Comença el compte enrere per a una de les dates més destacades del calendari eurovisiu. En poc menys de dues setmanes se celebra la gran final d’Eurovisió, però el mes de maig és el tret de sortida per als primers assajos i les semifinals. El pròxim 17 de maig Basilea, Suïssa, serà la seu de la final de la 69a edició del festival europeu de la cançó i els candidats comencen a ultimar els preparatius per a la setmana eurovisiva. Les semifinals, els dies 13 i 15 de maig, permetran descobrir les propostes que competiran en la gran final. Melody, la representant espanyola que va guanyar el Benidorm Fest amb el tema Esa diva s’acomiadarà aquest dimarts 6 de maig amb una festa organitzada per RTVE.
Els canvis en la normativa de les banderes
Més enllà de l’ambient festiu que envolta aquest esdeveniment, fa anys que les tensions polítiques han anat prenent cada cop més protagonisme. La passada edició l’any 2024 a Malmö, Suècia, després de la segona victòria de Loreen va estar molt marcada pel conflicte entre Israel i Palestina. La desqualificació del representant de Països Baixos poques hores abans de la final i la tensió per la presència de la representant israeliana, que va ser xiulada durant la seva actuació van ser els punts calents del festival. En aquesta edició d’Eurovisió els canvis que ha aplicat la UER, la Unió Europea de Radiofusió, l’organisme que controla aquest festival, han fet esclatar la polèmica, segons ha publicat la cadena danesa DR.
La normativa afecta directament els artistes, que permet únicament que puguin desfilar amb la bandera nacional del seu país. D’altra banda, el públic podrà fer servir qualsevol que no infringeixi les lleis suïsses ni representi contingut discriminatori. Segons diu el citat mitjà, els organitzadors volen “evitar els missatges polítics”. Això, per tant, limita els intèrprets a l’hora de fer servir banderes del col·lectiu LGTBI, una escena que durant molts anys s’ha repetit com una forma d’expressió dels participants però també com a objecte de reivindicació. D’altra banda, aquest 2025 es presenta un canvi substancial perquè es permetrà ondejar la bandera palestina. Respecte a la primera decisió de les banderes, la cadena AVROTROS de Països Baixos ha comunicat que rebutgen la prohibició i que apel·laran la decisió.
Un historial problemàtic amb les banderes
Tot i que Eurovisió ha intentat mantenir la seva independència política, intentant centrar-se únicament en la música, cada cop és més freqüent que prengui protagonisme, marcat sobretot pels conflictes bèl·lics dels darrers anys. Les banderes han generat problemes anteriorment, com l‘any 2019 amb el grup islandès Hatari, que va mostrar una bufanda amb la bandera palestina durant l’entrega de les votacions, i van acabar multats.
Hatari during Eurovision Contest in Tel Aviv (2019) pic.twitter.com/xF686lj0yq
— Sam 🦁 marauders era 🧹 (@thesupremejedi) October 18, 2023
Durant la desfilada inicial dels artistes, molts d’ells surten a l’escenari amb la bandera del seu país i aprofiten l’exposició per mostrar obertament altres elements com banderes dels diversos col·lectius LGTBI, com el guanyador de l’any 2024, Nemo, o altres representants com Marco Mengoni (Itàlia) o Bambie Thug (Irlanda). Sigui com sigui, només queda per veure com reaccionen els artistes les pròximes setmanes i si accediran a complir les normatives. Per la seva banda, Melody té garantida la seva presència a la gran final pel fet de pertànyer al Big Five, el grup de països amb una contribució econòmica més alta a la UER.
