Triquell ha reaparegut en el programa de l’Eloi Vila per promocionar el nou single que acaba de publicar. El finalista d’Eufòria ha acudit a Al Cotxe! en una entrevista en la que ha reflexionat sobre la seva experiència en el programa de TV3 abans de l’estrena de la segona edició. El primer que ha volgut deixar clar és que recorda aquella etapa com una de molt intensa: “En les pauses publicitàries de les gales aprofitava per parlar amb tothom amb qui em trobava i havia de neutralitzar-ho una mica, perquè aquell dia tots ho vivíem amb molta intensitat i nervis. Volia passar-m’ho bé i no patir”.
El cantant és conscient que sempre ha estat més madur del que hauria de ser: “Ser prematur és un privilegi però, a vegades, tenir reflexions de cert tipus no toca… Algun cop m’ho han dit i, davant d’això, no sé si somriure o no. Sé que vull empoderar-me, una feina que he fet a teràpia amb el psicòleg. El fet d’entrar en una fase en la que has de deixar de donar voltes al que t’envolta i de no preocupar-te pel que has de fer o produir per a la societat. Sempre ens han dit que hem de tenir-ho tot en ordre i gestionar-ho tot bé, el que ens posa molta pressió a sobre“.
“Les idees que tenim sobre nosaltres mateixos també influeixen molt en el que fem perquè acabem renunciant a certes coses en pensar que van en contra dels nostres valors, per exemple. O el que s’espera de tu, ja que la indústria funciona molt a partir del que creus que s’espera de tu. Des de petit sempre he pensat que s’espera molt de mi, s’han generat moltes expectatives a nivell familiar al meu voltant. Potser per com parlava o defensava les meves idees, sempre he sentit que fallar és no complir amb les expectatives que tenien sobre mi. Tots som una incoherència amb potes, però en el meu cas hi havia classes en què treia molt bones notes i d’altres en què hi havia professors amb qui no connectava”, ha reflexionat.
Triquell reconeix que va a teràpia des de l’any passat
El concursant d’Eufòria diu que sempre ha prioritzat molt la seva salut mental i que per aquest motiu va decidir començar a anar a teràpia: “Hi vaig des de l’any passat. Vaig anar-hi amb 12 o 13 anys per problemes amb la família i l’escola, mentre que l’any passat vaig fer el pas perquè vaig començar a ser responsable d’un projecte educatiu i era l’única persona que estava al local. Allò se’m va ajuntar amb una situació de parella que no funcionava del tot bé, que vaig notar que era incapaç de projectar amor. El problema era que tenia moltes responsabilitats des de molt jove, perquè només tenia 21 anys, i tot em va sobrepassar”.
De fet, el procés de càsting d’Eufòria diu que el va enxampar en una fase depressiva: “En els càstings feia un reflex de com estava jo en aquell moment, potser un jo més decadent i escèptic. Era un Triquell que estava anant molt a teràpia i vaig decidir que una manera de sortir de la foscor que sentia era provar d’anar a fer un càsting i conviure amb la frustració i la derrota. Al final em sentia una mica outsider perquè veia molta gent escalfant les cordes i jo cantava a la meva manera. Va agradar i, a partir d’allà, va arribar una voràgine. A partir de llavors sí que he necessitat teràpia i el suport de la meva gent. Tenia molts inputs per setmana i no és fàcil de gestionar”.
Què ha estat el millor d’aquesta experiència televisiva? “L’aprenentatge personal i deixar-me portar, connectar amb el que jo cantava”. I el pitjor? Generar una expectativa a gent que no ha tingut l’oportunitat de donar-se a conèixer “i això genera una utopia en aquests artistes“.
