, 25 anys després, té clar que sí: “Als 24 anys vaig fer Poblenou i, segurament, la fama em va arribar massa jove però no per l’edat que tenia sinó per l’edat mental que tenia que eren de 3 o 4 anys”.
“Aquest és un país de gelosos, jo el primer perquè no estic fora d’aquesta orgia de gelosia”, ha deixat anar. “Amb els anys m’he adonat, fent les meves teràpies personals, que l’èxit et deforma”, ha dit. “L’èxit et pot deixar molt sol i una mica apartat, suposo que per les gelosies, i ara que estic degustant les virtuts del fracàs és que no soc el focus i no ets l’estrella de Hollywood que volia ser, però puc viure una vida prou normal per tenir amics i poder passar la tarda amb ells. I aquest sí que em sembla un èxit absolut”. Una entrevista completa que deixa amb ganes de més.
