Les aparences enganyen: és un tòpic i, com la majoria de tòpics, és cert. S’ha demostrat en el Joc de cartes d’aquesta setmana, que prometia ser una carnisseria, amb una rivalitat molt dura entre els participants –pels fragments que s’havien vist en la promoció– i ha acabat sent el més emotiu dels episodis del concurs gastronòmic de TV3. I una altra aparença que s’ha demostrat falsa és la idea que als restaurants de zones molt turístiques s’hi menja malament: al programa d’aquest dimecres n’han sortit dos i han resultat establiments amb plats excel·lents. Sigui com sigui, els restauradors participants dels tres locals han acabat tots amiguíssims. De fet, tenint en compte que el programa d’aquest dimecres era a Barcelona, hauríem de dir que han acabat amics per sempre.
El tema eren els restaurants centenaris de la ciutat. I s’hi han generat llaços afectius. Especialment, els guanyadors amb els perdedors, els que han quedat primers amb els que han quedat tercers i amb molt mala nota. La història d’amor s’ha estès al públic i s’ha generat una onada de solidaritat amb els dos responsables de Can Miserias (del barri de Sant Antoni), Oriol Vallet, el propietari –fent de cuiner accidental i accidentat–, i Àlex Comellas, el cambrer. Tot i haver-se endut una nota que el presentador, Marc Ribas, ha definit com “una de les pitjors o potser la pitjor de la història del Joc de cartes” (els rivals li han posat un 3,1), l’establiment ha rebut una allau de visites a Google al final del programa. I, malgrat que hi diu que està “tancat temporalment” –no específica si és per vacances o per un altre motiu–, els espectadors hi han deixat molts missatges positius i han assegurat que esperen que tornin a obrir per anar-hi. Com per exemple: “Desitjant que obrin de nou, són molt bona gent! Ànims que la gent tenim ganes d’anar-hi!”.
La guanyadora, del Galciar, s’ofereix als perdedors, Can Miserias, per ajudar-los
Minuts abans, al final de la fase de la confrontació –quan els participants es troben cara a cara per saber quines notes s’han posat uns als altres–, Sílvia Quirosa havia protagonitzat el moment més emotiu. La gerent del Glaciar (a la plaça Reial) –que ha resultat el guanyador– s’ha ofert per ajudar els responsables de Can Miserias a reconduir el negoci. En aquell moment, se li ha trencat la veu i se li han negat els ulls. Oriol Vallet li ha agraït l’oferiment: “Moltes gràcies, i t’agafo la paraula”. El propietari de Can Miserias acabava d’explicar que passen per un mal moment econòmic i que, de fet, necessitarien un cuiner professional. “Jo no soc cuiner, faig de cuiner des de fa quatre mesos”, ha admès. L’Oriol havia qualificat de “massa cruels” les notes que li han posat i les crítiques que li han fet –s’ha arribat a sentir que el que serveix és “immenjable”– , però després ha explicat la situació en què es troben, ha reconegut errors i l’ambient ha fet un tomb.
De fet, i malgrat les ganes de concursar i guanyar que tots tenien, des del primer moment la Sílvia havia dit que “l’Oriol i l’Àlex són entranyables, molt bones persones”. Tot i assenyalar les seves mancances professionals, tant l’equip del Glaciar, –la Sílvia i el cambrer Xavi Ballester– com els restauradors de la fonda La Palmera –els socis Albert Fité, responsable de la sala, i Marc Bros, el cuiner– han coincidit a valorar la qualitat humana dels responsables de Can Miserias.
Bones puntuacions entre els dos restaurants més ben posicionats
També hi ha hagut bon ambient i bones puntuacions mútues entre el Glaciar i La Palmera –un restaurant situat al costat de la Boqueria–, encara que tots dos se sabien rivals de nivell. “Jo hi tornaria com a clienta”, ha dit la Sílvia després de l’àpat a La Palmera. “Hi hem menjat sorprenentment bé, per ser zona turística el menjar està molt bo”, deien els de La Palmera després d’haver tastat els plats del Glaciar… sense tenir en compte que ells també estan en un punt molt turístic.
Això no vol dir que en algun moment no hi hagi hagut crítiques. Per exemple, a l’Oriol Vallet no li ha agradat la presentació de les postres que li han servit a La Palmera, pa amb oli i xocolata, perquè ha considerat que semblava “una merdeta de gosset” per la forma i el color. “De gust és bo, però psicològicament em costa”, s’ha excusat rient. La Sílvia ha trobat que l’steek tartar que li han posat a Can Miserias “no tenia nom”. I el Marc de La Palmera ha assegurat que el pop que ha menjat al Glaciar estava “duret”. “Nosaltres el pop és un peix que no volem tenir, està molt prostituït i cada dia n’hi ha menys al mar”, ha argumentat.
Les puntuacions d’uns i altres i el marcador final
Al final, en les puntuacions que posen els concursants, Can Miserias ha tret un 3,1; La Palmera, un 7,8 i el Glaciar un 8,5. Les notes de Marc Ribas, que no els tracta com a rivals, no han desentonat: Can Miserias s’ha endut un 5,4 del presentador del programa; el Glaciar, un 8,8 i La Palmera, un 8,6: per tant, un empat tècnic entre aquests dos. La mitjana ha quedat en un 3,9 per a Can Miserias, un 8,1 per a La Palmera i un 8,6 per al Glaciar. Un Joc de cartes, doncs, amb molts ingredients i molta salsa.
1
3
